Baix Maestrat: El projecte de la costa Nord de Benicarló preveu la construcció de tres espigons i un mirador


 

Galería fotográfica

Fotografia /Galeria/2020/2/193329_119353/1_M1.jpg
Fotografia /Galeria/2020/2/193329_119353/2_M1.jpg
Fotografia /Galeria/2020/2/193329_119353/3_M1.jpg
Fotografia /Galeria/2020/2/193329_119353/4_M1.jpg
Fotografia /Galeria/2020/2/193329_119353/5_M1.jpg
La Plana al Dia | Baix Maestrat | General | 12-02-2020
El projecte de la costa Nord de Benicarló preveu la construcció de tres espigons i un mirador

Dos espigons s’han projectat a la desembocadura de la rambla de Cervera
i un a la punta de Surrac. Paral·lelament, la pròxima setmana
l’Ajuntament i els veïns es reuniran amb el Servei Provincial de Costes
per tal de reclamar mesures d’emergència per a evitar l’erosió dels
peny-segats i els talussos de la zona.

L’alcaldessa de Benicarló, Xaro Miralles, junt al regidor d’Urbanisme,
Román Sánchez, ha presentat aquest matí el projecte de mesures de
protecció i recuperació del tram de costa que va entre el port de
Benicarló i el barranc d’Aiguadoliva i que el Servei Provincial de
Costes sotmet a informació pública fins al 23 de març.

El projecte té com a objectiu protegir i recuperar la costa i, per a
aconseguir-ho, s’ha optat per la construcció de tres espigons: dos a la
desembocadura de la rambla de Cervera i un a la punta de Surrac, a
l’altura del camí de la Fossa del Pastor. En concret, els dos primers
espigons seran de 85 i de 155 metres, mentre que el de Surrac serà de 55
metres. A més, el projecte també contempla la construcció d’un mirador a
la part final del tram, tocant al barranc d’Aiguadoliva.

Com ha ressaltat l’alcaldessa, «s’ha triat aquesta opció perquè els
tècnics consideren que, de totes les opcions estudiades, és l’òptima per
a recuperar el litoral i, a la vegada, també és la més ecològica, ja que
mantindrà inalterada la zona de protecció del jaciment arqueològic
subaquàtic /Pecio de Almenarín/ [ubicat entre la Mar Xica i el barranc
d’Aiguadoliva]».

Miralles ha volgut remarcar que «el projecte ara estarà 30 dies en
exposició pública i després ha d’estar sotmès a l’informe ambiental
corresponent. Les obres no començaran immediatament, però pensem que pel
seu cost serà factible que s’incorporen als Pressupostos Generals de
l’Estat». L’alcaldessa ha estimat que els treballs podrien iniciar-se a
finals d’aquesta legislatura o primers de la següent.

Les actuacions tindran una termini d’execució previst de 14 mesos, i
compten amb un pressupost de 1.915.208,55 euros (IVA inclòs).

*Una problemàtica que ve de lluny*

Com ha recordat l’alcaldessa, al desembre del 2006 la Direcció General
de Costes ja va elaborar un projecte bàsic per a solucionar l’erosió que
produeix la mar a la zona de la costa Nord. Al 2010, la Conselleria
d’Infraestructures i Transport va encarregar un altre projecte.

Posteriorment, el 2011, el Ministeri de Medi Ambient va encarregar una
redacció d’un tercer projecte. Paral·lelament, els serveis tècnics de
Costes van presentar un document informatiu alternatiu a aquest
projecte. L’any 2012, la Universitat Jaume I va redactar un informe i
una proposta d’actuació que incloïa la construcció de vuit espigons.
Finalment, a l’any 2013 el Servei Provincial de Costes va encarregar
«aquest projecte, que pareix que serà el definitiu», ha declarat
l’alcaldessa.

*Solucions d’emergència per als penya-segats*

Paral·lelament, l’Ajuntament de Benicarló segueix treballant per tal de
reclamar altres solucions per a la protecció de la costa Nord.
L’alcaldessa ha desvetllat que, arran de les conseqüències que la
Borrasca Glòria va provocar en els habitatges més pròxims a la costa de
la zona de Surrac, des de l’Ajuntament s’han sol·licitat actuacions
d’emergència que solucionen les erosions que pateixen els penya-segats i
talussos.

En aquest sentit, la setmana que ve tindrà lloc una reunió entre
l’Ajuntament, el Servei Provincial de Costes i els veïns de la zona per
tal d’avançar en la consolidació dels penya-segats i talussos, una
actuació que requereix que els veïns cedisquen uns sis metres de terreny
perquè, com ha reconegut l’alcaldessa, «Costes no actua mai sobre
terrenys de titularitat privada, només ho fa sobre els públics».

Aquesta actuació de consolidació dels penya-segats es faria en la
mateixa línia del tram de Surrac on fa quatre anys també es va apostar
per aplicar defenses litorals i passarel·les de pas a la platja.





 
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana