laPlanaAldia.COM

Hi ha una energia que no es mesura en quilowatts, que no apareix en les factures
elèctriques ni en les estadístiques de producció renovable. És l’energia de les
persones que emprenen, de les xicotetes empreses que arrisquen i dels professionals que, des dels pobles i les comarques, contribueixen a transformar el món que els envolta. Una energia discreta, quotidiana, que té en Heliotec, empresa nascuda a la Vall d’Uixó l’any 2006, un bon exemple de com les pimes poden contribuir a construir un futur més sostenible.

Heliotec celebra enguany vint anys de trajectòria. Dues dècades treballant en les energies renovables, superant dificultats, incorporant tecnologies i acostant l’energia del sol a habitatges, explotacions agrícoles, indústries i servicis. Una història empresarial que forma part d’una transformació molt més àmplia: la transició energètica de la Comunitat Valenciana.

Parlem sovint de grans parcs solars, d’aerogeneradors, de xarxes elèctriques i de milions d’euros en inversions. Però oblidem una part fonamental d’aquesta
transformació: les xicotetes i mitjanes empreses que fan possible que les
renovables arriben a la vida quotidiana. Empreses arrelades al territori que generen ocupació, acumulen coneixement i converteixen els avanços tecnològics en
solucions reals.

Cal recordar com era el panorama energètic de fa vint anys. La fotovoltaica resultava cara, l’autoconsum era pràcticament desconegut i bona part de la societat considerava les renovables una alternativa llunyana, reservada a uns pocs entusiastes. Instal·lar plaques solars exigia coneixement, convicció i confiança en el futur. No era una moda ni un negoci fàcil. Era, sobretot, una aposta.

En aquell context va nàixer Heliotec, impulsada per Pedro Castilla, juntament amb els seus socis Jose Segarra Murria i Josep Antoni Nebot, i que continua desenvolupant un projecte empresarial construït sobre el coneixement tècnic, l’experiència i la confiança. Una trajectòria particular que representa moltes altres iniciatives nascudes al nostre territori.

Aquelles primeres empreses van haver d’assumir una tasca que anava molt més
enllà de vendre i instal·lar equips. Havien d’explicar les tecnologies, demostrar la seua viabilitat, calcular consums, tramitar permisos i convéncer que aprofitar l’energia del sol era possible. Cada instal·lació era una experiència nova i, d’alguna manera, una xicoteta victòria cultural.

En aquells anys, l’energia solar tèrmica tenia un protagonisme considerable.
També es desenvolupaven instal·lacions fotovoltaiques aïllades, sistemes de
bombeig solar, minieòlica i altres solucions adaptades a necessitats concretes. La transició energètica no va començar amb els grans anuncis institucionals. Feia anys que es construïa, instal·lació a instal·lació, gràcies a empreses com Heliotec.

Un exemple significatiu va ser el primer autoconsum legalitzat a la Comunitat
Valenciana, dissenyat i executat per Heliotec al supermercat de la Cooperativa Agrícola Sant Vicent Ferrer, a la Vall d’Uixó. La seua importància no residia tant en les dimensions com en allò que representava: demostrar que una cooperativa podia produir una part de l’electricitat que necessitava. La innovació deixava de ser un discurs per a convertir-se en una realitat sobre la coberta d’un edifici.

Però el camí de les renovables no ha sigut precisament una línia recta. Les
retallades de les retribucions fotovoltaiques iniciades el 2010 van alterar les
previsions econòmiques de nombrosos projectes. Moltes empreses van desaparéixer i altres van haver de reinventar-se. Després arribaria l’anomenat «impost al sol», el 2015, amb càrrecs i exigències administratives que desincentivaven l’autoconsum.

Resultava paradoxal que, en una terra privilegiada per la radiació solar, produir electricitat aprofitant el sol es convertira en una carrera d’obstacles. La supressió d’aquells càrrecs, el 2018, va obrir una etapa més favorable, però el sector havia perdut oportunitats, empreses, professionals i confiança. Heliotec va saber adaptar-se a aquests canvis i mantindre la seua activitat.

Hui les renovables formen part de la nostra realitat. Les instal·lacions fotovoltaiques apareixen sobre cobertes industrials, habitatges, cooperatives i edificis públics. L’autoconsum col·lectiu i les comunitats energètiques obrin noves possibilitats perquè la ciutadania participe directament en la producció i gestió de l’energia.

I darrere de bona part d’aquestes instal·lacions continuen havent-hi les pimes. Empreses que dissenyen, calculen, tramiten, instal·len, reparen i mantenen. Que formen professionals, incorporen tecnologies i estableixen relacions de confiança amb els clients. Aquesta proximitat té un valor extraordinari: una empresa arrelada en una comarca coneix el territori, les activitats productives i les necessitats del veïnat.

En una comarca com la Plana Baixa, aquesta realitat és especialment significativa.

L’agricultura necessita energia per a regar i mantindre la producció. La indústria ceràmica afronta el repte de reduir consums i emissions sense perdre
competitivitat. El comerç i els servicis també necessiten adaptar-se a un escenari energètic i climàtic cada vegada més exigent.

Però la transició energètica no hauria de limitar-se a substituir unes tecnologies per unes altres. També ha de servir per a reforçar les economies locals, crear ocupació qualificada i reduir dependències. Seria una incongruència que els nostres territoris es limitaren a aportar sòl, paisatge i recursos mentre bona part dels beneficis es concentren lluny.

Vint anys després del naixement d’Heliotec, allò que semblava una extravagància
tecnològica s’ha convertit en una opció habitual. La seua trajectòria representa el valor de moltes pimes valencianes que han contribuït, amb treball i perseverança, a fer realitat la transició energètica.

Redacció | Fotografies: Redacció