Plana Alta: Oques Grasses, Xavi Sarri, El Diluvi, Els Jvens o Tremenda Jauria i Dakidarra snalguns dels caps de cartell del Feslloc 2019


 

Galería fotográfica

Fotografia /Galeria/2019/5/185297_112515/1_M1.jpg
La Plana al Dia | Plana Alta | General | 16-05-2019
Oques Grasses, Xavi Sarri, El Diluvi, Els Jvens o Tremenda Jauria i Dakidarra snalguns dels caps de cartell del Feslloc 2019

El festival reivindica la cultura compromesa i alerta, el mateix dia que es constitueixen les Corts Valencianes, que la prudncia no ens faa tradors
Oques Grasses, Xavi Sarri i el Cor de la Fera, El Diluvi, Tremenda Jauria i Dakidarra, sn alguns dels caps de cartell de l'edici d'enguany del festival Feslloc, que fa tretze anys que se celebra a Benlloc, la Plana Alta. El festival que, tindr lloc l'11, 12 i 13 de juliol, ha presentat el seu cartell complert, i hui -el mateix dia que es constitueixen les Corts Valencianes-, per primera vegada, un manifest poltic en el que es reivindica com una eina per a la transformaci social i alerta: que no tornen els temps foscos, 'que la prudncia no ens faa tradors'.
Els Catarres, Pupilles, La Fmiga, Ebri Knight, Botifarra i Ahmed Touzani, Mireia Vives i Borja Penalba, Jazzwoman i Balkan Paradise Orchestra, sn alguns dels artistes que complementen el cartell en qu destaca una alta presencia de dones a l'escenari, de fet la ms alta de cap edici anterior del festival -fins a quinze grups liderats per dones o amb dones artistes- i tamb setze
presentacions de treballs nous. El festival ha volgut, com sempre, ser un aparador de la millor msica feta en valenci, per porta tamb artistes convidats, com Tremenda Jauria i Dakidarra, o msics valencians que canten en altres llenges, sempre que no siguen incoherents amb el principis que
defensa el festival. Uns principis que enguany l'organitzaci ha desgranat en un manifest titulat Pas Valenci: terra, llengua i feminisme, necessari, expliquen, davant els discursos feixistes i la persecuci de la cultura que sn -una altra vegada- el pa de cada dia.
L'organitzaci del festival, formada per l'associaci sense nim de lucre Feslloc -amb participaci de l'entitat Escola Valenciana i l'Ajuntament de Benlloc- ha reivindicat la cultura com una eina del carrer per expressar malestar i construir alternatives, i explica, en el manifest que volen ser un festival ruralista, ecologista, per tamb un festival del Pas Valenci, sense complexes, que treballa per la normalitzaci del valenci com a llengua d?expressi artstica i cultural, per tamb de convivncia i un espai feminista, lliure d'agressions LGTBIQA, antiracista i antislamfoba. En aquest sentit, el festival ha reforat les activitats complementries als concerts entre les que enguany trobem un debat sobre migrans menors no acompanyats amb la presncia de l'ONG Open Arms -que dna suport al
festival-, una xerrada sobre extrema dreta, una sobre noves ruralitats, i un taller d'autodefensa feminista no mixt.
El Feslloc s un festival independent que no depn de subvencions ni de cap gran empresa per a existir, sin bsicament de les vendes d'entrades i de productes dins del festival. Per a facilitar el moviment de gent, i agilitzar les cues, enguany s'introduiran les polseres amb xip electrnic. A ms,
tamb es limitar l'accs a la zona d'acampada a les persones que hagin adquirit una entrada, per assegurar que hi ha serveis i dutxes en condicions per a tots els assistents. El Feslloc collabora amb altres esdeveniments ms xicotets de la seua comarca com l'Aplec de Penyagolosa i la Fira del llibre
d'Ares per donar-los difusi, intercanviar recursos, i fer comunitat.

Manifest: Pas valenci: Terra, llengua i feminisme!
Feslloc 2019

Enguany, hem volgut reivindicar la nostra singularitat i subratllar el carcter transformador del festival, perqu anar al Feslloc no s el mateix que assistir a qualsevol altre festival a escoltar msica. Els milers de feslloquers i feslloqueres de base que ens acompanyen cada any ho saben prou b, per ara que els discursos feixistes i la persecuci de la cultura sn -una altra vegada- el pa de cada dia, volem dir-ho als quatre vents: que no tornen els temps foscos, que la prudncia no ens faa tradors. Com deia l'Ovidi, Va com vull, com volem.
El Feslloc duu des de 2007 obrint cam a la msica feta en la nostra llengua des d?un poble menut del nord de la geografia valenciana i, per tant, allunyat dels centres de poder i de l'atenci meditica.
A ms, s un festival independent perqu s possible grcies al suport de la nostra gent i no depn de subvencions ni de grans empreses per a existir. s un festival sense afany de lucre, pensat com una plataforma per a donar suport a la llengua i la cultura del nostre pas i, alhora, per a la promoci d'una
xicoteta poblaci, per construir a poc a poc, des de baix i des de l'esquerra, una societat millor per a tots i totes.
Sortosament, el Feslloc ja no s una illa perduda en un immens oce musical, com quan vam comenar, per s que continua sent un projecte nic, o gaireb!
Al Feslloc entenem la cultura com una eina del carrer per expressar malestar i construir alternatives, per aprendre a fer i reivindicar per a tots i totes una vida que pague la pena viure. La cultura no s un terreny neutre o desprovet de crrega poltica -com no ho s cap espai de la vida-, i no posicionar-se
s una posici, sovint la de l'status quo.
Diem terra, perqu volem ser un festival ruralista, ecologista, per tamb un festival del Pas Valenci, sense complexes. Un festival de la gent treballadora i de la joventut crescuda en precarietat perptua, que s?esfora per a fer crixer una cultura minoritzada i una manera d'entendre el mn.
Tamb, per aix, estem disposats a ajustar els nostres preus tant com siga possible, respectant els drets dels treballadors i de les treballadores de la msica que fan possible el Feslloc.
Diem llengua, perqu volem la normalitzaci del valenci com a llengua d?expressi artstica i cultural, per tamb de convivncia. s un objectiu irrenunciable! Aspirem ? sense entrar en lluites ni comparacions estrils amb ning? a que la nostra programaci continue sent la de major qualitat de
l?escena de la msica en valenci. No ho considerem una limitaci, sin una qesti de conviccions i de coherncia, que tampoc ens fa excloents de propostes musicals fetes en altres llenges, sempre que no siguen incoherents amb el principis que defensem.
Cridem feminisme, perqu no podria ser d'altra manera. Aix com reivindiquem que el Feslloc s un espai lliure d'agressions LGTBIQA, antiracista i antislamfoba. En la nostra programaci, especialment en els ltims anys, hem procurat que les dones tingueren el protagonisme que es mereixen en el cartell musical i en les xarrades i activitats complementries del festival -enguany, per exemple, hem programat un taller d'Autodefensa feminista no mixte, una xerrada sobre l'extrema dreta, o una sobre migraci-. Amb l?horitz d?una d'una societat igualitria en tots els mbits de la vida, cal dir que sempre ha hagut una important presncia femenina en l?escena del Feslloc, de totes totes superior a l?existent en altres esdeveniments programats arreu de la nostra geografia musical. I hem continuant treballant en aquest sentit per fer el Feslloc amb ms dones a l'escenari de la nostra histria.
Per la nostra mirada femenina no s?ha limitat al plnol artstic, o formatiu, tamb l?hem adreada a l'organitzaci o a les installacions. Aix, incloent conscientment dones en la presa de decisions, o en l'arquitectura de gnere de tots els espais, incrementant la illuminaci, per exemple. Tot aix,
segurament, no haguera estat possible sense la collaboraci activista i desinteressada del voluntariat del festival, amb forta presncia femenina, i de les activistes del punt violeta, que sovint ens han fet aguditzar i corregir la perspectiva de gnere.
Amb els peus tocant la terra, des d?una perspectiva social i feminista de la vida, i des de l?estima insubornable cap a la nostra llengua, el Feslloc mant intacta l?aspiraci de treballar per una societat en mans de les classes populars, capa de crear i mantindre espais de diversi, aprenentatge,
convivncia i cultura. Per tot a, amb humilitat per tamb amb determinaci, el Feslloc mant el propsit fundacional de construir estructures culturals i socials capaces de transformar la societat que conforma el nostre pas i per extensi, d?una o d?altra manera, del mn.
 
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana