Comunitat Valenciana: Busquen 'gestionar bé l'aigua de l'Albufera' com a millor mesura de mitigació del canvi climàtic
Galeria fotogràfica
El passat divendres, 24 de novembre, Acció Ecologista-Agró i SEO/BirdLife van convocar, dins del conveni que mantenen amb l'Ajuntament de València, una taula rodona en el Tancat de la Pipa, àrea de reserva del Parc Natural de l'Albufera que custodien. Sota el títol 'Com afecta el canvi climàtic a l'Albufera?' una trentena de persones van assistir a aquesta cita per informar-se i debatre sobre l'impacte i el futur del canvi climàtic en aquesta zona humida d'importància internacional.
La taula rodona, que comptava amb la participació de diferents experts en la matèria va començar amb la intervenció de Pau Monasterio, activista d'Ecologistes en Acció. Pau va introduir breument, per contextualitzar la resta de les ponències, què és el canvi climàtic i quina és la diferència que guarda amb l'escalfament global. També va exposar les principals causes del canvi climàtic, conegudes també com a forçaments climàtics (variacions de la radiació solar, erupcions volcàniques, núvols, variacions en la concentració de gasos d'efecte hivernacle, etc.) i com afecten els diferents components del sistema climàtic de la Terra.
En aquest sentit, 'els canvis en gran mesura són irreversibles' va assenyalar Pau. Per això és imprescindible posar el focus en estratègies aplicades o a aplicar per fer front a aquestes problemàtiques, que d'acord amb el que va explicar, poden ser de mitigació o d'adaptació, encara que existeixen altres com la decreixença.
Seguidament, per aterrar la qüestió al cas de l'Albufera, Paco Collado, tècnic del servei Devesa-Albufera, va fer èmfasi en els projectes que s'han desenvolupat a la façana litoral com a resposta a la vulnerabilitat del parc natural a alteracions que ja són reals. Concretament en els treballs realitzats per a recuperar el cordó dunar i poder augmentar la protecció de la línia de costa davant de l'efecte destructor del mar que, a causa del canvi climàtic, cada vegada serà més gran.
A més, va mencionar la regeneració dunar iniciada per la Demarcació de Costes aquest estiu a les platges del Saler. Una actuació que pretén evitar la pèrdua de biodiversitat pròpia d'aquests ecosistemes. A més de tornar al front costaner els 70 metres de restinga que en les últimes dècades hem anat perdent com a conseqüència de l'encaixament dels rius, la construcció de preses i les successives ampliacions del port de València. Però també pel canvi climàtic, ja que no hem d'oblidar que l'augment del nivell del mar, a causa de l'augment de la temperatura mitjana, contribueix també a l'erosió litoral (per cada centímetre que augmenta el nivell del mar es perd 1 metre de platja) i a l'acceleració d'aquest procés.
Així ho apunten les dades aportades per Paco. 'Des de 1948 a 2019 l'elevació anual del nivell del mar s'ha estimat en 1,6 mm/an. No obstant això, tenint en compte l'efecte sinèrgic negatiu provocat per la dilatació de l'aigua, aquesta xifra s'ha duplicat. De manera que, de 1923 a 2020 aquesta elevació ha passat a ser de 3,3 mm/an'.
Aquesta tendència resulta alarmant ja que amenaça de mort per salinització a l'Albufera de València que, com va assenyalar Lucía Moreno, tècnica de seguiment de zones humides del PN de l'Albufera, constitueix un regulador climàtic a nivell regional d'primer ordre. 'Els aiguamolls són un dels ecosistemes que més CO2 poden fixar. No obstant això, és cert que aquesta capacitat depèn de l'estat de conservació dels mateixos'. Així entra en joc la gestió del ecosistema, que va més enllà de la preservació de la franja arenosa que el protegeix del mar, i que passa per regular la quantitat i qualitat dels aportaments d'aigua que el llac requereix. A més de la necessitat d'estudiar i enfrontar els efectes del canvi climàtic.
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana