La UPV i Luke quantifiquen amb major precisió les emissions de grans incendis mediterranis; Bejís 2022 allibera 626.000 tonelades de CO₂
Investigadors d'ITACA-UPV, en col·laboració amb el Natural Resources Institute Finland (Luke), han desenvolupat una metodologia que permet estimar amb més precisió les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle provocades per grans incendis forestals mediterranis.
La tècnica s'ha aplicat a l'incendi de Bejís (Castelló) del 2022, que va afectar 18.538 hectàrees, i dóna una empremta climàtica equivalent a 626.000 tones de CO₂, una xifra superior a les emissions anuals de la ciutat de València i propera al 0,22%.
El treball, publicat a la revista Fire, ha estat realitzat per Helena van den Berg Sesma, Edgar Lorenzo-Sáez, Victòria Lerma-Arce i José Vicente Oliver-Villanueva, d'ITACA-UPV, juntament amb Mauricio Acuña, del Natural Resources Institute Finland.
"Els resultats posen de manifest que els incendis no només generen pèrdues econòmiques, ambientals, socials i emocionals, sinó que també tenen un impacte climàtic important", assenyala Helena van den Berg Sesma, investigadora d'ITACA-UPV i autora principal de l'estudi.
Una conseqüència menys visible dels incendis és que, quan es crema un bosc, part del carboni emmagatzemat durant anys s'allibera a l'atmosfera en forma de gasos d'efecte hivernacle i, alhora, la pèrdua de massa forestal redueix temporalment la capacitat de l'ecosistema per absorbir CO₂.
"L'escalfament global derivat del canvi climàtic afavoreix condicions de risc d'incendi més elevat, mentre que els grans focs poden afegir gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera i reduir temporalment la capacitat d'absorció de carboni dels ecosistemes", explica Edgar Lorenzo-Sáez.
La diversitat del paisatge mediterrani és una de les principals novetats de la investigació.
La metodologia combina imatges del satèl·lit Sentinel-2 amb informació sobre la biomassa existent abans de l'incendi, el tipus de vegetació i la intensitat amb què es va cremar cada zona.
A diferència de models que assignen un únic tipus de vegetació a una superfície, el nou enfocament identifica la coexistència de diferents tipus de coberta vegetal dins d'una mateixa zona, cosa que permet representar de manera més realista paisatges on conviuen coníferes, matoll, vegetació herbàcia i frondoses.
Les àrees amb presència de coníferes, especialment quan coexisteixen amb matoll i vegetació herbàcia, van ser les que van fer una major aportació. L'estudi demostra que no n'hi ha prou de conèixer quantes hectàrees s'han cremat per calcular la petjada climàtica d'un incendi: també cal saber quina vegetació hi havia, quanta biomassa contenia i amb quina intensitat es va cremar.
Remitido | Fotografies:
Amb la col.laboració de: