La transició tecnològica, una oportunitat de futur per a la sostenibilitat de la ramaderia extensiva valenciana
La ramaderia extensiva valenciana travessa una etapa de transició tecnològica i una tanca virtual incipient, afectada per una bretxa generacional i per les limitacions de connectivitat en determinades zones.
La capacitat de convertir en coneixement la ingent quantitat de dades que generen els dispositius representa un repte per als ramaders.
També sorgeixen preguntes sobre quines tecnologies poden potenciar la sostenibilitat social del pastoreig i la sostenibilitat ambiental dels paisatges, les quals respostes podrien ser decisives per al futur de la ruralitat.
Aquestes són algunes de les principals conclusions de la jornada La digitalització de la ramaderia valenciana en extensiu: una aproximació crítica des de la bretxa digital i el territori, celebrada avui a l'Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals (ESTCE) de la Universitat Jaume I.
La jornada, organitzada per la Càtedra de la Bretxa Digital i de Territori de la UJI i desenvolupada en col·laboració amb la Generalitat Valenciana, a través de l'Observatori de la Bretxa Digital, va reunir a investigadores i investigadors, representants institucionals i especialistes per debatre sobre com la transformació tecnològica impacta en el sector i quines desigualtats o bretxes pot generar en l'àmbit rural.
En l'obertura institucional, Modesto Fabra, delegat del rector de la UJI per a l'Estratègia Digital i la Intel·ligència Artificial, subratllà la importància que el procés de digitalització no deje a ningú enrere.
Fabra va recordar que la ramaderia és un sector que habitualment queda fora de les agendes de digitalització, tot i que ajuda a fixar població en el territori i dinamitza la seua economia, un aspecte crucial per a la supervivència dels pobles.
El secretari autonòmic d'Innovació, Eduardo Pascual, va defensar la necessitat d'adaptar les solucions digitals a les característiques del medi rural per a reduir desigualtats i contribuir a millorar la competitivitat de la ramaderia extensiva, assenyalant que disposar d'accés a una tecnologia no significa necessàriament tenir la capacitat, els coneixements o els recursos per a aprofitar-la.
Pascual va destacar, a més, l'aportació de coneixement de la Càtedra per orientar les polítiques públiques.
En la conferència inaugural, Arantxa Villagrá, investigadora del Centre d'Investigació i Tecnologia Animal (CITA-IVIA), va parlar sobre la digitalització en la ramaderia extensiva, explicant l'evolució de l'aplicació de dispositius en els ramats i subratllant que la geodigitalització i la sensorització tenen múltiples utilitats per a la gestió.
Vicent Querol, codirector de la Càtedra, va fer balanç del recorregut i de la situació actual, abastant des dels seus estudis en salut digital i pobles intel·ligents fins a les aplicacions en la ramaderia i la gestió digital de les situacions derivades dels danys.
Finalment, l'investigador Raül Beltrán i el codirector de la Càtedra, Joan Sanfèlix, van presentar un avanç de resultats d'un estudi centrat en el potencial i els límits de la denominada tanca virtual, amb l'objectiu d'avaluar en quina mesura la bretxa digital condiciona la sostenibilitat i l'autonomia de les explotacions ramaderes de la Comunitat Valenciana.
L'informe pretén contribuir a què les polítiques de transició digital no penalitzen els petits productors, fomentant una sobirania tecnològica que permeti a les explotacions guanyar autonomia tecnològica.
Remitido | Fotografies: Remitido
Amb la col.laboració de: