L'UJI presenta un polímer conductor revolucionari per a biosensors i dispositius electrònics més eficients
El Grup de Recerca en Materials i Sistemes Actius de l'Institut de Materials Avançats (INAM) de la Universitat Jaume I de Castelló, dirigit per l'investigador Antonio Guerrero, ha desenvolupat un procediment per fabricar una generació de polímers conductors més versàtils i fàcils de processar, un avenç que podria impulsar el desenvolupament de biosensors, dispositius electrònics intel·ligents i tecnologia.
La innovació consisteix a incorporar durant la síntesi del polímer uns «agents de terminació» que permeten controlar amb precisió la longitud de les cadenes i dotar-les de grups químics específics als seus extrems, facilitant l'adaptació del polímer a diverses aplicacions tecnològiques.
Els nous materials pertanyen a la família de polímers amb conductivitat mixta iònica-electrònica de tipus n, capaços de transportar tant electrons com ions, una combinació especialment interessant per a dispositius que interactuen amb sistemes biològics.
Una de les seves propietats clau és la biocompatibilitat: es poden fer servir per mesurar la resposta elèctrica del cos, com la del cervell o el cor. Guerrero assenyala que s'han utilitzat com a biosensors, barrejant-los amb proteïnes per mesurar la glucosa.
L'equip, en col·laboració amb el Grup de Materials per a la Producció Avançada i Sostenible (INAM) dirigit per Víctor Sans, ha fabricat un prototip de biosensor de glucosa en mostres biològiques fent servir el polímer funcionalitzat. Aquest sensor presenta alta sensibilitat, especificitat davant d'interferents (àcid ascòrbic, úric i làctic) i una estabilitat de resposta superior a tres setmanes emmagatzemat en condicions estàndard.
La funcionalització del polímer ofereix avantatges com una millor processabilitat per a la formació de pel·lícules fines i homogènies, i la introducció de grups funcionals facilita l'ancoratge de receptors biològics o la unió a superfícies metàl·liques i de carboni, ampliant-ne així els possibles usos, inclosa la impressió 3D.
La tecnologia està protegida per una sol·licitud de patent espanyola i és aplicable a sectors químics i de materials, biosensors i diagnòstic, optoelectrònica i computació, o energia, entre d'altres. Busca'n el desenvolupament i l'adaptació a aplicacions concretes mitjançant acords i llicències.
La investigació ha rebut finançament de l'Agència Estatal de Recerca (PID2022-141850OB-C21 i PID2023-152771OB-I00), dins del programa Generació del Coneixement 2022 i 2023, del CNS2023-144752 i altres línies de suport.
Remitido | Fotografies: Remitido
Amb la col.laboració de: