laPlanaAldia.COM

Les excavacions al jaciment de Sant Gregori a Burriana han revelat que la vila marítima estava especialitzada en viticultura. L'equip de investigació, coordinat per l'Aula d'Arqueologia Mediterrània de la Universitat Jaume I de Castelló, en col·laboració amb el Museu Arqueològic de Burriana, ha identificat estructures de producció de vi (cella vinaria) i parcel·les de terreny que eren explotacions agrícoles vinícoles (fundus).

Tot i no haver trobat les sales de premsatge (torculares), s'han trobat àrees d'emmagatzematge, així com altres dependències annexes possiblement de treball i habitatge. Aquestes edificacions tenen una posició aïllada i adopten una orientació est-oest, protegint-se així de l'acumulació d'humitat al nord i de l'excés d'insolació al sud

A Sant Gregori s'han documentat, fins a la data, en excel·lent estat de conservació, deu trinxeres paral·leles amb una orientació nord-est-sud-oest. Aquestes trinxeres formen línies contínues que permetrien la plantació de diversos ceps al seu interior. De manera general, la seva amplada mitjana varia de 1,1 m a 1,3 m i la seva distància entre els eixos varia entre 2,5 m i 3 m.

La vila de Sant Gregori es situa a uns 75 metres de la costa de Burriana i les seves construccions daten entre el canvi d'era i el segle IV d.C. En els seus més de 15.000 m² d'extensió s'han documentat una sèrie d'ambients, com estructures productives, d'emmagatzematge, sales calefactades destinades a banys i habitatges. La seva extensió és superior a la mitjana de les viles costaneres excavades a la província romana Tarraconense, la qual supera els 10.000 m².

El comerç del vi a Sagunt suposadament va començar a ser important a partir de l'emperador August i com a mínim fins al segle II d.C., perquè alguns passatges de la literatura llatina del segle II d.C., concretament de Frontó i Juvenal, semblen confirmar que en aquest segle el vi saguntí era un producte bastant popular.

Remitido | Fotografies: Remitido