La campana del Nostre Senyor
La publicació recent per l'Ajuntament de les fotos referents al canvi de les campanes mitjançant una grua extensible m'han fet recordar el meu avi que figura a la foto antiga que adjunto. Hi apareix al costat d'un poliser i altres obrers al costat de la Campana del Nostre Senyor, la més gran. Era el rector Mossèn Elías Milián i seria cap al final dels anys quaranta o els primers anys de la dècada de 1950.
De la foto, sempre que apareixia per casa dins d'algun calaix, la meva àvia em deia que es tractava de la campana del nostre senyor i que l'avi havia dirigit els treballs per enfilar-la al seu lloc a la torre. En veritat, si pensem una mica, elevar el pes de la campana a aproximadament 50 metres d'alçada no seria aleshores una tasca fàcil.
El meu avi, Manuel Gómez Oliver, era conegut com a Manuelet el dels Materials. Sempre vestia una brusa ocre excepte els diumenges que la canviava per una altra de negra i el seu ofici podria ser el de mestre d’obres ja que tenia un encarregat i diversos obrers i mànecs per construir.
Vivíem al carrer Mariano Benlliure número 20 cantonada amb el carrer 13 de Setembre (avui carrer de Joaquín Peris Fuentes), nosaltres a dalt en un habitatge independent i els avis a baix. I davant de la porta falsa d'aquest habitatge inferior també tenia un magatzem amb un gran pati descobert al costat. A la part coberta del magatzem hi havia a la dreta un petit despatx, ia continuació degudament apilats els sacs de ciment. A l'esquerra, es recolzaven a la paret gran quantitat de taulers i peces per a les bastides i al fons hi havia el guix i, a la dreta les quadres per a un cavall i un ase que aparellats a dos carros servien per al transport diari de materials a les obres. Com a curiositat recordo que entrant al magatzem, a mà esquerra, sobresortia lleugerament del terra una vora rectangular com un pou encegat. Allò, em deien, era l'entrada a un refugi on acudien tots els veïns a la guerra quan sonaven els avions. Mai no el vaig conèixer obert.
Encara recordo algunes de les obres en construcció, al carrer Sant Vicent, al Barranquet ia la Plaça de les Monges Dominiques. Les obres del convent de les dominiques sempre les feia ell i tenia llicència per trencar la cloenda quan necessitava parlar amb la mare priora.
També recordo que feia les obres de la parròquia del Salvador i que va reconstruir la sostrada de l'església enfonsada pels carreus acomiadats en l'explosió que va esfondrar el campanar a la guerra civil. Això queda acreditat en una inscripció feta per ell mateix sobre un fons de guix que es troba a la part superior central de l'arc toral. Posa'n el nom i la data. La foto d'aquesta inscripció que vaig fer jo mateix no l'he trobada encara que crec recordar que Norberto Mesado l'esmenta en algun dels seus nombrosos escrits.
Era molt burrianero, era molt faller… era el meu avi.
En fi…..només records.
Em pregunto que diria el nostre personatge si veiessin la foto actual amb el gran braç de la grua estès i penjada a l'extrem la Campana del Nostre Senyor lleugera com una ploma.
José Manuel Peris Gómez, arquitecte
José Manuel Peris Gómez (arquitecto) | Fotografies: José Manuel Peris Gómez (arquitecto)
Amb la col.laboració de: