laPlanaAldia.COM

La memòria històrica torna al centre del debat públic a la Comunitat Valenciana. En un moment en què associacions memorialistes, entitats cíviques i experts alerten d'un fre a les polítiques de recuperació i difusió de la memòria democràtica, la Fundació Exodus -col·laboradora social del festival Rototom Sunsplash- organitza una nova edició del cicle Diàlegs sense Fronteres sota el títol Relats del passat, reptes del present.

La trobada se celebrarà el proper dijous, 28 de maig, a les 17.00 hores, amb accés lliure i gratuït fins a completar aforament, al Saló d'Actes de Florida Universitària (carrer Rei En Jaume, 2, Catarroja, València) i reunirà el periodista i escriptor valencià Paco Cerdà, Premi Nacional de Narrativa 20 Jaume I de Castelló i investigadora de l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Social i Pau, Eloísa Nos Aldás, per dialogar sobre el paper de la memòria històrica com a eina per interpretar el present i construir una cultura de pau.

Paco Cerdà (Genovés, València, 1985) s'ha consolidat com una de les veus més rellevants en la renovació del relat sobre la memòria històrica a Espanya, posant el focus en aquestes històries invisibles i als marges del discurs oficial. La seva obra, publicada a 14 països, dialoga directament amb el passat recent d'Espanya. Amb ella ha contribuït a apropar al gran públic una mirada literària i periodística sobre les ferides del passat recent i el seu impacte en la societat actual a través de títols com Els últims (2017), El peó (2020), 14 d'abril (2022) i, sobretot, Presents (2024), guardonada amb el Premi Nacional2 de Narra el franquisme des d'una perspectiva coral i posant el focus a les víctimes i als mecanismes de construcció del relat històric. Un relat que urgeix perfilar des del "rigor", insisteix l'autor, davant dels "riscos de la seva distorsió" i l'impacte que en la percepció del passat pot tenir en les noves generacions aquesta "reescriptura" de la història des de narratives falses, ha advertit en una entrevista recent a l'Agència EFE amb motiu de la presentació de Presents.

Ex reporter de Levante-EMV i col·laborador habitual d'El País, Cerdà representa una nova generació de narradors que han situat la memòria històrica fora de l'àmbit exclusivament acadèmic per convertir-la en una qüestió cultural i social de plena actualitat.

Eloísa Nos Aldás (Castelló, 1974), una de les investigadores de referència en estudis de comunicació, pau i transformació social, s'unirà també a aquest nou Diàlegs sense Fronteres. Catedràtica del Departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat Jaume I de Castelló i investigadora de l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Social i Pau. Ens coordina el grup de recerca DESPAZ, centrat en comunicació transformadora i justícia ecosocial.

El vincle amb la memòria històrica forma part d'una trajectòria acadèmica de més de dues dècades. Ja a la seva tesi doctoral, defensada el 2001, va investigar els testimonis literaris de persones republicanes en camps de concentració francesos a través de l'obra de Max Aub. Des de llavors, ha desenvolupat projectes de recerca i transferència vinculats a la cultura de pau, la comunicació ètica i els drets humans, col·laborant amb universitats, institucions i organitzacions socials nacionals i internacionals. La presència de Ens reforça la connexió del debat amb Castelló i l'àmbit universitari valencià, especialment amb l'UJI, on la tasca docent i investigadora ha contribuït a consolidar línies de treball sobre memòria, conflictes i transformació social des d'una perspectiva interdisciplinària.


Relats del passat, reptes del present aterra en un moment especialment sensible per a la memòria democràtica a la Comunitat Valenciana. En els darrers mesos, col·lectius memorialistes han expressat públicament la seva preocupació per la paralització o reducció d'ajudes destinades a nous projectes d'exhumació, investigació i difusió històrica, així com per la derogació de la Llei de Memòria Democràtica de 2017 i la seva substitució, el juliol de 2024, per la denominada Llei de Concòrdia, impulsada per PP la dictadura franquista i suprimeix organismes com l'Institut Valencià de la Memòria Democràtica. Diverses associacions han advertit d'un "retrocés" en polítiques de reparació i reconeixement a les víctimes del franquisme, mentre el Tribunal Constitucional manté suspesos de manera cautelar diversos articles de la nova norma valenciana després d'admetre un recurs d'inconstitucionalitat del Govern central.

La reflexió connecta a més a més amb un dels debats emergents sobre memòria democràtica a Espanya: com construir un relat col·lectiu en una societat cada cop més diversa. En un article recent publicat a El País, Paco Cerdà advertia que "si l'Espanya actual és molt més diversa, la nostra memòria col·lectiva també ho hauria de ser", reivindicant una memòria capaç d'integrar també les històries de migració, exili i violència heretades per milions de persones arribades d'altres països. Una mirada que amplia el concepte tradicional de memòria històrica i el situa com una eina de cohesió social i convivència democràtica al present.

En aquest context, la sessió proposa obrir un espai de reflexió serena sobre com els relats del passat influeixen en els conflictes, els consensos i els debats del present. La trobada també analitzarà el paper de la literatura i la comunicació en la construcció d'una memòria democràtica capaç d'enfortir la convivència.

La cita forma part de la programació cultural i social impulsada per la Fundació Exodus, entitat que canalitza el compromís social de Rototom Sunsplash mitjançant projectes vinculats a la cultura, els drets humans, la inclusió i la convivència intercultural.

Amb aquesta nova edició de Diàlegs sense Fronteres, Exodus aposta per generar espais de pensament crític oberts a la ciutadania al voltant d'alguns dels grans debats contemporanis. "Perquè entendre com es construeixen els relats del passat continua sent una qüestió decisiva per afrontar els reptes democràtics del present", indiquen des de la Fundació.

Redacció | Fotografies: Redacció