La Unió avisa de la caiguda de sol·licitants i superfície en la PAC a la Comunitat Valenciana i proposa un canvi de rumb per al 2028-2034
La Unió Llauradora i Ramadera denuncia que la Comunitat Valenciana està patint una pèrdua continuada i molt significativa d'agricultors, ramaders i de la superfície acollida al sistema d'ajudes de la Política Agrària Comuna (PAC).
Segons les dades de sol·licituds de les últimes campanyes, s'ha passat de 40.764 sol·licitants en 2023 a 33.607 en 2026, el que suposa 7.157 sol·licitants menys en tan sols tres anys i una reducció acumulada del 17,56%.
La evolució confirma que no es tracta d'una oscil·lació puntual d'una campanya, sinó d'una tendència sostinguda durant l'actual període de la PAC 2023-2027. La Comunitat Valenciana va registrar 40.764 sol·licituds en 2023, 37.476 en 2024, 35.287 en 2025 i 33.607 en 2026. En termes gràfics, pràcticament un de cada sis sol·licitants valencians de 2023 ja no figura a la PAC de 2026.
A més, la Comunitat Valenciana lidera la pèrdua percentual de sol·licitants de tota Espanya, amb un descens del 17,56%, per davant de Navarra (-15,13%), Catalunya (-14,93%) i La Rioja (-15,05%). En el conjunt de l'Estat s'ha passat de 622.404 a 563.095 sol·licitants, un 9,53% menys. «Estem perdent sol·licitants a un ritme pràcticament el doble de la mitjana espanyola, per la qual cosa no pot explicar-se únicament com una tendència general de concentració d'explotacions o reducció de perceptors. Hi ha un diferencial valencià que s'ha d'analitzar i corregir», assenyala La Unió.
La superfície declarada en la PAC també confirma la dimensió del problema. En 2023 ascensava a 435.120 hectàrees, enfront de les 404.263 hectàrees de 2026, és a dir, 30.857 hectàrees menys i una reducció del 7,09%. La Comunitat Valenciana encapçala també la reducció percentual de superfície declarada, cosa que coincideix amb dos indicadors especialment preocupants: la pèrdua d'agricultors i la pèrdua de superfície agrària.
Per a La Unió, aquesta evolució és coherent amb problemes estructurals com l'abandonament d'activitat i superfície agrària, la manca de rendibilitat de nombroses explotacions, les dificultats per a mantenir explotacions professionals i l'insuficiència del relleu generacional.
La organització considera que aquestes dades obliguen a canviar l'enfoc de la negociació de la futura PAC. «No podem considerar un èxit mantenir el xec autonòmic de la PAC si cada vegada hi ha menys agricultors valencians que el cobren i menys superfície agrària dins del sistema», assenyala La Unió.
La Unió reclama que la PAC 2028-2034 priorise als agricultors i ramaders professionals i actius, adapte les pagaments a la realitat agronòmica mediterrània, reforcen el pagament redistributiu cap a les explotacions professionals i familiars i estableixi un veritable règim simplificat per als petits perceptors, especialment per sota de 5.000 euros, reduint burocràcia i càrregues administratives. Així mateix, considera necessari un tractament específic per a l'agricultura mediterrània, els cultius permanents i els secans mediterranis.
«La negociació de la futura PAC no pot tornar a limitar-se a discutir quants milions corresponen a cada comunitat autònoma. Hem de parlar de quants agricultors volem que continuen treballant, quina superfície agrària volem mantenir productiva i quin model d'agricultura volem conservar», afirma La Unió.
La organització agrària defenderà així una PAC 2028-2034 menys centrada a repartir dotacions històriques i molt més orientada a conservar els agricultors, ramaders i la superfície agrària productiva.
Remitido | Fotografies: Remitido
Amb la col.laboració de: