*Altre any menys*
Altre any 8 de Març i altre any menys dones per celebrar-ho. Més enllà del
recordatori, del dia de la lluita i reivindicació, dels grans manifests i
dels bons propòsits, què ens queda de profit d'aquests 365 dies viscuts?.
Res. No podem celebrar res quan almenys 70 dones han mort en el darrer a
causa del terrorisme masclista. Estem en el segle XXI i sembla que hem
avançat ben poc en aquesta matèria, campanyes de sensibilització,
llenguatge inclusiu, visualització clara de la feminitat, empoderament i
demés bones intencions, no poden amagar ni un segon més el problema, un
problema de terrorisme, un problema de tots i totes, un problema d'ordre
públic.
Vos imagineu per un moment que aparegueren morts tres membres d'un
determinat partit polític?, seria considerat terrorisme?. Si. Vos imagineu
que tres persones per pertànyer a una determinada creença religiosa o a una
ètnia minoritària foren assassinades?, seria considerat terrorisme o
assassinats en sèrie? Si, també. Doncs com que el problema te nom caldrà
posar solució. Terrorisme i assassinats en sèrie es diu el problema i el
tractament ha de ser incisiu, definitiu, repressiu fins i tot.
Perquè una societat on la meitat de les persones viuen amenaçades per una
minoria de mascles alfa que consideren propietat tot allò que els envolta,
una societat que es lamenta però que no estreny els dents i passa a
l'acció, una societat on des de ben menuts no s'educa en els valors de la
convivència i el respecte, una societat on el gènere serveix per
diferenciar, és una societat malalta que té un problema de tolerància a la
violència i d'intolerància a la inclusió. No me considero lliure mentre
amenacen a les meues companyes, mentre les assassinen sense pietat.
Amb l'esforç de les administracions s'estan realitzant moltes campanyes de
sensibilització, de visualització del problema, però queda la fonamental,
l'especialització. Fins que no considerem aquest problema com a un problema
d'ordre públic, amb unitats especials d'agents policials i judicials ben
formats i dotats de recursos suficients, no aturarem la sagnia, no serem
capaços de protegir-nos d'aquestes bèsties en forma de mascle. Cal
cirurgia, operar i extirpar. I educar des de la base per a que les properes
generacions no pateixin aquesta xacra, la igualtat es fa tots els dies i la
guàrdia ha d'estar alta amb un nivell de tolerància zero. A veure si els
anys vinents podem celebrar l?eradicació del terrorisme i de totes les
formes de violència contra les dones.
Juan M. Segarra. Iniciativa del Poble valencià. Coalició Compromís.
Juan M. Segarra (Iniciativa-Compromís CS) | Fotografies:
Amb la col.laboració de: