El no-problema valencià és un problema per als valencians.
En un període legislatiu i polític ?normal?, juliol i agost solen ser mesos sense quasi activitat, les Corts Generals estem de vancanes i es deixen els grans temes per a la tornada de setembre. Ara després de l?inesperat canvi de govern central, estem encara quasi tocant agost i amb plenaris sobre els canvis en RTVE o el sostre de despesa, i amb la vista posada en l?elaboració dels nous pressupostos, o ensi el govern aguanta o anem de nou a eleccions.
Un govern amb minoria absoluta, que desconcerta en moltes decisions que les fa sense pactar-les prèviament amb qui li ha donat la majoria, i amb l?espasa de Dàmocles de si aguanta la situació o de cap on van a tirar les coses.
I així les coses, quan Compromís va tindre clar que, sense demanar res a canvi, sense cap pacte, sense més, s?havia de tirar a Rajoy al carrer, era per molts motius com ara higiènics, com per fer fora a una colla de lladres i mal gestors, i per revertir esta situació d?infrafinançament, infrainversió, menyspreu continu als problemes dels valencians.
Ara, un president del govern espanyol que actua massa com si tinguera majoria absoluta, ens descol·loca massa sovint; ha decidit no abordar el model de finançament autonòmic, i deixa el problema del País Valencià en la llista d?espera. Així mentre s?ha reunit ja amb els presidents d?Euskadi, Catalunya, Galicia i Andalusia, amb promeses d?actuacions urgents per a esta última comunitat, amb el president valencià es va reunir en pla visita de metge, i gastant-lo com coartada per vindre al FIB amb el Falcon; no era una reunió formal, sinó un visita de cortesia/excusa.
Abans de reunir-se com toca amb el president valencià, se reunirà, ja a partir de setembre, amb Astúries, Cantàbria, La Rioja i Murcia; el motiu/excusa, l?ordre d?aprovació de cada Estatut. Ha sigut eixe com podria ser qualsevol altre criteri, com haguera estat lògic; el de pròpia urgència econòmica i situació financera?.
Ara, la proposta del Govern sobre el sostre de despesa simplement permet endeutar-se un poquet més a les comunitats, sense agarrar el bou per les banyes, sense abordar el deute històric, els problemes generats per l?infrafinançament, ni es donen passos.
Per què ha hagut presses per abordar els problemes d?Euskadi i Catalunya i Andalusia i no per al País Valencià?. Cap d?estes comunitats tenen la situació econòmica dramàtica que tenim els valencians. La creació interessada o no d?un problema ? català o basc? fa que sempre hi haja damunt la taula en l?agenda de qualsevol govern central, una prioritat en abordar els problemes d?estos dos comunitats autònomes. Ací, al País Valencià, mai ha hagut cap problema valencià, i eixe ha estat el nostre problema; mai hem estat en la llista de prioritats, en la llista de necessitats, en la llista d?allò inajornable, com sí ho han estat altres.
Andalusia, pels problemes interns del PSOE, ha estat també prioritari per a reunir-se i obrir la cartera i intentar acontentar la rival interna en base a talonari, i com quan el concert de The Killers, primer muntem les reunions i després les maquillem per justificar l?ordre. És més prioritari abordar els problemes d?Euskadi, Catalunya o Andalusia que els dels valencians?
Carles Mulet (Iniciativa) | Fotografies:
Amb la col.laboració de: