Vila-real: Tres mesos de cabal ecològic al Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars


 

Galería fotográfica

Fotografia /Galeria/2019/9/188526_115210/1_M1.jpg
Publicidad
Fotografia /Galeria/2019/9/188526_115210/2_M1.jpg
Fotografia /Galeria/2019/9/188526_115210/3_M1.jpg
La Plana al Dia | Vila-real | General | 12-09-2019
Tres mesos de cabal ecològic al Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars

Els 14 quilòmetres lineals que formen el Paisatge Protegit de la
Desembocadura del riu Millars, és a dir, des del pont de la CV 10 que creua
el curs fluvial fins a la Mediterrània, porten un cabal mínim però constant
d'aigua des de fa 3 mesos. Aquesta situació extraordinària no es produïa
des de feia més d'1 any. De fet el més habitual és contemplar els últims 10
quilòmetres de riu amb un cabal d'aigua intermitent, principalment des de
l'assut comunitari d'Almassora fins a l'Estació Depuradora d'Aigües
Residuals d'Almassora (EDAR-Almassora) on s'aboquen aigües netes al llit
del riu. Des d'ací fins a la Mediterrània, el Millars torna a ser un riu
amb un cabal mínim d'aigua. La fauna i la flora associada al riu i a
l'ecosistema d'estuari són els grans beneficiats de que el Millars siga un
curs fluvial d'aigua fins a la mateixa mar. El passat mes de juny la
Confederació Hidrogràfica del Xúquer va decidir dur a terme desembassaments
tècnics de fins a 44 hectòmetres cúbics des dels pantans de capçalera del
Millars com són Arenós, a la Pobla d'Arenós, i Sitjar a Onda, per evitar
que arribaren al límit de la seua capacitat d'emmagatzematge i com a mesura
de prevenció per a fer front al típic episodi de gota freda que es dóna
durant la tardor a la província de Castelló i que pot provocar fortes
avingudes per desembassaments sobrevinguts. Durant els mesos de l'estiu les
aus aquàtiques i els aficionats a l'observació d'aus han sigut els grans
beneficiats de què el riu Millars portara aigua de forma constant. El riu
ha rebut la nombrosa visita de diverses espècies de gavines, ardeids,
anàtids, limícoles i fins i tot rapinyaires que s'acostaven al riu per a
caçar. Els peixos migradors han sigut altres dels grans beneficiats del fet
que el Millars arribara amb aigua a la Mediterrània. Per exemple espècies
com les llises o els llobarros estan penetrant a més d'1 quilòmetre riu
amunt de la desembocadura. Una altra circumstància extraordinària és
l'eixida natural a la mar de les anguiles europees (Anguilla anguilla), una
espècie abans comuna però que ara s'ha convertit en un peix tan rar i escàs
als rius mediterranis espanyols i europees que la Unió Internacional per a
la Conservació de la Natura (UICN) l'ha catalogat com a en perill crític
d'extinció. Si la desembocadura del riu Millars continua oberta a la mar
durant els pròxims mesos, també es produirà altre fet extraordinari com és
l'entrada de centenars d'angules, riu amunt, per a completar el cicle adult
en la zona mitjana i de capçalera. Una altra circumstància no menys
important que suma el Millars quan la desembocadura porta aigua és la
presència continua de llúdries (Lutra lutra).

*El Millars i la formació de les platges*
A banda de les aus aquàtiques, dels mamífers, dels macroinvertebrats i dels
peixos d'aigua dolça i salada, un dels grans beneficiats d'aquesta situació
és el mateix Mediterrani. El riu Millars està abocant de nou aigua dolça al
mar des de fa tres mesos. Aquesta situació natural és immillorable per a
tota mena d'organismes marins. El riu Millars transporta terra i sals
minerals en suspensió que aboca a la Mediterrània. La sorra que abans
arribava a la mar per mitjà de rius com el Millars ara queda retinguda riu
amunt, capturada en les preses dels embassaments de capçalera. Antigament
els corrents marins omplien amb regularitat les platges d'arena nova però
des de l'apressament dels rius la mar està escassa de matèria primera.
Aquest fet està provocant que durant els últims decennis l'erosió de les
platges continue de forma imparable i s'hagen de realitzar costoses
regeneracions artificials. Per altra banda quan l'aigua dolça del riu
arriba de forma contínua a la mar altres dels grans beneficiats són els
peixos i el sector pesquer castellonenc. Les sals minerals que arriben a la
mar alimenten el fitoplàncton marí, éssers vius d'origen vegetal i al
mateix temps el zooplàncton marí, éssers vius minúsculs d'origen animal,
s'alimenta del fitoplàncton. En aquelles zones on hi ha una abundància de
zooplàncton es produeixen grans concentracions de peixos, normalment
xicotets pelàgics com la sardina o l'aladroc i altres espècies que
s'alimenten d'aquest zooplàncton com són els crustacis entre els quals
destaquen les gambes, els llagostins, els crancs , les galeres i altres.
Per tant, el riu Millars amb el seu cabal d'aigua permanent està donant
riquesa a la Mediterrània, una situació que afavoreix significativament el
sector pesquer professional de la província de Castelló, sobretot dels
ports pesquers més propers al riu com són Borriana i Castelló.


 
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana


Añadir comentario

Nombre (requerido)

Escriba su comentario

laplanaaldia.com se reserva el derecho de retirar todos aquellos comentarios y aportaciones que vulneren el respeto a la dignidad de la persona, que sean discriminatorios, xenófobos, racistas, pornográficos, que atenten contra la juventud o la infancia, el orden o la seguridad pública o que, a su juicio, no resultaran adecuados para su publicación. En cualquier caso laplanaaldia.com no será responsable de las opiniones vertidas por los usuarios a través de lo comentarios.

Comentarios