La dedicació del temple San Juan Pablo II a Benicàssim i la consagració del seu altar
Des de anys d'espera i de treball, aquest diumenge dedicarem el temple San Juan Pablo II a Benicàssim i consagrararem el seu altar. És un dia d'alegria i, sobretot, un dia per a l'acció de gràcies a Déu per tots aquells que han col·laborat en la seva construcció.
Molts es pregunten què significa dedicar un temple i consagrar un altar. La dedicació d'un temple és molt més que la inauguració d'un edifici. En dedicar-lo, el temple queda destinat de manera permanent a Déu, a la proclamació i escolta de la paraula de Déu, a la pregària, a la celebració dels sagraments i al trobament amb Déu i amb els germans. Déu està present en tots llocs; però el temple dedicat és a la vegada la casa de la comunitat. Aquí els fidels es reuniran en nom del Senyor per escoltar la paraula de Déu, orar, celebrar l'Eucaristia, rebre la gràcia dels sagraments i renovar la seva esperança.
En el cor de la celebració es troba la consagració de l'altar mitjançant la seva unció amb el sant Crisma, oli consagrat i perfumat. Aquest ritus ens remet a Crist, l'ungit de Déu, enviat per anunciar la Bona Nova i per oferir-se per nosaltres per al perdó dels pecats. L'altar representa a Crist mateix, sacerdot, víctima i altar, que, amb el seu sacrifici, instaura la nova i eterna Aliança de Déu amb la humanitat. Sobre l'altar es farà present sacramentalment el sacrifici pasqual del Senyor, que es dóna en comunió com aliment que sosté la vida cristiana. Tota la vida de l'Església neix de Crist i troba en Ell el seu centre.
La litúrgia de la dedicació ens introdueix també en el misteri de l'Església, edificada per Crist com la morada de Déu entre els homes. Les Escriptures ensenyen que els cristians som temple de Déu (cf. 1 Cor 3,16) i que, edificats sobre Crist, estem cridats a ser pedres vives de la seua Església (cf. 1 Pt 2,5). Per això, la dedicació d'aquest temple a Déu exhorta a renovar la pròpia consagració batismal. No és prou disposar d'una església nova i bella; és necessari que els qui es reuneixen en ella formin una comunitat viva, unida a Crist per la fe i la vida de la gràcia, sostinguda per l'esperança i animada per la caritat.
La dedicació d'aquest temple ens recorda finalment la missió evangelitzadora de tota comunitat cristiana. No aixequem temples per tancar-nos en ells, sinó per trobar-nos i unir-nos amb el Senyor i rebre d'Ell la força necessària per eixir a anunciar l'Evangeli. Una comunitat que rep l'amor de Déu no pot guardar-lo per a si mateixa; ha de portar-lo a les famílies, als joves, als avis, als malalts, als pobres i als més vulnerables, a tot lloc on transcorre el seu dia a dia.
Remitido | Fotografies:
Amb la col.laboració de: