Només Eslovènia avança al ritme necessari per complir els objectius de qualitat dels rius europeus el 2030, segons un estudi de la UPV
Només Eslovènia avança al ritme necessari per complir els objectius de qualitat dels rius europeus el 2030.
Un estudi liderat per la UPV constata que Espanya i Bulgària presenten les situacions més crítiques als seus rius, ja que es combinen nivells elevats de contaminació amb una evolució desfavorable en algun dels paràmetres analitzats.
L'estudi constata una millora general de la contaminació dels rius europeus, però adverteix que el ritme continua sent insuficient a gran part del continent.
La qualitat dels rius europeus ha millorat durant els darrers anys, però no al ritme necessari per assolir els objectius ambientals previstos per al 2030. Aquesta és una de les conclusions principals d'un estudi liderat per les investigadores de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València (IIAMA-UPV) Maria Pachés Giner i Remedios Martín.
L'anàlisi de les dades disponibles entre el 2015 i el 2021 mostra que la contaminació orgànica va disminuir en 14 dels 18 països estudiats, mentre que les concentracions de fosfats van baixar en 11 dels 16 estats per als quals existia informació suficient. Tot i això, aquestes millores no garanteixen per si soles el compliment dels objectius fixats per a finals d'aquesta dècada.
De fet, encara que set països presenten actualment una situació favorable, únicament Eslovènia manté una trajectòria plenament compatible amb els objectius ambientals del 2030. Finlàndia, Estònia, Irlanda, Itàlia i Dinamarca també obtenen una valoració positiva, però les tendències observades indiquen que hauran de mantenir o reforçar les seves polítiques de gestió per assolir o conservar els nivells considerats sostenibles. Els resultats mostren que no n'hi ha prou de conèixer l'estat actual dels rius; és fonamental analitzar també a quina velocitat està millorant la seva qualitat i comprovar si aquest ritme permetrà assolir els objectius previstos per al 2030.
Situació dels rius espanyols.
A l'extrem contrari se situen Bèlgica, Bulgària, Lituània, Romania, Suècia i Espanya, que concentren alguns dels desafiaments més grans. Espanya i Bulgària presenten les situacions més crítiques, ja que combina valors elevats de contaminació amb tendències desfavorables en algun dels indicadors estudiats.
En el cas espanyol, l'anàlisi revela que, tot i que la càrrega de contaminació orgànica s'ha reduït, continua sent elevada i les concentracions de fosfats van augmentar durant el període 2015-2021.
Aquesta evolució ens allunya dels objectius ambientals del 2030 i evidencia la necessitat de reforçar les actuacions destinades a controlar les aportacions de nutrients als ecosistemes fluvials, assenyala Remedios Martínez, investigadora de l'IIAMA-UPV.
Potencial de la ferramenta desenvolupada.
Per obtenir aquests resultats, l'equip ha desenvolupat l'indicador Human Pressure on River Ecosystems (HPRE) —Pressió Humana sobre els Ecosistemes Fluvials—, una nova metodologia que permet transformar les dades disponibles a Eurostat en una escala comparable de 0 a 100. processos d'eutrofització. A més de determinar la situació de cada país, permet calcular-ne l'evolució i el ritme de millora necessari per assolir valors sostenibles el 2030.
Segons les investigadores, la millora detectada en nombrosos països està relacionada, entre altres factors, amb els avenços en la recollida i el tractament d'aigües residuals i amb les normatives.
Remitido | Fotografies: Remitido
Amb la col.laboració de: