laPlanaAldia.COM

Miguel �ngel Bod�.- Despr�s de la intervenci� televisa del passat dilluns de la regidora de comer� de l'Ajuntament de Borriana sobre les diferents mesures que el seu departament ha previst per a ajudar a la reactivaci� econ�mica dels comer�os i pimes de la localitat, �s obvi que tothom est� molt d'acord en el primer que va comentar: que la situaci� econ�mica dels comer�os i pimes �s molt greu en aquests moments despr�s de tants mesos de crisis.
En el que �s molt m�s dif�cil estar d'acord �s en tot el que va vindre despr�s: que s'est� treballant des del primer dia en un pla de xoc (que ning� coneix), que s'han adoptat ja moltes mesures com un �important� paquet d'ajudes per a cobrir les despeses ocasionades pel confinament (amb una irris�ria aportaci� final de 30.000�), que s'est� intentant incentivar el consum mitjan�ant sortejos, l'�ltim de 10 premis amb un total de 2.000� o, fins i tot, una col�laboraci� amb els artistes fallers per a un regal de nadal als 500 comer�os de la ciutat que, pel que sembla, t� un cost total de 4.500�.
Fa l'efecte que en l'equip de govern encara no s�n conscients de la transcend�ncia del moment i de la situaci�. Sabent el problema i les seues greus conseq��ncies econ�miques derivades d'aquesta situaci� extraordin�ria, la soluci� hauria de ser la d'adoptar mesures extraordin�ries i no solament peda�os o pegats amb molt poca incid�ncia en el teixit comercial o empresarial com els que estan aplicant.
Si la Comissi� Europea fa costat a tots els pa�sos que ho necessiten, com �s el cas d'Espanya, amb un finan�ament i recursos a fons perdut importants, si el Govern de la Naci�, si la Generalitat Valenciana, si la Diputaci� Provincial, estan aprovant ajudes extraordin�ries de tota mena per a fer front a la situaci�, els Ajuntaments, com a instituci� m�s pr�xima als ciutadans, tenen encara m�s l'obligaci� d'implicar-se de ple en els problemes de les seues fam�lies, comer�os i empreses, perqu� els coneixen o els han de con�ixer.
Per a facilitar aquesta possibilitat, despr�s d'uns mesos d'agra pol�mica pol�tica, el Govern ha resolt les traves legals a les corporacions locals per a poder invertir els super�vits en el teixit econ�mic i social de les ciutats. Aix�, ha eliminat la regla de despesa, que impedia poder fer front a despeses extraordin�ries, alhora que potencia la utilitzaci� dels romanents en caixa i bancs dels �ltims anys o fins i tot fa possible l'endeutament si no es disposara d'aquests estalvis o s'estimara oport�. Amb aix� s'est� donant des del Govern el missatge als Ajuntaments que ��s necess�ria una pol�tica auda� en aquests moments i que no cal preocupar-se pel cost que costar� aconseguir-lo, sin� pel cost que tindria no fer-lo�, segons s'indica des de fonts governamentals.
De fet, molts municipis ja han pres mesures contundents en el suport del seu teixit comercial i empresarial, per la qual cosa a Borriana no s'hauria de tindre gens de por a adoptar-les tamb�, com la de donar ajudes directes als molts comer�os i aut�noms que no van poder entrar en la fallida primera convocat�ria, tancada amb nom�s 30.000� dels 400.000� inicialment previstos, preparar un pla d'obres xicotetes de menys de 40.000� que s'adjudicaren a les empreses de la ciutat amb la finalitat d'augmentar l'ocupaci� local o, fins i tot, aprovar la creaci� de bons subvencionats per al consum (que s�n absolutament legals, Sra. Regidora) en aquells comer�os locals que han patit de ple la pand�mia. Tamb� seria molt convenient aprovar bonificacions fiscals en impostos i taxes a les fam�lies o empreses m�s necessitades, aix� com subvencions per al foment de l'ocupaci�, tot aix� dins d'un ben estudiat Pla de Reactivaci�. Disposem per a aix� de la important quantitat de 3 MM� en romanents que ens queden per invertir.
S'adjunta un quadre d'elaboraci� pr�pia amb el detall d'algunes d'aquestes mesures adoptades en altres municipis pr�xims de similars caracter�stiques al nostre, amb dades obtingudes en les corresponents webs. Com f�cilment s'observa, destaca desfavorablement la nostra ciutat, on fins ara les ajudes atorgades s�n rid�cules comparades amb altres governs que han sabut *empatizar molt m�s amb les necessitats dels seus ciutadans, aprovant ajudes molt quantioses, fins i tot quan els seus nivells de deute s�n molt superiors i conseq�entment les seues possibilitats s�n molt menors que en el nostre cas.
De totes aquestes accions, convindria destacar la de la creaci� d'uns bons subvencionats al consum, l'efic�cia del qual ha sigut comprovada pel seu gran �xit on s'ha aplicat, a la qual cada vegada s'acullen m�s ajuntaments o fins i tot institucions superiors. De fet, la mateixa Generalitat Valenciana acaba de publicar uns bons subvencionats al 70% per a afavorir al turisme aut�cton, per valor total de 20 MM� que s'han esgotat en uns dies i que donar� una espenta important a la ind�stria tur�stica del nostre territori.
A Ontinyent, amb bons subvencionats al 50%, en *X�tiva, Vila-real o Alzira, aquesta �ltima amb subvenci� del 40%, mitjan�ant uns bons de 50� dels quals 30� els paga el comprador i 20� els assumeix el propi Ajuntament, s'han esgotat tamb� en poc temps, la qual cosa ha suposat un impuls molt important al comer� local, alhora que una ajuda al consumidor que repercuteix en una menor despesa, promovent la compra de proximitat, tan necess�ria en aquests moments.
Si aquesta mesura s'aplicara a la nostra ciutat amb una subvenci�, per exemple, al 40%, amb una aportaci� municipal de 400.000� (com les ajudes directes aprovades i no aplicades, o com el que suposa l'augment de l'IBI en aquest 2020) i dels ciutadans per 600.000�, suposaria una entrada en els nostres comer�os d'1.000.000� en poc temps, que seria un vertader pla de xoc, aquesta vegada s�, amb el qual combatre la gravetat de la situaci� actual.
Per tot aix�, ha de ser el moment que el nostre equip de govern s'esforce al m�xim en defensa de la reactivaci� econ�mica de la ciutat, que deixe arrere solucions que s�n sol pegats i que no tinga cap objecci� a estressar els seus sanejats comptes fins on siga possible i invertisca (no seria una despesa, sin� una inversi�) en l'economia local per a eixir com m�s prompte millor de la crisi.
Fer-ho aix� seria estar a l'altura de mires que els ciutadans li van suposar quan fa menys de dos anys li van tornar a donar la confian�a. Com diu el conegut periodista brit�nic de temes econ�mics Martin Wolf sobre aquesta crisi, �la hist�ria jutjar� durament als responsables pol�tics si no estan a l'altura de les circumst�ncies�. Encara s'�s a temps. Molt d'�nim en l'obstinaci�.

Miguel �ngel Bod� | Fotografies: Miguel �ngel Bod�