Castelló: La tercera edició d’Arrankapins permetrà a Castelló acomiadar-se de Tequila


 

Galería fotográfica

Fotografia /Galeria/2018/6/173623_102564/1_M1.jpg
Publicidad
La Plana al Dia | Castelló | General | 13-06-2018
La tercera edició d’Arrankapins permetrà a Castelló acomiadar-se de Tequila

El festival de música Arrankapins arranca els propers 27 i 28 de juliol la seua tercera edició al Pinar del Grau de Castelló. La cita organitzada per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castelló que encapçala l’edil Verònica Ruiz presenta un cartell amb noms consagrats com Tequila, en la seua gira de comiat, Aurora & The Betrayers, Josele Santiago, Kiko Veneno y la Banda del Retumbe, Ruth Baker Band, Senior i el Cor Brutal, Dry River i Trece. L’accés als concerts serà gratuït les dues jornades i també comptarà amb l’Espai Gastro Food Trucks, El Market Vinils i parades de diferents ONGs.

El cartell del divendres 27 oferirà una barreja a parts iguals entre experiència i bandes encara noves de l'escena rockera castellonenca. Serà una nit especial, ja que suposarà el comiat de Tequila a la ciutat de Castelló. Una banda mítica que a l'any 1976 va a començar a oferir èxits com “Quiero besarte”, “Salta” o “Dime que me quieres”, tocats per la influència de Chuck Berry o els Rolling Stones. En 1982 es va tancar aquesta etapa triomfal, però l'any 2008 va ser el del retorn del grup d'Ariel Rot i Alejo Stivel amb el disc 'Vuelve Tequila'. Ara protagonitzen el 'Adiós Tequila Tour'.

Josele Santiago és també un nom important dins del rock espanyol, ja siga amb Los Enemigos o amb la seua carrera en solitari, que ja va pel seu cinqué disc, 'Transilvania'. En aquest últim àlbum manté l'essència que durant més de tres dècades ha caracteritzat al músic madrileny, encara que buscant algunes textures diferents, i amb la col·laboració de Raül Fernández 'Refree' en les tasques de producció. Un treball inquietant que reflecteix el convuls estat de les coses mitjançant ritmes de blues rural, soul sureny... però també música brasilera o flamenc.

A Castelló el rock and roll té un nom: Trece. Un quartet de joves que aposten pel rock clàssic amb dues guitarres, un baix, una bateria i la veu, fugint de modes passatgeres. Compta amb un disc homònim, en el qual apunten el seu amor per Rolling Stones, Led Zeppelin, M-Clan, Burning, AC/DC o The Black Crowes.

A l'estiu de 2014, músics veterans de l'escena castellonenca es van unir a una jove cantant valenciana per a donar vida a Ruth Baker Band, una potent formació de rock i soul amb ànsies d'escenari. Guitarres afilades i una base rítmica imparable envolten una veu plena de força, però també d'elegància. En 2016 van debutar amb 'Changing my way' i en aquest 2018 han llançat 'Revelation', que els ha portat a Londres.

Més eclèctica serà la jornada del dissabte d'Arrankapins. Eixe 28 de juliol serà possible gaudir de Kiko Veneno, acompanyat per La Banda del Retumbe. Història de la música espanyola en l'escenari del Pinar que va començar la seua carrera amb les fusions flamenques amb altres estils de la banda Veneno y clàssics com “Volando voy”. Pel camí, guardons com la Medalla al Mérito de las Bellas Artes o el Premio Nacional de Músicas Actuales. Ara mateix está preparant el seu nou disc: 'Sombrero roto'.

Amb Aurora & The Betrayers s'omplirà el recinte de rock i soul. La banda madrilenya acaba de començar la promoció en viu del seu tercer disc, 'Tune out the noise'. Un treball ple de textures rudes, pero també preciosistes, amb missatges inconformistes, que beuen de referències molt diverses (Jack White, David Bowie, Iggy Pop, The Beatles, Pink Floyd, Talking Heads...), però el resultat és Aurora & The Betrayers.

Canvi de registre amb Senior i el Cor Brutal. Banda que canta en valencià amb molta influència de la música nord-americana. Miquel Àngel Landete conta les seues històries personals que sap que són comunes a molts altres. L'any passat van editar 'Senior i el Cor Brutal amb la síndrome Lomax. Valenciana Vol.1', un disc de versions d'una banda valenciana pagant el seu tribut a referents personals com Tom Waits, Johnny Cash o Cracker.

Dry River aportarà el rock més contundent i progressiu, un estil que els seus sis integrants defineixen com a "surtido-cuétara rock", fent ús d'eixe sentit de l'humor present en les seues cançons al costat d'uns textos més crítics amb la realitat actual. Va començar com una banda de versions i en 2011 es va estrenar discogràficament amb temes propis en 'El circo de la Tierra'. En aquest 2018 ha editat el seu tercer enregistrament en estudi, '2038', que els situa com una de les bandes castellonenques amb millors perspectives de futur.