Plana Alta: El PP de la Pobla Tornesa reivindica la eficiència hídrica amb el nou Consorci Provincial d'Aigües
Alt Maestrat: El llibre 'Benassal, los años dorados' repassa la història més esplendorosa de la Font d'en Segures
Galeria fotogràfica
La Plana al Dia | Alt Maestrat | General | 02-08-2016
La població de Benassal, a la comarca castellonenca de l'Alt Maestrat
compta amb una nova obra de referència en la seua extensa bibliografia. Es
tracta de l'obra 'Benassal, los años dorados' escrita pels autors Sebastián
Albiol Vidal i Agustín Delgado Agramunt. El llibre editat per Servol
Edicions fa un ampli repàs per la història del Balneari de la Font d'En
Segures durant els primers 30 anys del segle passat; sens dubte un dels
principals motors econòmics, socials, culturals i polítics d'aquesta
preciosa població de muntanya. L'obra està dividida en 21 capítols on es
van tractant els principals assumptes que van convertir el Balneari de la
Font d'En Segures en un dels més importants d'Espanya. En el primer capítol
titulat: 'Benassal, un pueblo de interior con un renombrado manantial' es
contextualitza el moment històric que estava vivint Benassal durant les
primeres tres dècades del s.XX, és a dir, l'època de la Restauració
(1875-1931) i la II República fins a l'inici de la Guerra Civil (1931-1936).
El principal apogeu constructor i hostaler en la Font d'en Segures es va
iniciar l'any 1915. Segons els autors de l'obra, tres sacerdots, Salvador
Roig, Antonio Urquizú i Vicente Font de Mora, amb les seues iniciatives van
ser els responsables de convertir la font en un balneari. El més destacat
va ser el valencià Vicente Font de Mora qui va promoure la construcció del
primer establiment per a atendre els bevedors de l'aigua mineromedicinal.
*Aigües d'utilitat pública*
Un dels capítols del llibre 'Benassal, los años dorados' descriu amb detall
un dels esdeveniments més importants per a la història de la Font d'en
Segures com va ser la declaració d'utilitat pública de les seues aigües.
Segons Albiol i Delgado citant a l'investigador Pere Enric Barreda,
l'Ajuntament de Benassal, presidit per Agustín Fabregat García, va
sol·licitar la seua declaració el 4 de juliol de l'any 1928. Però les
aigües mineromedicinals de la Font d'en Segures també necessita legalment
una marca. Va ser Federico Mellado l'encarregat de dissenyar les etiquetes.
El motiu principal va ser un tema mitològic: Posidó per als grecs i Neptú
per als romans, déu dels mars i de les aigües.
*Analitzant les aigües de la Font d'en Segures*
Un dels principals capítols del llibre arreplega l'anàlisi que al llarg de
la història ha tingut el brollador. Albiol i Delgado escriuen que el primer
es va realitzar l'any 1879 però va ser el de 1927 fet pel prestigiós Dr.
Vicente Peset el que va permetre incloure l'aigua de Benassal en la
bibliografia hidrològica-mèdica espanyola. Els autors també fan referència
a l'intent del botànic valencià Antoni J. Cavanilles d'analitzar aquestes
aigües. Una anàlisi que es va quedar en intent, ja que com citen els
autors, a Cavanilles se li van trencar les botelles amb l'aigua arreplegada
i els instruments per a investigar-la.
*La vida del agüista*
El llibre arreplega amb detall la figura del agüista. Es tracta de la
persona que assistís a un establiment d'aigües mineromedicinals amb una
finalitat curativa. Segons escriuen els autors del llibre la vida
quotidiana dels agüistas girava al voltant d'aquest autèntic ritual en què
consistia la presa d'aigües. Tres vegades al dia, puntualment i
repetidament. Els passejos i les excursions acompanyaven aquest ritual de
la Font d'en Segures. Els autors fan referència al poeta Carles Salvador
que amb la seua prosa de l'any 1919 titulada 'Las bellas horas de la Fuente
En-Segures' reflectia els moments de lirisme al voltant de la font.
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana