Cabanes: 775è Aniversari de la carta de poblament de Cabanes


 
La Plana al Dia | Cabanes | General | 08-06-2018
 

El dia 27 d'abril de 1225 el rei Jaume I va fer donació del terme general del castell de Miravet al bisbat de Tortosa, però no va ser sinó a finals d'estiu de 1233 quan el territori va passar a mans de cristians. Eixe fet no suposava la immediata expulsió dels musulmans, ja que la majoria d'ells va poder continuar vivint ací durant quinze anys més, mantenint la propietat de cases, horts i altres béns mobles o immobles, i conservant llengua, costums i religió. L'única cosa que canviava en la seua vida quotidiana era que, a partir de la conquesta, tant la jurisdicció civil i eclesiàstica del territori, com el dret de percepció dels imposts, va passar a mans del bisbe de Tortosa Ponç de Torrelles i després d'ell als seus successors.



Tot i que al terme general del castell de Miravet ja hi havia diversos poblats i alqueries en el moment de la conquesta cristiana, dels quals fins i tot coneixem el nom d'alguns, la primera referència que tenim de Cabanes és del 19 de juny de 1243, quan es va promulgar la carta de poblament; la qual cosa planteja el dubte de si s'estava edificant una nova vila o, pel contrari, es pretenia instal·lar una comunitat cristiana en substitució d'una població musulmana preexistent. Quan observem el plànol de planta de l'actual Cabanes, podem decantar-nos amb facilitat a pensar que la voluntat del bisbe era la de fundar una població nova, al costat del camí reial i aprofitant els seus avantatges, tal com uns anys després també es faria a Nules, Castelló i Vila-real; la qual cosa no exclou que en 1243 ja hi haguera algun xicotet nucli urbà més o menys estructurat, o algunes cases o alqueries disperses. L'èxit de la nova vila es materialitzaria en poc de temps, fins el punt que el 6 de novembre de 1260 Jaume I va autoritzar la celebració de mercat setmanal els dimecres, la qual cosa suposava donar un gran impuls a la població. A principis del segle XIV ja hi havia vivint a Cabanes més de cent famílies.



Un dels elements més significatius del document és la delimitació del terme municipal, on s'anomena en dos ocasions l'arc romà. Els nous veïns havien de ser inicialment un total de huitanta cristians, amb les seues famílies; a tots els quals se'ls donava la vila de Cabanes, amb les terres, els arbres, les aigües, les pastures i, de manera expressa, consta la donació de la Vall de Rixer, per destinar-la al cultiu de la terra. El bisbe de Tortosa es va reservar els forns i molins del terme i, en general, tots els drets que com a senyor li pertanyien, i també l'administració de justícia.



Enguany es commemora el 775è aniversari de la carta de poblament de Cabanes, document fundacional de l'actual vila i per tant el més important de la seua història, i el poble ho festeja amb els actes organitzats per l'Ajuntament amb el diu motiu.

 
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana