Golf Sant Gregori, 25 anys, més selva que mai i un futur en verd i negre
El projecte del Golf Sant Gregori va completar el seu primer quart de segle de vida el passat novembre i ho va fer 'sense dolor ni glòria'. Tan 'sense dolor ni glòria' que va passar desapercebut per pràcticament tots els veïns. Ni tan sols un referent a l'equip de govern o als grups de l'oposició. Ni una paraula tampoc a la minsa Associació de Propietaris a favor del PAI. I, però això és més comprensible, no hi va haver celebració entre els propietaris que van plantar cara a l'anterior Equip de Govern i agent urbanístic.
Per molts, 25 anys de mals somnis, nits sense dormir i preocupacions. Per al PAI, 25 anys han servit per crear una reserva de flora (més semblant a una zona de selva) i fauna (multitud d'espècies, entre elles senglars) sense precedents al terme municipal. Un PAI reserva mosquits tigre i també aigua embassada per la desaparició deliberada de sèquies i l'obstrucció d'abocadors al mar.
En 25 anys, gairebé no s'ha fet cap reparcel·lació i un abarati mínim del que algun dia poden ser carreteres. Això i excavacions arqueològiques en diversos punts.
Però 25 anys no han estat suficients per tenir ja tots els permisos, com el de regeneració del litoral. Tampoc per saldar tots els deutes amb els propietaris. I no s'ha expropiat el terreny per connectar el PAI amb la carretera d'Almassora, cosa que hauria d'haver estat la primera actuació de l'actuació urbanística. Però era més barat i més atractiu moure terra -en lloc de posar canonades i ciment- que emprendre aquestes expropiacions i fer aquesta connexió.
El PAI ja ha vist 4 alcaldes (Alfonso Ferrada, José Ramón Calpe, M. J. Safont i, ara, J. Monferrer), encara més regidors d'urbanisme, i una infinitat de tràmits judicials. I molts propietaris que ja han desaparegut (empreses fallides o en fallida), 2 agents de desenvolupament fallits, un camp de golf per a esportistes d'elit, després un camp de golf per a tothom i un llarg etcètera més.
Alguns experts en la matèria ja estimen el cost d'urbanitzar el PAI en ni més ni menys que 150 milions d'euros i aquesta xifra l'hauran d'assumir els propietaris perquè ara el 10% de l'ús que correspon a l'Ajuntament quedarà exempt del pagament de la taxa d'urbanització, per la qual cosa s'ha de repartir entre el 90% restant del PAI.
Un PAI que es diria que té un futur molt fosc si no fos perquè el cert és que té un futur molt i molt verd.
Verd canya i verd salvatge, de manera que encara queda natura salvatge per davant. I també verd, si no morat, per la quantitat de bitllets que cal soterrar perquè vegi la llum.
Javier Martí | Fotografies: Javier Martí
Amb la col.laboració de: