Escoles, investigadores i ONG de Castelló destaquen la importància d'educar en una alimentació sostenible
La Fundació Novessendes ha celebrat la jornada final de la quarta fase del programa Llaurant Un Futur Sostenible, una iniciativa finançada per la Generalitat Valenciana a través de la Conselleria de Serveis Socials, Família i Infància. Sota el títol 'Com construir una alimentació justa des de l'escola?', l'esdeveniment va reunir a diferents agents de la comunitat educativa en el Centre de Salut Pública de Castelló per a compartir experiències i generar un espai de reflexió al voltant de l'alimentació sostenible en l'àmbit escolar.
L'elecció de l'espai subratlla la relació entre l'alimentació i la salut pública. Durant la jornada es va promoure el debat sobre la necessitat d'impulsar una nova cultura alimentària basada en la sobirania alimentària, els drets humans i el dret de la infància a una alimentació saludable, digna, sostenible i culturalment adaptada.
La coordinadora del programa, Alba Remolar, va destacar que l'objectiu principal era fomentar el debat entre la comunitat educativa sobre els reptes i avenços necessaris per a integrar una alimentació més sostenible als centres educatius.
La trobada va començar amb la presentació de resultats del projecte Arrelant la sobirania alimentària des de l'escola, una iniciativa que ha involucrat tota la comunitat educativa durant els cursos 2025/2026 -- alumnat, professorat, equips directius, famílies i menjadors escolars -- amb l'objectiu d'abordar l'alimentació sostenible des d'una perspectiva integral.
AGRICULTURA I SALUT -- Esther Paulo Fuertes, directora de Novessendes, va afirmar que la relació entre salut i l'agricultura és fonamental, destacant que la restauració col·lectiva pública engloba menjadors escolars, hospitals, centres de majors i altres àmbits. Va subratllar que es tracta d'un gran mercat que pot canviar el territori i el sistema productiu a la província de Castelló.
Indicà, a més, que a la província de Castelló l'any anterior es deixaren de cultivar 500 hectàrees, una superfície significativa; a la Comunitat Valenciana, 18.000 hectàrees estan sense produir.
En la seua ponència, la doctora María Jesús Monzón Torres, catedràtica d'Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Jaume I, va advertir que, paral·lelament a aquesta pèrdua de cultiu, un 30% de la terra a nivell mundial produeix aliment que acaba en un abocador. El problema no és la producció sinó la gestió dels recursos per a evitar la pèrdua i perquè aquest aliment acabe en una compostadora.
La taula rodona va permetre l'intercanvi de bones pràctiques ja implementades en centres educatius de la província, amb la participació de Liliana Vizcarra, en representació del CEIP Jaim...
Remitido | Fotografies: Remitido
Amb la col.laboració de: