Nova metodologia revisa l'art mòbil del Paleolític final i confirma que només dues peces de la Cova Matutano pertanyen a aquest període
Un equip d'arqueologia de la Universitat Jaume I, la Universitat de Barcelona i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) ha desenvolupat una nova metodologia que permet un anàlisi més detallat, precís i objectiu de les peces d'art mòbil del Paleolític final.
Gràcies a aquest enfoc, l'equip ha revisat les peces de la Cova Matutano (Vilafamés), un dels conjunts d'art mòbil més nombrosos del Paleolític final a la Península Ibèrica, i ha comprovat que algunes marques abans interpretades com a motius artístics no corresponen a gravats antropogènics, sinó a relleus naturals de la roca.
La tècnica combina fotogrametria de curt abast, Models Digitals d'Elevació (MDE) i anàlisi de superfícies basada en Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) per a detectar i quantificar gravats extremadament fins, permetent estudiar en detall les característiques de les estriacions i les variacions en profunditat i amplària.
El protocol de registre d'alta precisió ofereix un registre més objectiu de les trajectòries, formes i volums dels gravats, reduint la dependència d'interpretacions subjectives.
Per verificar la metodologia, l'equip va realitzar un programa de gravats experimentals que va servir com a marc de referència per interpretar les marques arqueològiques amb major fiabilitat.
Una vegada constatada la fiabilitat del mètode, s'aplicà a tres peces de la Cova Matutano, un conjunt d'art mòbil clau per a la datació relativa de manifestacions d'art rupestre a la península Ibèrica.
Amb aquests resultats, es van actualitzar els càlculs de dues peces i es va descartar que la tercera continga gravats, ja que les marques observades són relleus naturals.
Segons els investigadors Alfredo Sánchez-Hernández (Universitat Jaume I), Dídac Román (UB) i Inés Domingo (ICREA i UB), la complexitat de l'art rupestre i mòbil del Paleolític final europeu radica en la seua execució subtil, combinada amb alteracions tafonòmiques i irregularitats de superfície, cosa que complica la seua identificació i documentació.
El mètode proposat ofereix un marc reproduïble per a reavaluar altres conjunts gravats i contribueix a una interpretació més precisa del comportament artístic i tecnològic prehistòric, a més de permetre identificar variacions intencionades en la pressió, el moviment i l'execució.
Remitido | Fotografies: Remitido
Amb la col.laboració de: