laPlanaAldia.COM

Les notícies de la teua localitat al moment

Diputación CS Castelló Burriana l'Alcora La Vall d'Uixó Onda Nules Vila-real Almassora Generalitat Valenciana Comunitat Valenciana Moncofa Borriol La Vilavella Les Alqueries Xilxes Eslida Segorbe Orpesa Vilafamés Torreblanca Benicarló Benicassim Peñíscola Cabanes Vall d'alba Tales Figueroles Les Coves de Vinromà Els Ports Almenara Betxí La Llosa Plana Alta Sant Joan de Moró Baix Maestrat Almedíjar Alfondeguilla Alt Maestrat Alt Millars Alt Palancia l'Alcalatén Plana Baixa
Castelló

La mobilitat ocupacional s?eleva a Borriana amb l?arribada de l?agricultura cítrica intensiva, segons un estudi

La mobilitat ocupacional s?eleva a Borriana amb l?arribada de l?agricultura cítrica intensiva, segons un estudi
Cultura | 30-09-2026

Un estudi del professor visitant Pau Insa-Sánchez, del Departament d'Economia de la Universitat Jaume I, publicat a la revista Història Agrària, ofereix noves perspectives sobre el desenvolupament econòmic contemporani de la Comunitat Valenciana.

El treball assenyala que la implantació de l'agricultura intensiva de cítrics a Borriana des de finals del segle XIX va afavorir una mobilitat ocupacional ascendent entre els jornalers i gràcies a això, millors condicions de vida per a aquestes persones i les seves famílies.

Per sostenir aquestes conclusions, l'investigador va analitzar censos electorals i llistes de compliment obligatori des de la introducció del sufragi universal el 1890, cobrint el període del 1895 al 1915 i comparant dades d'ocupació, domicili i alfabetització.

Les dades mostren que durant aquest període va augmentar la probabilitat de canviar la dedicació agrària per professions no vinculades al camp i, en termes relatius, també va créixer la possibilitat d'adquirir terres durant l'expansió del cultiu i l'exportació de cítrics per jornalers sense terra, cosa que revela un accés a la propietat als sectors més baixos.

Borriana es va triar perquè concentra característiques clau: una transició cap al cultiu intensiu, i el 1887 el 67% de la superfície regable ja estava dedicada a la taronja, amb unes tres mil hectàrees; la ciutat presentava també diversificació productiva i una marcada orientació comercial.

Les investigacions posteriors assenyalen que la província de Castelló va registrar un creixement real superior a la mitjana nacional entre 1914 i 1925 i salaris reals més alts; durant el període de més expansió, les taronges exportades des de Borriana representaven gairebé un terç de la producció regional.

Els resultats aporten una nova visió de la història econòmica de la Comunitat Valenciana, en il·luminar els estàndards de vida durant l'auge de l'exportació cítrica i el seu impacte en l'economia regional.

L'anàlisi s'inscriu dins dels estudis globals sobre les conseqüències de la Primera Globalització per als països perifèrics exportadors de primeres matèries.

Remitido | Fotografies: Remitido

Darrers vídeos
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana