Dos anys del canvi
Els feus inexpugnables, ajuntament de Castelló, de València o Alacant, la
Diputació de València, o la Generalitat, on amb l?acord de govern o
investidura entre Compromís, PSOE i les marques locals de Podemos, van
iniciar una nova etapa en el País Valencià.
Sembla per tant, tot una vida, i també que va ser ahir; i ja ens posem en
l?equador d?eixe canvi; encara que és cert que les investidures es van
allargar al mes següent. El 22 de juliol, també a nivell personal, vaig
gaudir d?eixos aires de canvi i vaig ser triat per les Corts Valencianes
com a primer senador que tenia Compromís. I sí han passat coses des
d?aquells dies.
Aplegar a llocs nous, noves maneres d?haver de treballar, nous companys,
noves situacions. Anar obrint calaixos i veient factures per pagar,
?empastres?, coses sense resoldre, la caixa buida i amb obligacions
indefugibles. La frustració de no poder fer les coses en l?ordre i urgència
que veuries ?normal?, veure que des de fora les coses semblen sempre més
fàcil; haver-te de centrar en tota la gestió diària immediata que els teues
predecessors no van fer per la pura ineptitud i passotisme habitual; vore
que vols fer coses noves però no tens ja no diners per fer allò que tu
vols, sinó per pagar les malifetes dels que estaven abans.
És molt complicat, haver de pagar una hipoteca absurda, que no és
responsabilitat teua, i no tindre ni per pagar ja no la quota
d?amortització, sinó ni els interessos; com pots pensar aleshores en anar
més enllà?, com vas a poder complir amb el teu programa, les teues
promeses?; això sumat a un Govern Central que si bé abans ja ens feia
passar pel forat amb uns pressupostos restrictius, injustos, maltractadors,
i que a més a més no els executava, ara vol fer-te patir encara més perquè
eres per a ell una espècie de govern hostil, no eres dels seus, i no te pot
donar ales no siga cas que el teu exemple s?escampe?.
I encara així,? el canvi. Penseu tot el que s?ha avançat en tant poc de
temps en totes les àrees, com tenim un govern autonòmic que pensa per fi en
les persones i no en deliris de grandesa que ens ha arruïnat; com s?estan
donant passos de gegant.
Segurament, molta gent estarà queixosa perquè no s?està avançant tot el que
s?esperava; però valdria la pena fer una recés, i mirar d?on venim, i en el
què ens hem trobat. Per fer una anàlisi positiva del què han estat estos
governs del canvi, segurament caldrà mirar-ho amb molta perspectiva, no
sols al final d?esta legislatura, sinó en anys futurs, i poder comparar amb
fredor què ha suposat anys llargs de govern del PP, i què han suposat els
anys dels governs del canvi, que esperem que siguen molts anys.
Quins canvis es podran fer quan per fi es puga treballar sense hipoteques i
rèmores i ja coneixent el terreny com toca, quins canvis socials i avanços
no ens podran ja tornar a fer enrere després de tants de retrocessos. Com
haurà millorat la vida de les persones després de tant d?anys de maltractes.
Una idea que crec que ja ningú posa en dubte, és que aquella vella frase
feta de que ? la dreta governa millor?, ja no és que ningú se la creu, sinó
que es pot prendre com un insult a la intel·ligència.
Estem fent, encara que no ho semble, un bell camí del qual amb el temps, la
perspectiva, i el resultat en els anys, anem a estar tots i totes
orgullosos, fins i tot, qui no haja votat per les forces del canvi.
Dos anys són res i són molt, però d?ací a dos més, parlem i a vore què
n?opines
Carles Mulet (Iniciativa) | Fotografías:
Amb la col.laboració de: