Planificació prèvia i gestió de residus: claus per protegir la salut pública i accelerar la recuperació després d'inundacions
La planificació prèvia i una gestió eficaç de residus són claus per protegir la salut pública, el medi ambient i accelerar la recuperació econòmica després d'inundacions.
L'estudi de la UPV publicat per la Fundació Naturgy dins del seu programa Sumant Energies per a València proposa mesures estratègiques per reduir riscos, costos i accelerar la recuperació.
Les inundacions són el desastre natural més freqüent i el que afecta a més persones al món, amb previsió de duplicar la seva freqüència en el 40% de les regions per al 2050.
Fundació Naturgy ha presentat l'informe de gestió de residus després d'inundacions: tractaments, riscos i reptes futurs, elaborat per Miguel Ángel Artacho Ramírez, professor de la Universitat Politècnica de València i director del Centre d'Investigació en Direcció de Projectes, Innovació i Sostenibilitat (PRINS). El document analitza com l'acumulació massiva de residus després d'episodis extrems tensiona els sistemes convencionals i compromet la salut pública, el medi ambient i la recuperació econòmica.
Les inundacions són el desastre natural més freqüent i el que afecta a més persones al món, 1.700 milions des de l'any 2000, amb previsió de duplicar la seva freqüència en el 40% de les regions per al 2050. Després d'un episodi extrem, el volum de residus pot multiplicar-se entre cinc i quinze vegades respecte a un any normal a la zona afectada, una circumstància que sol subestimar-se i que pot empitjorar els danys si no es gestiona adequadament. La gestió de residus és una part indissoluble del procés de recuperació després d'un desastre i així ha de ser tinguda en consideració, afirma Miguel Ángel Artacho.
L'informe alerta sobre l'heterogeneïtat dels residus generats: mescla d'escombraries, fangs, materials perillosos i restes orgànics, i el seu impacte en infraestructures crítiques, carreteres i sistemes de drenatge, el que dificulta la resposta immediata i augmenta els riscos sanitaris i mediambientals.
Només la DANA de València en 2024 va generar fins a 1,5 milions de tones de residus, similar als residus generats al llarg d'un any normal a la Comunitat Valenciana. Documentar, aprendre i planificar és l'única via per reduir impactes i accelerar la recuperació, apunta Artacho.
Les recomanacions clau de l'informe inclouen l'obligatorietat d'una planificació prèvia en zones vulnerables, que contemple la predicció del volum i la tipologia de residus. Així mateix, es proposa la designació d'àrees segures per a l'emmagatzematge temporal, junt amb protocols que facilitin la reutilització i el reciclatge. El document subratlla la necessitat d'integrar experts en gestió de residus en els equips d'emergència i simplificar els marcs jurídics per a agilitzar la resposta. També destaca l'ús de tecnologies emergents com intel·ligència artificial, Internet de les Coses i gemels digitals per a garantir el seguiment en temps real i la presa de decisions basades en dades. Finalment, es recomana impulsar la formació i la conscienciació ciutadana, amb l'objectiu de fomentar la separació en origen i reduir riscos sanitaris.
Artacho considera que per a protegir vides, patrimoni i ecosistemes cal completar el cercle de la resiliència: predir, prevenir, respondre i recuperar integrant la gestió de residus com un pilar estratègic. La prevenció no és només hidràulica, sinó que també és organitzativa, tecnològica i social.
Remitido | Fotografies:
Amb la col.laboració de: