La Plana al Dia

• l'Alcora: L’Alcora presenta la agenda infantil de abril a junio con el festival Terrisserets como plato fuerte
• La Vilavella: Èxit de participació al Mig Any Fester de La Vilavella
• Diputación CS: Marta Barrachina elogia l'esperit emprenedor a la província
• Diputación CS: Èxit de la carrera 'Penyagolosa a l'Escola' que va comptar amb la participació de més de 600 estudiants
• Diputación CS: La Diputació de Castelló dóna suport al Castelló Music Festival
• Comunitat Valenciana: Tres registradores valencianes són distingides amb la Creu de Sant Raimon de Penyafort de primera classe
• Castelló: Celebren la Junta Provincial de Seguretat per ASICS Penyagolosa Trails
• Nules: Nules acollirà la Fase Final Junior Masculí Autonòmic d'handbol
• Castelló: La reparació de canonada de la Marjaleria finalitzarà la primera setmana de maig
• Benicarló: Benicarló es prepara per viure una Setmana de la Ciència diversa i enriquidora

Imagine que en certa mesura hi ha coses que les dus dins i no les pots
triar tan fàcilment, però molts dies m?abstrac i pense com de diferent
hauria estat la meua vida si des de jove no haguera estat implicat en
política; segurament haguera pogut invertir el meu temps vital en coses de
més profit personal, en altres aspectes formatius i creatius que he anat
deixant a banda a esperes d?eixe temps que somniava traure de llocs on
sabia no hi havia, però, de vegades entres en dinàmiques de les quals tu ja
no eres el controlador.

Una sensació estranya i sovint desagradable
Han estat anys molt durs, a part d?anys molt intensos i interessants.
Aquella necessitat de lluitar com bonament sabia per canviar tot allò que
no m?agradava del voltant, començant des del municipi fins l?àmbit
?provincial?, anys de molts errors, imagine algune encert. De trobar-te
gent meravellosa que t?encoratja a continuar endavant i també les
decepcions més grans i la gent més miserable... imagine això és la política.

Fa poc, tindre plantejaments de racionalitat en la política, quan totes les
barbaritats pareixien viables, quan tot tenia un preu ( baixet), era
enfrontar-te ( i sé que amb falta d?habilitat) als anhels lícits de molta
gent, als interessos bords d?altres, i nedar contra un corrent molt fort
que acaba estigmatitzant-te de per vida. Era un repte, i s?era conscient
del preu a pagar,( potser no tot), i a construir cuirasses, autoexiliar-se
de com es voldria ser... tot, per una idea de com haurien de ser les
coses. I el temps acaba poc a poc donant la raó, encara que te deixes la
pell en la ratonera i ja no la recuperes més.

I quan més fas, més probabilitat tens per equivocar-te, i més ?enemics? a
l?aguait per magnificar eixos errors mentre no aplaudeixen els encerts. I
continue confiant en gent per simple intuïció i a vegades encertes i
descobreixes tresors i altres autèntics fillsde..., i continues, treballant
pel que creus, dies amb més forces i ànims i altres completament afonat,
però fas el que creus que has de fer.

Anys de desgast diari, de pegar-te contra blocs de formigó, de majories
absolutes implacables, i continues pensant que no tens altra que continuar
intentar canviar les coses, amb el convenciment de tot té remei i solució.
I te tornes a estampar, i ho pagues car. I entres en procés electoral, i
confies en gent que no mereix la més mínima confiança, i quan creus que has
vist en esta vida tota la porqueria possible, encara te?n mostren més. I ja
en campanya, bufetades per tots els costats; massa fronts oberts. Calumnia
que alguna cosa queda...

Per això, arribar al final d?esta campanya electoral, és extenuant, no
perquè arribes al final de quinze dies de campanya, sinó tota una vida, de
lluitar per un canvi que penses necessari, i sols ara, és quan veus que per
fi és possible, canviar amb dècades de governs absolutistes al teu
ajuntament i al teu govern autonòmic, anys d?abusos, corrupció, balafiament
de diners públics, agressions al territori i als drets de les persones,
pèrdues de trens col.lectius que mai més tornaran a passar... però per fi,
olores canvis, i eixos dos canvis per fi possibles tenen rostre de dona,
Solín a Cabanes i Mònica a la Generalitat... la fi d?un cicle, i el
principi d?un altre.

• Carles Mulet (Iniciativa)