Plana Baixa: La desembocadura del Millars continua oberta a la mar 9 mesos després de l'última riuada


 

Galería fotográfica

Fotografia /Galeria/2016/12/151358_85944/1_M1.jpg
Fotografia /Galeria/2016/12/151358_85944/2_M1.jpg
Fotografia /Galeria/2016/12/151358_85944/3_M1.jpg
Fotografia /Galeria/2016/12/151358_85944/4_M1.jpg
La Plana al Dia | Plana Baixa | General | 03-12-2016
La desembocadura del Millars continua oberta a la mar 9 mesos després de l'última riuada

La gola sud del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, entre Borriana i Almassora, continua comunicada amb la mar 9 mesos després de patir l'última forta riuada. El passat mes de març del 2015 una gran avinguda va trencar el cordó litoral de pedres que separava superficialment el mar de les llacunes. Des d'aleshores l'entrada d'aigua salada és constant fins a uns centenars de metres terra endins. Aquest procés natural està transformant les condicions ecològiques d'aquest tram de la zona humida protegida. Carpes i barbs, entre altres espècies adaptades a aigües salobres estan donant pas a espècies de peixos eminentment marines com són les dorades, els sargs i fins i tot s'estan pescant polps a uns centenars de metres de la mar.

Desapareix la vegetació autòctona
El cabal circulant del Millars és prou variable al llarg de l'any. El tram superior de la desembocadura sol tindre un fluix constant durant tot l'any gràcies a l'aportament de les aigües tractades en les depuradores de Vila-real i Almassora. Al tram més baix l'aigua únicament circula en situacions de fortes pluges persistents. Amb aquestes condicions les goles del Millars solen estar incomunicades superficialment amb la mar. Per tant l'aigua de les llacunes sol ser salobre. Però des que l'aigua marina penetra directament terra endins, la comunitat de plantes que creix formant un cordó a la vora de les antigues llacunes està començant a morir-se a causa de la salinitat. Així el conjunt de plantes autòctones pròpies del tram final de la desembocadura del Millars com la boga i el canyissar s'estan assecant. Per la seva banda la canya, espècie d'origen exòtic introduïda fa molts anys, també es troba en un procés de dessecació.