La Plana al Dia

• Castelló: Defensa de la seguridad: Marta Barrachina reivindica la inversión para la Guardia Civil frente a planes de cierre de cuarteles
• Onda: Programa de formación gratuita para comerciantes y autónomos en Onda
• Diputación CS: Defensa de la seguridad: Marta Barrachina reivindica la inversión para dignificar a la Guardia Civil
• Comunitat Valenciana: RUBIO impulsa la 'lectura de regazo' con sus novedades literarias para los peques de la casa
• Vila-real: Compromís per Vila-real propone remodelar la rotonda de acceso norte a la ciudad por su alta siniestralidad
• Diputación CS: Diputación de Castellón busca garantizar el abastecimiento de agua potable en la provincia
• Diputación CS: La Diputació de Castelló presenta les bases d'ajudes a les confraries de la província
• Diputación CS: La Diputación de Castellón restaura la imagen de San Antonio de Padua y pone en valor el patrimonio cultural de Altura
• Almassora: Miguel Barrera protagoniza showcooking en el Mercado de Almassora
• Comunitat Valenciana: El sueldo para toda la vida de NESCAFÉ cumple 40 años

No vull fer crítica de ningú d?ells, només analitzar des del meu punt de vista (subjectiu) i amb calma, el que vaig veure a Castelló el passat divendres en l?acte que els candidats de Compromís a encapçalar la llista al Parlament Europeu, van realitzar a la capital de La Plana; el faré per ordre de la seua primera intervenció.

Va obrir foc l?alcalde de Burjassot i favorit indiscutible, Jordi Sebastià, es nota un home experimentat en política, va transmetre la imatge d?accessibilitat que qualsevol espera d?un polític; entre el seu discurs va fer l?ullet a les comarques de Castelló, parlant de les Columbretes i en general va estar prou sobri, amb una dialèctica més que correcta, encara que tal volta sobrava la justificació de perquè deixa l?alcaldia. Pot ser que en la política de proximitat, el seu discurs encaixare millor, ja que el temps d?aprenentatge serà breu i el Parlament europeu suposa un plus d?europeisme.

A continuació va intervindre la regidora de Paiporta Isabel Martín Gómez, l?emotivitat va impregnar la seua intervenció, defensant la condició de les dones a encapçalar les candidatures, els drets dels joves i vàries injustícies mediambientals que en les Comarques del Nord bé coneixem. Té intel·ligència, presència i està en tot (me va buscar desprès de l?acte per a contestar una pregunta que per qüestions de temps, va deixar al tinter), si li podem retreure algun detall pot ser els reflexes a l?hora de respondre, però així i tot és un descobriment (per mi) i una persona a la que cal cuidar i promoure.

El tercer va ser l?ex-periodista de Canal 9 Julià Àlvaro, de veres que va exercir com a tal, el vaig veure solt, en la seua salsa, sense dubtar, sap el que és Europa i cap on va, el que es trobarà enllà; va parlar dels diners amagats en paradisos fiscals, de l?economia verda, d?un procés constituent a nivell europeu, de la Europa de les persones, de la Europa dels pobles, de radicalitat democràtica, bon discurs, ben embastat. Sembla prou preparat en la matèria, es veu un europeista convençut i com a comunicador va estar excel·lent, altre a cuidar.

Desprès va prendre la paraula Pedro Sánchez de l?alacantí, home format i emotiu en el discurs. El corredor mediterrani, la reforma de la PAC, la manca d?oportunitats dels joves malgrat la formació que puguen tenir, van ser el fil conductor de la seua intervenció. És veu una persona sincera i transparent (no sé si és bo en política), amb clara consciència del que és el Parlament Europeu, va estar bé sincerament, igual abusar de la seua condició d?aturat no li va afavorir, però també li va fer guanyar emotivitat per connectar amb el públic.

Va finalitzar Enric Bataller, advocat, persona amb les idees clares i amb un missatge ben après i directe; sense dubtar va desgranar els punts del programa que, segons ell, hem d?anar a Europa a defensar, igualtat entre sexes (també en salaris), cohesió social, profunds canvis legislatius per afavorir-la, etc. Sense alts i baixos, semblava sòlid i creïble, cosa complicada en els temps que corren; es veu amb força, i ganes, potser l?afonia (quasi crònica) va jugar en la seua contra.

En acabar aquesta ronda d?intervencions, i desprès de parlar la resta de membres presents per a anar a la candidatura, van contestar a les preguntes que alguns presents varem formular i eixiren airosos, responent sense complexes a la majoria dels temes plantejats.

En general, pinta bé, tots més o menys defensen el mateix, ara veurem qui surt guanyador i esperem que amb l?ajuda de tots, i per primer colp, puguem tindre un euro-diputat genuïnament valencià al Parlament europeu.

• Juan M. Segarra (Iniciativa-Compromís CS)