Burriana: El problema no s Sant Gregori, sin la gesti de Sant Gregori


 

Galeria fotogràfica

Fotografia /Galeria/2022/12/203063_128020/1_M1.jpg
La Plana al Dia | Burriana | General | 09-12-2022
El problema no s Sant Gregori, sin la gesti de Sant Gregori

He estat dubtant molt sobre entrar a comentar sobre la problemtica actual de Sant Gregori, per al final he optat per manifestar la meua opini perqu a qui li corresponga prendre decisions la tinga com una ms de les possibles eixides, si s que n'hi ha.
El penltim actor a entrar a actuar en els ltims dies en aquesta inacabable obra de teatre que s la urbanitzaci de Sant Gregori ha sigut l'Associaci de Propietaris a favor del Programa, segurament atordida per la falta d'activitat que observa, que ha intervingut amb un escrit de ms d'11 pgines amb multitud de preguntes a l'equip de govern, oposici, funcionaris, empresa, tcnics externs i fins i tot propietaris en contra de la urbanitzaci.
Per part meua, no far ms preguntes, que ja n'hi ha massa, sin a intentar aportar el meu coneixement del Programa des que una empresa que conec molt b ho va presentar all pel 16 de novembre de 2000, fa ja la barbaritat de ms 22 anys, encara que fa ms de tres que ja res ha de veure, per a donar possibles solucions a un tema que cada dia que passa est ms complicat per la intervenci de nombrosos actors amb interessos molt dispars. A tots ells cal afegir des de fa uns mesos als tribunals de justcia, amb la imputaci no sols de l'alcaldessa, sin de diversos tcnics contractats per la urbanitzadora ipodria ser tamb d'algun regidor ms, com ja s'ha sollicitat per alguns propietaris.
Comenant per la gesti d'aquest programa de 2.500.000 m s convenient conixer que en altres programes no tan grans, per s importants com el de Novenes de Calatrava o el del Polgon Carabona, tots dos de ms de 500.000m2, la gesti i la tramitaci municipal ha seguit camins molt diferents.
Tan diferents com que l'Assistncia Tcnica externa contractada en tots dos, empreses de consultoria que aportaven diversos tcnics per a seguiment i control de les obres, s'haja aprovat per l'Ajuntament en la mateixa signatura de l'Acta de Replanteig de l'inici de les obres i que qualsevol certificaci que el Director d'Obra i l'Assistncia Tcnica preparaven, acabava sent acceptada sempre pels tcnics municipals, prvies les correccions oportunes requerides.
En el programa de Sant Gregori el procs ha sigut molt diferent, ja que la seua Assistncia Tcnica externa, formada per un solo tcnic, encara no t aprovada una acceptaci explcita de l'Ajuntament i les certificacions que s'emporten a l'aprovaci, amb la finalitat de poder cobrar les quotes als propietaris, ho fan sense els informes del tcnic municipal.
A ms de que aix no haja succet en altres programes, si en l'equip de govern es llegiren b els documents signats, sobretot el de 16 de maig de 2006 per a l'aprovaci del projecte d'urbanitzaci, sabrien que els tcnics municipals poden i deuen valorar aquestes certificacions i que ara no sols no ho fan, sin que algun regidor intrpid, amb coneixement de l'alcaldessa segons reconeix ella mateixa en les seues declaracions en el Jutjat, els manifesta per escrit que no el facen.
Per l'evidncia que els terrenys no tinguen prcticament cap valor per als propietaris i que no puge aquest amb l'execuci del Programa com ha ocorregut sempre en altres ocasions, o que des de setembre de 2019 o gener de 2021 en qu es van signar la primera acta de replanteig i la complementria, hagen passat ja ms de 2 anys sense que les obres avancen ms enll del 8%, provoca que cada dia que comena el dia molts propietarissenten la situaci del projecte cada vegada pitjor i se sumen als que inicialment van presentar les seues queixes en el mateix Ajuntament o en els Jutjats.
A ms, en cada trmit administratiu d'aquest Programa, quan se'ls demana opini als tcnics municipals, que no s sempre, noms en els casos preceptius i necessaris, ho fan habitualment en sentit contrari del que assumeixen els tcnics externs contractats per l'equip de govern, que actuen com si es tractara d'una administraci parallela a l'existent, sense fer cap cas a la recomanaci de l'Agncia Valenciana Antifrau que sobre aquesta qesti li ha manifestat directament al propi Ajuntament de Borriana.
Totes aquestes discrepncies han ocasionat els problemes jurdics en qu es troba l'equip de govern i la prpia urbanitzadora, ja que alguns propietaris molestos amb la situaci van presentar les seues queixes en els jutjats fa ms d'un any, estant oberta des de llavors la via penal per part de la prpia Fiscalia.
s important tamb dir que aquesta no s la primera qesti judicial que alguns propietaris han iniciat contra l'Ajuntament i l'empresa, i que totes les anteriors fins ara s'han resolt de manera favorable als interessos municipals, fins i tot validant els informes externs enfront dels dels interns dels funcionaris municipals, en alguns casos mitjanant sentncies encara no fermes per estar recorregudes, per ning sap que pot ocrrer ms endavant si continua anant tant el cnter a la font.
L'ltima situaci en qu s'ha produt una opini discrepant entre tcnics externs i interns de l'Ajuntament, ha sigut la petici recent de l'empresa d'una prrroga de dos anys en el termini d'execuci de les obres, que haurien d'acabar inicialment al setembre de 2023, en menys d'un any. Els tcnics externs l'accepten quasi sense cap retoc i els interns no el veuen apropiat de moment, exigint ms documentaci prvia, encara que noms validen que l'Ajuntament accepte una prrroga de poc ms de 6 mesos, segurament perqu l'assumpci del termini que demana l'empresa suposa acceptar una deficient tramitaci administrativa, la qual cosa pot ocasionar perjudicis ms endavant al propi Ajuntament si venen mal donades.
Per en tot cas, decidisca el que decidisca l'equip de govern sobre aquesta ampliaci de termini, l'empresa est obligada a presentar un nou pla d'obres mensual, amb la possible resoluci del contracte si no es compleix, resoluci que alguns propietaris ja han comenat a sollicitar en l'actualitat a l'Ajuntament per l'incompliment evident del pla d'obres fins ara existent.
D'altra banda, si fins ara l'empresa, segurament a causa del soroll jurdic existent que frena l'entrada de possibles inversors, no ha avanat en les obres, sembla complicat, encara que molts desitjarem el contrari, que ho facen ara de forma ms efica, ja que els temes judicials encara poden tardar a resoldre's bastants mesos o fins i tot anys, la qual cosa pot abocar al final a la possible resoluci del contracte.
I la resoluci del contracte s el que s'ha d'evitar coste el que coste, els molts que creem en el projecte aix ho pensem, ja que pot suposar la seua fi definitiva, amb els problemes que puga ocasionar al propi Ajuntament, a l'empresa, als molts propietaris que continuen confiant a rendibilitzar els seus actius i fins i tot a tota la ciutat amb la prdua de les moltes possibilitats que s'obrin per a millorar la seua economia.
Per tot aix, i en vistes de donar una soluci que passa per guanyar temps i que els condicionants tant jurdics existents com els econmics derivats de la crisi actual, que ara influeixen en els avanos del Projecte, puguen reduir-se o eliminar-se, pot ser convenient que s'opte per l'aprovaci de la suspensi temporal de l'execuci del Programa, tal com es defineix en la disposici transitria 18a del Text refs de la Llei d'Ordenaci del Territori, Urbanisme i Paisatge (LOTUP), Decret 1/2021 de 18 de juny.
Aquesta suspensi per dos anys, que pot ser sollicitada legalment per qualsevol de les parts, Ajuntament, empresa o propietaris, suposa, entre altres qestions, tant la paralitzaci de les obres com el cobrament de quotes als propietaris, a l'espera que es puga avanar ms endavant quan es resolguen els problemes jurdics actuals i fins i tot vengen temps millors en qu puga canviar la situaci econmica actual esdevinguda desprs de la COVID i accentuada per la guerra d'Ucrana.
Possiblement qui gestionaria llavors el PAI seria el nou equip de govern eixit de les urnes del maig vinent, la qual cosa pot suposar una nova oportunitat, ja que l'actual ha demostrat amb escreix no saber gestionar-ho, sent aquest el problema principal de Sant Gregori.
Desprs de tants anys de tramitaci, Borriana no pot permetre's perdre el tren de Sant Gregori, que pot fer-la avanar a ser un referent turstic de la provncia. El contrari suposa un fracs collectiu de tots els actors que han intervingut i sobretot de la prpia ciutat, amb unes conseqncies ara com ara impredictibles per segurament molt nocives per a la seua economia i per al seu futur.
A qui corresponga, molt d'nim en l'obstinaci.


.-Miguel ngel Bod
 
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana