Cabanes: La banalització del franquisme


 
La Plana al Dia | Cabanes | General | 11-09-2019
 

David Casanova
Regidor i portaveu d'Units pel Poble-Compromis a Cabanes


Part I
Encara ara recorde els plors d'una xiqueta francesa en un xicotet poble
del Maestrat, després de vore el sofriment d'un bou amb foc a les
banyes. Aleshores em vaig preguntar el perquè dels sentiments
contradictoris; plors d'uns, rialles d'altres. Quan et fas eixa
pregunta, trobar la resposta és senzilla: el costum de tota la vida.
Doncs això, el costum de conviure amb el maltractament animal, en
aquest cas, als bous, et fa voreu com alguna cosa normal i habitual. Pel
que alguns són barbaritats, per a altres és alguna cosa que s'ha fet
tota la vida i per això no dóna cap importància, ho normalitza. Fa
unes setmanes escoltava pati difús que el govern japonés autoritzava
novament la matança de balenes 50 anys després. Em deuria sorprendre
escoltar, com ho he fet, a alguns protaurins dir que la matança de
balenes és una barbàrie?
A què ve tot açò? Doncs que si ho extrapolem a la dictadura
franquista, arribem malauradament a la mateixa conclusió, la
banalització del franquisme.
Després d'un colp d'Estat a un govern elegit democràticament, després
de 40 anys de viure una dictadura salvatge, des d'alguns mitjans de
comunicació, partits polítics, associacions, etc... el tractament
d'eixe règim és irrisori.
Fa poques setmanes es complien 83 anys de l'assassinat de Federico
Garcia Lorca. Ell segueix en una cuneta i Franco en un Mausoleu. És
això normal en una democràcia europea? És normal que el bipartidisme
que fins ara ha governat l'Estat permitisca aquesta anomalia?
PP i PSOE, partits que s'anomenen constitucionalistes d'eixa mateixa
constitució que diu que cap ciutadà o ciutadana ha de tindre
privilegis respecte a altres, però una important quantitat de diners
públics, van destinats a la manutenció de la família reial. És just
un Estat monàrquic elegit per un dictador vencedor d'una guerra
posterior a un colp d'Estat?
Aquells partidaris dels qui van pintar la història d'un estat de blanc
i negre al llarg de 40 interminables anys, estan molt presents a la
nostra societat. I no ens enganyem, estan tan presents perquè l'estat
de dret els ho ha permés: L'incompliment sistemàtic de la llei de
memòria història aprovada després de més de trenta anys de la mort
del dictador, les subvencions amb diners públics a la fundació
Francisco Franco, la paralització per part de la "justícia" de la
retirada de simbologia franquista. Tot un destarifo!!

La banalització del franquisme part II

No és qüestió de reobrir les ferides sinó de tancar-les. L'any 78 no
es va voler trencar amb el franquisme per por de perdre privilegis els
mateixos de sempre, al contrari que altres països europeus amb règims
feixistes com Itàlia o Alemanya.
Tanquem les ferides d'una vegada per totes, complim amb la llei de
memòria històrica, trenquem amb el franquisme i ajudem a totes eixes
famílies que en ple segle XXI tenen als seus familiars soterrats a una
cuneta.
Qüestionem obertament el nostre model d'Estat, perquè no? Perquè no
preguntar al poble sobirà si vol continuar amb una monarquia elegida
per un dictador o per una república elegida democràticament abans del
colp d'Estat del 36? Perquè no es va fer eixe referèndum quan calia?
Doncs molt fàcil, ja ho va dir Suárez en aquella entrevista que fa poc
es va fer pública, "porque perdiamos".
Des d'ací respecte totalment els partidaris i les partidàries d'un
Estat monàrquic, però això és una cosa que ha de decidir el poble i
no un règim que va segrestar la llibertat dels nostres pares i iaios al
llarg de 40 interminables anys.
L'acceptació de tindre un lloc de culte del feixisme, construït amb la
sang de tots aquells que van lluitar en contra del feixisme i per la
llibertat. Però sobretot, per la més gran de les vergonyes, tots eixos
milers i milers de soldats republicans enterrats en cunetes i foses
comunes que fan que l'Estat espanyol siga per darrere de Camboia,
l'Estat que més morts en fosses comuns té.
La vertadera democràcia és aquella en la qual el poble pot decidir en
tot allò que vol i, en aquest cas, el model d'Estat que desitja. Ja
està bé de contemplacions i bones paraules, parlem clar i obert...


 
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana