Miguel Ángel Bodí.- Després de la intervenció televisa del passat dilluns de la regidora de comerç de l'Ajuntament de Borriana sobre les diferents mesures que el seu departament ha previst per a ajudar a la reactivació econòmica dels comerços i pimes de la localitat, és obvi que tothom està molt d'acord en el primer que va comentar: que la situació econòmica dels comerços i pimes és molt greu en aquests moments després de tants mesos de crisis.
En el que és molt més difícil estar d'acord és en tot el que va vindre després: que s'està treballant des del primer dia en un pla de xoc (que ningú coneix), que s'han adoptat ja moltes mesures com un “important” paquet d'ajudes per a cobrir les despeses ocasionades pel confinament (amb una irrisòria aportació final de 30.000€), que s'està intentant incentivar el consum mitjançant sortejos, l'últim de 10 premis amb un total de 2.000€ o, fins i tot, una col·laboració amb els artistes fallers per a un regal de nadal als 500 comerços de la ciutat que, pel que sembla, té un cost total de 4.500€.
Fa l'efecte que en l'equip de govern encara no són conscients de la transcendència del moment i de la situació. Sabent el problema i les seues greus conseqüències econòmiques derivades d'aquesta situació extraordinària, la solució hauria de ser la d'adoptar mesures extraordinàries i no solament pedaços o pegats amb molt poca incidència en el teixit comercial o empresarial com els que estan aplicant.
Si la Comissió Europea fa costat a tots els països que ho necessiten, com és el cas d'Espanya, amb un finançament i recursos a fons perdut importants, si el Govern de la Nació, si la Generalitat Valenciana, si la Diputació Provincial, estan aprovant ajudes extraordinàries de tota mena per a fer front a la situació, els Ajuntaments, com a institució més pròxima als ciutadans, tenen encara més l'obligació d'implicar-se de ple en els problemes de les seues famílies, comerços i empreses, perquè els coneixen o els han de conéixer.
Per a facilitar aquesta possibilitat, després d'uns mesos d'agra polèmica política, el Govern ha resolt les traves legals a les corporacions locals per a poder invertir els superàvits en el teixit econòmic i social de les ciutats. Així, ha eliminat la regla de despesa, que impedia poder fer front a despeses extraordinàries, alhora que potencia la utilització dels romanents en caixa i bancs dels últims anys o fins i tot fa possible l'endeutament si no es disposara d'aquests estalvis o s'estimara oportú. Amb això s'està donant des del Govern el missatge als Ajuntaments que “és necessària una política audaç en aquests moments i que no cal preocupar-se pel cost que costarà aconseguir-lo, sinó pel cost que tindria no fer-lo”, segons s'indica des de fonts governamentals.
De fet, molts municipis ja han pres mesures contundents en el suport del seu teixit comercial i empresarial, per la qual cosa a Borriana no s'hauria de tindre gens de por a adoptar-les també, com la de donar ajudes directes als molts comerços i autònoms que no van poder entrar en la fallida primera convocatòria, tancada amb només 30.000€ dels 400.000€ inicialment previstos, preparar un pla d'obres xicotetes de menys de 40.000€ que s'adjudicaren a les empreses de la ciutat amb la finalitat d'augmentar l'ocupació local o, fins i tot, aprovar la creació de bons subvencionats per al consum (que són absolutament legals, Sra. Regidora) en aquells comerços locals que han patit de ple la pandèmia. També seria molt convenient aprovar bonificacions fiscals en impostos i taxes a les famílies o empreses més necessitades, així com subvencions per al foment de l'ocupació, tot això dins d'un ben estudiat Pla de Reactivació. Disposem per a això de la important quantitat de 3 MM€ en romanents que ens queden per invertir.
S'adjunta un quadre d'elaboració pròpia amb el detall d'algunes d'aquestes mesures adoptades en altres municipis pròxims de similars característiques al nostre, amb dades obtingudes en les corresponents webs. Com fàcilment s'observa, destaca desfavorablement la nostra ciutat, on fins ara les ajudes atorgades són ridícules comparades amb altres governs que han sabut *empatizar molt més amb les necessitats dels seus ciutadans, aprovant ajudes molt quantioses, fins i tot quan els seus nivells de deute són molt superiors i conseqüentment les seues possibilitats són molt menors que en el nostre cas.
De totes aquestes accions, convindria destacar la de la creació d'uns bons subvencionats al consum, l'eficàcia del qual ha sigut comprovada pel seu gran èxit on s'ha aplicat, a la qual cada vegada s'acullen més ajuntaments o fins i tot institucions superiors. De fet, la mateixa Generalitat Valenciana acaba de publicar uns bons subvencionats al 70% per a afavorir al turisme autòcton, per valor total de 20 MM€ que s'han esgotat en uns dies i que donarà una espenta important a la indústria turística del nostre territori.
A Ontinyent, amb bons subvencionats al 50%, en *Xátiva, Vila-real o Alzira, aquesta última amb subvenció del 40%, mitjançant uns bons de 50€ dels quals 30€ els paga el comprador i 20€ els assumeix el propi Ajuntament, s'han esgotat també en poc temps, la qual cosa ha suposat un impuls molt important al comerç local, alhora que una ajuda al consumidor que repercuteix en una menor despesa, promovent la compra de proximitat, tan necessària en aquests moments.
Si aquesta mesura s'aplicara a la nostra ciutat amb una subvenció, per exemple, al 40%, amb una aportació municipal de 400.000€ (com les ajudes directes aprovades i no aplicades, o com el que suposa l'augment de l'IBI en aquest 2020) i dels ciutadans per 600.000€, suposaria una entrada en els nostres comerços d'1.000.000€ en poc temps, que seria un vertader pla de xoc, aquesta vegada sí, amb el qual combatre la gravetat de la situació actual.
Per tot això, ha de ser el moment que el nostre equip de govern s'esforce al màxim en defensa de la reactivació econòmica de la ciutat, que deixe arrere solucions que són sol pegats i que no tinga cap objecció a estressar els seus sanejats comptes fins on siga possible i invertisca (no seria una despesa, sinó una inversió) en l'economia local per a eixir com més prompte millor de la crisi.
Fer-ho així seria estar a l'altura de mires que els ciutadans li van suposar quan fa menys de dos anys li van tornar a donar la confiança. Com diu el conegut periodista britànic de temes econòmics Martin Wolf sobre aquesta crisi, “la història jutjarà durament als responsables polítics si no estan a l'altura de les circumstàncies”. Encara s'és a temps. Molt d'ànim en l'obstinació.
Miguel Ángel Bodí | Fotografies: Miguel Ángel Bodí

Amb la col.laboració de: