La Fe i la UJI rescriuen amb Intel·ligència Artificial informes d'altes mèdiques perquè els pacients els entenguen millor
El servei d'Angiologia i Cirurgia Vascular de l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València i el Departament de Filologia i Cultures Europees de la Universitat Jaume I de Castelló estan provant l'aplicació de tècniques de lingüística computacional mitjançant programes d'intel·ligència artificial per traduir informes d'altes mèdiques anonimitzats a un llenguatge més comprensible pels pacients.
La iniciativa busca que la persona entenga millor quin és el seu estat de salut, així com les directrius mèdiques i els tractaments farmacològics que ha de seguir quan surt del centre mèdic i torna a casa, amb independència dels seus estudis o coneixements en la matèria.
El projecte es va iniciar l'any passat amb la identificació dels elements que s'havien d'adaptar al llenguatge del pacient i amb el dictat de les instruccions adequades perquè un chatbot reescribés els textos. En concret, s'evita un argot massa tècnic o abreviatures i sigles, i s'hi selecciona la informació realment important per a cada pacient.
A més, els noms dels medicaments s'acompanyen d'una breu explicació sobre per a què s'utilitzen i, en la redacció, es prioritzen les frases clares, concises i curtes. El pas final consisteix en una revisió ràpida per part del professional sanitari per a comprovar la informació.
Fins ara s'han 'traduït' a un llenguatge divulgatiu 50 informes. Els textos reescrits s'han analitzat amb diferents fórmules lingüístiques que mesuren si són fàcils o difícils d'entendre i els resultats preliminars indiquen que les noves versions de chatbots, basades en tècniques de lingüística computacional com el Processament del Llenguatge Natural, són capaces d'adaptar el llenguatge mèdic complex a un nivell comprensible per a tots els pacients.
El resultat s'alinea amb l'ànsia de humanització i empoderament dels pacients que caracteritza l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe. 'La comprensió de la informació és crucial perquè la persona puga decidir sobre la seua salut', assenyala el cap del servei d'Angiologia i Cirurgia Vascular de La Fe, Manuel Miralles.
La professora Adéla Kotatkova, del Departament de Filologia i Cultures Europees de la Universitat Jaume I de Castelló, quantifica la millora afirmant que 'l'anàlisi metallingüístic indica que l'índex de comprensió dels informes d'altes reescrits s'incrementa entre el 15 i el 50 per cent'. A més, el doctor Miralles assenyala que 'una persona ben informada sol seguir més i millor les recomanacions del seu metge i no busca per la seua pròpia en fonts no oficials informació que, a més, pot malinterpretar'.
El grup de treball cerca ara contrastar els resultats obtinguts a partir dels algoritmes lingüístics amb anàlisis realitzades per grups d'usuaris amb formació lingüística o mèdica no específica, ampliar el projecte a altres idiomes cooficials, augmentar el nombre inicial de 50 informes a 200 per a augmentar la representativitat de la mostra i aplicar les tècniques de lingüística computacional desenvolupades per a cirurgia vascular a altres especialitats mèdiques.
La investigació està encapçalada per Manuel Miralles, cap del servei d'Angiologia i Cirurgia Vascular de La Fe, i Adéla Kotatkova, professora del Departament de Filologia i Cultures Europees de la Universitat Jaume I de Castelló.
Remitido | Fotografies: Remitido
Amb la col.laboració de: