La Universitat Jaume I obté gairebé un milió dʻeuros en cinc projectes per consolidar la investigació
La Universitat Jaume I de Castelló ha obtingut gairebé un milió d'euros en cinc projectes dins de la convocatòria de concurrència competitiva d'ajuts per incentivar la consolidació de la carrera investigadora, inclosa al programa de Recursos Humans del Pla Estatal de Recerca Científica, Tècnica i d'Innovació 2024-2027.
Aquest èxit situa l'UJI al quart lloc a nivell nacional i, alhora, com la primera de la Comunitat Valenciana en captació de recursos per a aquest objectiu, per davant del CSIC, que va obtenir 28 ajudes a Espanya; la Universitat de Barcelona, amb 7, i la Universitat Politècnica de Catalunya, amb 6, davant d'altres universitats.
La convocatòria del 2025 ha atorgat un total de 130 ajuts, amb una dotació de gairebé 25 milions dʻeuros. El seu objectiu és fomentar la consolidació de la carrera professional de persones investigadores, nacionals i estrangeres, perquè treballin dins del Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació SECTI, amb la meta de crear places de caràcter permanent i facilitar l'inici o l'enfortiment d'una línia de recerca mitjançant el finançament d'un projecte propi d'I+D+i o l'adequació, la renovació.
El rector electe de la Universitat Jaume I i vicerector de Recerca en funcions, Jesús Lancis, ha valorat molt positivament les propostes presentades pel personal investigador castellonenc, destacant que el camí seguit als programes d'atracció de talent investigador ha estat encertat i que resolucions com aquesta ho demostren.
L'UJI compta amb diverses accions per incorporar talent als grups de recerca, dins del Pla de Promoció de la Investigació i de la Transferència de coneixement, que inclouen suport a la incorporació de personal investigador, ajuts predoctorals, beques intramurals d'iniciació a la investigació des de màsters i graus o cofinançament de contractes obtinguts en altres convocatòries autonòmiques i estatals.
PROJECTES UJI
El projecte GROVER, Reducció guiada de MLP sobreparametritzats per a una inferència eficient a Transformers, presentat per Manuel F. Dolz, busca millorar l'eficiència de les xarxes neuronals basades en arquitectures Transformer, centrant l'atenció en la reducció de costos computacionals i energètics. S'emmarca en el camp de les ciències de la computació i la tecnologia informàtica i preveu reduccions significatives en temps d'inferència i consum energètic (aproximadament un 20%) i una reducció del 25% a la memòria requerida.
El projecte TEMPS, El processament del temps durant l'exploració mental de records, presentat per Raphael Kaplan de l'Àrea de Psicologia i Ciències Cognoscitives, investiga com el cervell escala de manera flexible la durada dels esdeveniments i estudia com s'emmagatzemen i manipulen les durades dels esdeveniments a la memòria. Així podria entendre's millor el paper del temps com a component central de la memòria episòdica i com el processament temporal a la memòria podria fallar durant la malaltia.
El projecte AquaSurv, Vigilància de l'aigua urbana i ambiental per revelar les dinàmiques de la resistència antimicrobiana i millorar les intervencions, presentat per Lubertus Bijlsma, de l'Àrea de Ciències i Tecnologies Mediambientals, aplica l'epidemiologia basada en aigües residuals (WBE) per obtenir dades en temps real i a escala poblacional sobre indicadors. Tot i que la seva utilització en aquest camp és limitada, una única mostra pot oferir un perfil complet de compostos antimicrobians i gens de resistència.
Remitido | Fotografies: Remitido
Amb la col.laboració de: