Sobre els accessos al Port de Burriana
Miguel Ángel Bodí.- L'equip de govern del nostre Ajuntament ens ha sorprés portant al Ple del passat 30 de juliol una proposta sobre la petició al Ministeri, Generalitat i Diputació d'un nou accés al Port de Borriana des de l'autopista AP-7 pel *camí de la Pedrera.
Sense dubtar de la bondat dels arguments amb els quals el regidor d'urbanisme va intentar buscar sense èxit el suport de l'oposició, que va rebutjar aquesta solució definint-la com *chorrada o ocurrència sense sentit, seria necessari plantejar un enfocament global de la qüestió, analitzant aquesta proposta i una alternativa a la mateixa que consisteix a crear un nou accés al Port pel *camí l´*Axiamo, acabant la ronda interior pel sud.
D'aquesta solució alternativa fa molt temps que es va parlar en alguns fòrums d'opinió, fins i tot més recentment en la redacció de la Revisió del nou Pla General a la qual es va donar carpetada en 2016 i que no ha format part, des de llavors, de les inquietuds de l'actual equip de govern.
Com es veu en el gràfic adjunt, el nou accés pel *camí de la Pedrera defensat per l'equip de govern, constaria d'un enllaç en l'autopista, bastant costós per a cobrir tots els moviments d'entrades i eixides (si no fora així, no seria efectiu), un tram d'uns 5 km de longitud fins al sòl urbà de la zona marítima urbana, així com unes interseccions molt perilloses pels abundants camins rurals existents, a les quals hauria de donar una solució satisfactòria. En canvi, les expropiacions no serien molt quantioses, ja que el tram està actualment obert, encara que potser aquest és el cost menor de tots els altres.
D'altra banda, la solució que suposa el tancament de la ronda interior des de la rotonda de la variant CV-18 en el Polígon *Carabona fins a la rotonda en la meitat de la carretera del Port, amb un nou accés pel *camí l´*Axiamo, presentaria una longitud similar, tindria menys interseccions, tan sols la del *Camí Llombai, i milloraria en molt l'accessibilitat des de
Borriana a la mar, encara que tindria l'inconvenient d'unes majors expropiacions de terrenys, la qual cosa no seria el més important, com abans ja hem comentat.
Cal tindre en compte que els dos accessos existents en l'actualitat, per la carretera del Port i per la del Grau, presenten una capacitat reduïda, més encara després de l'obra realitzada fa uns quatre anys en l'accés principal al Port amb la construcció dels dos carrils, un passeig per als vianants i un carril bici, tot això sense augmentar l'ample existent de la plataforma. Aquesta actuació, molt ben valorada per la població, ja que ha suposat una evident millora de la mobilitat per als vianants, ha empitjorat la dels vehicles. De fet, d'haver optat pel projectat en el Pla General d'Ordenació Urbana de la ciutat, aprovat per l'Ajuntament l'any 1995 i 2003, la circulació seria en dos carrils per sentit i l'accés per camins de servei a banda i banda.
A causa d'això, les capacitats actuals d'aquesta via, conjuntament amb la de l'accés pel Grau, de dimensions similars, estan ja actualment molt ajustades, amb el que un previsible augment de l'activitat entre la ciutat i la zona marítima podria fer que es veren desbordades, sent necessari en aqueix moment planificar un nou accés.
En totes dues solucions, és clar que s'hauria de donar resposta a la millora de la comunicació transversal en els poblats marítims, mitjançant la terminació del vial del Grau a la Serratella per l'Avinguda Cañada Blanch, del qual encara falten diversos trams a executar, encomanats en el PGOU a PAI´s fa molt temps sense desenvolupar, completant un accés paral·lel a l'actual des del Port a la zona de la *Marjalería, per a evitar l'ample insuficient del *camí de la Serratella fins a la zona de la depuradora.
Des d'un aspecte tècnic i econòmic, la viabilitat de totes les infraestructures es valora principalment pel mètode Cost-Benefici, tenint en compte els costos associats a les mateixes i els beneficis de tota mena que suposa la seua construcció, tant econòmics, socials, de reducció d'accidents o fins i tot d'augment de la demanda.
Sense entrar en una anàlisi molt rigorosa de tots aquests valors, els costos de primera inversió i d'explotació de les dues propostes són molt similars, tenint en compte en una solució els majors costos d'un enllaç en l'autopista o el major cost d'expropiació en la solució de la ronda interior.
En canvi, els beneficis serien molt superiors en la solució que tanca la ronda interior de Borriana, puix que suposaria una millora evident de l'accessibilitat a la zona marítima, que repercutiria en un previsible i important augment de la demanda en aquest nou vial, descongestionant els dos actuals i millorant de manera important el rendiment de la inversió, alhora que s'eliminaria gran part del trànsit pesat que circula pels nostres carrers.
No voldria deixar de comentar que el Ministeri, al qual se li ha proposat la solució de l'accés pel *camí de la Pedrera, pot valorar com a alternativa més eficient la realització de l'enllaç no en la connexió amb el *camí de la Pedrera, sinó només 1 km més endavant, en la connexió amb la CV-18 (carretera de Nules a l'altura del pont actual) que atenga tots els moviments entre la CV-18 i l'AP-7, amb el que obtindria amb el mateix cost una major
permeabilitat entre les dues infraestructures. I la solució que ací es proposa és perfectament compatible i complementària amb aqueixa possible actuació.
Deixarem per a una altra ocasió els comentaris sobre altres accessos interiors en la població, com amb la Urbanització Golf Sant Gregori, als quals cal donar com més prompte millor més d'un pensament, ja que el Paratge Municipal del *Clot impedeix la connexió directa des de la zona del Grau, amb el que l'única comunicació amb la ciutat seria des del *camí La Cosa, la qual cosa és un inconvenient important per al desenvolupament i viabilitat de tota la urbanització.
És evident que, per als ciutadans de Borriana, seria molt més profitós que l'equip de govern municipal centrara tots els seus esforços polítics i econòmics en la millora global de la mobilitat que suposa el tancament de la ronda interior, més que en la construcció d'una via que no millora en quasi res l'actual accessibilitat a la zona marítima i que no deixa de ser sinó una idea molt poc útil a rebuf de les peticions d'algunes ciutats pròximes, com Vila-real, que ja ha sol·licitat al Ministeri nous accessos a l'autopista, sent aquest un cas molt diferent al nostre pels deficients accessos que aqueix municipi presenta.
Nosaltres ja tenim unes bones connexions, tant per terra, mar o fins i tot per aire. El necessari i efectiu en aquests moments, més que a plantejar nous accessos des de l'exterior, hauria de basar-se a definir una estratègia clara per a millorar l'accessibilitat interna entre totes les zones de Borriana. En això encara ens queda molta faena per davant.
Miguel Ángel Bodí | Fotografies: Miguel Ángel Bodí
Amb la col.laboració de: