La Unió Llauradora i Ramadera exigeix gasoil professional agrari amb fiscalitat pròpia i mesures estructurals per reduir la factura energètica i els costos de producció
La Unió Llauradora i Ramadera reclama un gasoil professional agrari amb fiscalitat pròpia i mesures estructurals per reduir la factura energètica i els costos de producció, mentre alerta que agricultors i ramaders valencians afronten els mesos d'estiu amb uns costos de producció molt superiors als de fa sis anys, precisament en una època en què nombroses explotacions incrementen les seues combustibles.
Les dades oficials del Ministeri d'Agricultura mostren que l'índex general de preus pagats pels béns i serveis utilitzats en l'activitat agrària se situa en 129,54, prenent el 2020 com a base 100. Això significa que, en termes generals, els inputs agraris són prop d'un 30% més cars que en les 2020, encara que en 2020 han pujat molt.
Els carburants acumulen un encariment superior al 90% des del 2020, mentre que els fertilitzants són un 82% més cars i l'energia ha augmentat un 48%. També s'han incrementat de manera significativa els costos de conservació i reparació de maquinària (+39%), els productes fitosanitaris (+29%) i les despeses generals de les explotacions (+28%).
L'escalada dels fertilitzants és especialment preocupant. Els nitrogenats costen ja més del doble que el 2020. La urea, per exemple, ha passat en un any de 52,69 a 72,84 euros per cada 100 quilos, fet que suposa un increment del 38%. El sulfat amònic del 21% augmenta prop del 30% i l'abonament 15-15-15 ho fa gairebé el 19%.
Aquesta situació adquireix una rellevància especial durant l'estiu. En els cultius de regadiu, a les necessitats hídriques més grans se sumen els costos energètics derivats del bombament, a més de la despesa en fertilització, tractaments fitosanitaris i utilització de maquinària. Als cultius de secà continuen pesant especialment el combustible, la maquinària, els tractaments i els fertilitzants.
A les explotacions ramaderes, per la seva banda, els animals s'han d'alimentar, abeurar i atendre diàriament, independentment de les condicions del mercat, cosa que manté elevats els costos d'alimentació, carburants, electricitat, serveis veterinaris i manteniment.
LA UNIO adverteix a més que aquesta inflació dels costos agraris no es trasllada de manera homogènia als preus que perceben els productors. Mentre que els carburants i els fertilitzants es troben un 90% i un 82% per sobre dels nivells del 2020, respectivament, els preus en origen de molts productes no compensen l'increment dels costos de producció.
En aquest sentit, per exemple, els preus en origen i destí d'alguns productes del camp valencià pateixen un diferencial del 321% al carbassó, del 385% a l'enciam, del 218% al cogombre, del 263% al pebrot vermell, del 225% al pebrot verd, del 245% al 245% 147% al meló i del 208% al síndria.
En el cas dels productes ramaders, el diferencial arriba al 229% a la vedella de primera, el 348% al be, el 187% al pollastre, el 423% al porc i el 238% al conill.
Aquestes dades evidencien la necessitat de reforçar el funcionament de la cadena alimentària per garantir que els productors puguin cobrir els costos i obtenir una remuneració justa per la seva feina. LA UNIO considera que resulta més necessària que mai una aplicació efectiva de la Llei de la Cadena Alimentària que impedeixi que la baula més feble suporti de forma desproporcionada els increments dels costos.
El secretari general de LA UNIO, Carles Peris, assenyala que quan arriba l?estiu no podem apagar el camp. Els cultius segueixen necessitant aigua, energia, tractaments i maquinària.
Remitido | Fotografies: Remitido
Amb la col.laboració de: