Un estudi de la UPV identifica els factors que van empitjorar la riuada de 2024 a l'Horta Sud
La reconstrucció de l'episodi revela que les riuades gairebé simultànies de diversos barrancs, l'arrossegament de sediments i l'ocupació urbana de les zones inundables van ser determinants per a comprendre la magnitud de l'esdeveniment.
Davant del segon aniversari de la DANA, l'estudi situa l'aportació conjunta del sistema al voltant de 7.000 metres cúbics per segon.
La gravetat de la inundació que va patir l'Horta Sud el 29 d'octubre de 2024 s'explica per la combinació de pluges extraordinàries, riuades gairebé simultànies en diversos barrancs i un territori intensament urbanitzat. Així ho conclou una investigació de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i del Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València (IIAMA-UPV), que reconstrueix l'episodi a partir de dades de precipitació i de models matemàtics capaços de reproduir com la pluja es transforma en escorrentia, com l'aigua arrossega sediments i com l'inundació s'estén pel territori.
El treball, realitzat per Carles Beneyto, Jaime Alberto Cachay-Melly, José Ángel Aranda, Miguel Á. Eguibar, Rafael García-Bartual i Félix Francés, investigadors del IIAMA-UPV, ha estat publicat a la revista Journal of Hydrology: Regional Studies.
Coincidint amb el segon aniversari de la DANA, el proper 29 d'octubre, l'estudi permet entendre millor el que ha passat i extreure lliçons per reforçar la prevenció davant les inundacions sobtades mediterrànies.
La coincidència de les riades va multiplicar les aportacions d'aigua.
Una de les principals conclusions és que la inundació no es pot explicar únicament pel cabal del barranc de Poyo.
Per a comprendre la magnitud de la inundació, cal analitzar com respongueren els diferents barrancs i en quin moment es van produir les seues crescudes. La coincidència de grans aportacions d'aigua i sediments en un interval molt reduït va ser determinant per a agravar la magnitud de la inundació, afirma Carles Beneyto, autor principal de l'estudi.
En aquest sentit, les simulacions situen l'aportació conjunta del sistema al voltant de 7.000 metres cúbics per segon abans dels principals desbordaments.
Aquesta xifra representa una estimació conjunta de les aportacions dels barrancs, no un cabal mesurat en un únic punt, afirma l'investigador del IIAMA.
A més, la seqüència de les precipitacions va resultar decisiva, ja que les pluges del matí havien humitjat les conques, cosa que va afavorir una resposta més ràpida i intensa davant les precipitacions extraordinàries de la tarda, explica Beneyto.
Els sediments i l'ocupació urbana van agravar els efectes.
L'estudi estima que els sediments representaren aproximadament el 7% del volum total de l'avinguda i van assolir al voltant del 19% en els moments de màxim cabal.
Aquests materials van incrementar la resistència al flux i van contribuir a reduir la capacitat d'evacuació dels cauces, agreujant els efectes de la inundació, senyala Félix Francés, catedràtic d'Enginyeria Hidràulica i investigador del IIAMA.
Així mateix, l'ocupació de les planes inundables, les infraestructures i les barreres artificials condicionaren els recorreguts de l'aigua i les profunditats assolides.
Els resultats mostren que els impactes van dependre tant de la magnitud de les crescudes com de la seva interacció amb el territori, sosté Félix Francés.
Per a reconstruir aquests processos, els investigadors van utilitzar el model hidrològic TETIS, desenvolupat al IIAMA, i simulacions.
Remitido | Fotografies: Remitido
Amb la col.laboració de: