Diputaci髇 CS: Santi P閞ez: 'Deber韆 implantarse una fiscalidad rural para los municipios de interior'


 

Galería fotográfica

Fotografia /Galeria/2020/11/196768_122345/1_M1.jpg
La Plana al Dia | Diputaci髇 CS | General | 25-11-2020
Santi P閞ez: 'Deber韆 implantarse una fiscalidad rural para los municipios de interior'

Santi P閞ez 閟 diputat provincial de Desenvolupament Rural. Als seus 43 anys, 閟 alcalde de Forcall i portaveu del PSPV-PSOE en la Diputaci de Castell i Diplomat en Gesti i Administraci P鷅lica i Llicenciat en Ci鑞cies Pol韙iques i de l'Administraci.

Pregunta: Sense empreses a l'interior de Castell 閟 complicat que es desenvolupe el m髇 rural. Quines raons donaria per a animar a invertir als pobles de la nostra prov韓cia?

Resposta: Les millores en les comunicacions, tant vi鄏ies com digitals, han obert la possibilitat de molts pobles. 蓅 necessari comptar amb emprenedors en les zones d'interior. All es trobaran amb un tracte m閟 hum, s騦 i habitatge en general m閟 barats i espais i forma de vida m閟 sostenible. I aix ara a les empreses els aporta valor afegit. Ha de comen鏰r a formar part de la responsabilitat social d'aquestes.

P: De quin tipus d'empreses parlar韊m? Hi ha empreses a les quals els eixiria m閟 a compte tindre la seu social en l'鄊bit rural que en l'urb?

R: Poden ser empreses de tota mena. 蓅 cert que aquelles que tenen un component de transport en els seus costos, a vegades ho poden tindre m閟 dif韈il per la dist鄋cia als grans nuclis d'infraestructures, encara que aix s'est trencant.
Podr韊m parlar d'empreses, com s'ha vist ara amb la pand鑝ia, de car郼ter tecnol騡ic; amb l'arribada de la fibra i el teletreball s'han trencat moltes barreres. Ac caben tamb professionals d'enginyeria, arquitectura, advocats...o empreses que aposten per productes tradicionals amb valor afegit i de proximitat, a m閟 de sectors tradicionals com a ramaderia, turisme o energies renovables.


P: I els pobles, per si mateixos, poden generar negocis en data de hui?

R: Els municipis tenen dif韈il per si sols generar alternatives. En aix ha dificultat molt les legislacions restrictives en mat鑢ia de contractaci o la de racionalitzaci de serveis p鷅lics.
Els consistoris podrien arribar a generar ocupaci en el camp dels serveis socials, on tenim una poblaci envellida. A part, la mat鑢ia forestal pot generar oportunitats.
No obstant aix, hem de ser capa鏾s d'afavorir l'emprenedoria i ajudar als que volen emprendre. En algunes localitats 鷏timament han sorgit iniciatives de persones que creen nous negocis.

P: Qu hi hauria fer per a obtindre un millor rendiment tur韘tic dels nostres pobles?

R: El turisme 閟 un factor de desenvolupament important en els xicotets municipis. Amb la pand鑝ia s'ha tornat a mirar feia els municipis d'interior com un lloc de contacte amb la naturalesa i amb el ric patrimoni cultural que tenim a la prov韓cia. Per 閟 fonamental que es generen activitats complement鄏ies per a aquells que ens visiten; aix pot afermar m閟 visitants i generar noves possibilitats.

P: Hauria de contemplar-se una fiscalitat rural especial que contemplara avantatges per a l'obertura de negocis?

R: Si, totalment d'acord. 蓅 alguna cosa que reivindiquem molts alcaldes, que des de fa d鑓ades, deman鄓em que l'agenda pol韙ica, contemplara aquestes i altres mesures.
蓅 injust que municipis i els seus ciutadans, que no tenen els mateixos serveis sanitaris, educatius o amb menys infraestructures, paguen els mateixos impostos que els de les ciutats. A menys serveis, menys imposats; aix seria el just. A part de la q黣sti redistributiva que s'hauria de donar.
Destacar en aquesta l韓ia la nova mesura que ha aprovat la Generalitat recentment d'avantatges fiscals en la renda per a la gent que viva en els municipis en risc de despoblaci. Aqueix 閟 el cam.

P: I avan鏾s legals per a l'obertura de negocis?

R: Aix 閟 molt necessari. Durant molts anys es van comen鏰r a posar figures mediambientals restrictives, de protecci, per a suplir i tapar algunes barbaritats urban韘tiques en costa. Aix va suposar un fre per a moltes activitats ramaderes, molt lligades al territori. No es pot permetre que per a ampliar o legalitzar una granja ja existent es tarde dos o tres anys en el millor dels casos. Aquestes figures restrictives han per tant de ser compatibles amb la vida de les persones i les seues oportunitats.
Fa falta que les legislacions que es duen a terme tinguen obligat騬iament una component de repte demogr鄁ic.
I per descomptat, fa falta que en els municipis d'interior el temps burocr鄑ic es redu飐ca al m韓im.

P: Totes aqueixes modificacions no depenen de la Diputaci. Quina capacitat t la instituci provincial d'interlocuci i influ鑞cia davant els governs central i auton騧ic?

R:En el repte demogr鄁ic qui pot fer m閟 閟 el Govern per possibilitats en el tema fiscal i a l'hora de legislar de manera global sobre el problema. En aquest assumpte fa falta un Pacte d'Estat. Per tamb la Generalitat, tant legislativament com amb moltes compet鑞cies en mat鑢ies que afecten en la vida dels municipis, t molt a dir.
Tant l'un com l'altre estan fent passos importants en aquest assumpte. Ac per primera vegada tenim l'agenda *AVANT, amb qui ens reunim mensualment i a qui li traslladem totes les necessitats dels xicotets municipis i ens coordinem, que 閟 important. Al seu torn, per primera vegada hi ha un Ministeri contra el repte demogr鄁ic. Ara s'estan implementant pol韙iques de manera transversal. Nosaltres farem d'altaveu i visibilitzaci dels problemes i oportunitats que t el m髇 rural.

P: El que s que pot fer la Diputaci 閟 millorar els serveis i la connectivitat. Qu proposa perqu hi haja bones carreteres i una 騪tima connexi a internet?

R: En aix tenim un repte. Aquest nou equip de govern es va trobar sense una planificaci de carreteres, que cal realitzar. Necessitem tindre projectes per a desenvolupar i impulsar les carreteres que tenim titularitat, la majoria en zones d'interior. Ac dirigim les nostres accions aquest passat any. Sense unes bones comunicacions vi鄏ies es restringeixen oportunitats als municipis.
D'altra banda, en la connectivitat estem realitzant molta pressi i entrevistes amb les companyies. S髇 fonamentals aquestes accions per a equiparar m閟 oportunitats. Des de Movistar ens han assegurat que prompte s'arribar ja a 107 municipis en la instal穕aci de fibra i davant aix estem vigilants i reivindicatius.
Quant al Pla wifi 135 que l'anterior Diputaci va impulsar, ajudava en la connectivitat nom閟 en espais p鷅lics, i aix no 閟 la soluci que es necessita. La nostra obligaci, quan aquest contracte ven鏰 enguany que ve, 閟 universalitzar la connectivitat, per a tots, tamb per a les empreses, perqu aquest pla actual no permet.

P: La pand鑝ia 閟 una oportunitat per als pobles o es tracta simplement d'una mica del que parla per que no t molt de realitat?

R: Actualment 閟 una realitat. 蓅 cert que la pand鑝ia ha fet replantejar-se la forma de vida a moltes persones, que han vist en la qualitat de vida dels pobles, la proximitat, la proximitat, la naturalesa, una vida m閟 sostenible i en la qual tots tenim nom. I per aix han vingut a viure als pobles.
A l'administraci li toca tamb fer pedagogia en la despoblaci, traslladar aqueixa visi positiva ja que durant massa anys se'ns ha estigmatitzat. I la realitat 閟 una altra. Per tant, cal canviar aqueixa visi cultural i la pand鑝ia ha visibilitzat moltes d'aqueixes coses positives que tenim.


P: Vost 閟 optimista respecte a la creaci d'empreses i llocs de treball als pobles de Castell?

R: Al final tot el treball que fem les administracions de millora de serveis i d'infraestructures, si no va acompanyat de llocs de treball o implantaci d'empreses, no valdr. En tots aquests anys, els que hem crescut als pobles hem vist com es milloraven serveis i infraestructures, per la gent continuava marxant-se. Necessitem per tant de gent que opte per viure als pobles i tinga oportunitats de treball.
I dins de la pedagogia que parlava anteriorment cal explicar a la gent que aquest repte demogr鄁ic, que porta m閟 de cent anys entre nosaltres, no es pot resoldre en pocs anys. Les pol韙iques p鷅liques estan canviant i han de canviar m閟. Cal afavorir aqueixa creaci d'ocupaci i implantaci d'empreses.

P: Per a finalitzar, el diputat de Desenvolupament Rural est treballant en algun gran projecte de legislatura?

R: El projecte 閟 global i transversal i afecta a totes les 鄏ees i maneres de veure el m髇 rural, les seues necessitats. S髇 molts els reptes que tenim en una Diputaci que en l'anterior etapa nom閟 havia posat el seu focus en poques accions i descoordinades entre si.
Tenim per davant la millora del transport, el suport i soluci dels problemes de purins per al sector ramader, millorar la rendibilitat de les explotacions, la cobertura, la digitalitzaci i la fibra 騪tica en tots els municipis, la garantia de prove飉ent d'aigua. Moltes millores de carreteres, el treballar conjuntament amb la Generalitat a millorar la pol韙ica d'habitatge i el seu acc閟 a la gent jove.
Millorar la prestaci de serveis socials i la reivindicaci davant altres administracions. El meu treball 閟 que totes les 鄏ees de la Diputaci i amb altres administracions estiguen coordinades i siguen eficients enfront del repte demogr鄁ic.
Hi ha molts camps de millora i d'actuaci i ho hem de fer de manera coordinada amb la Generalitat i sempre buscant el consens amb els municipis, als qui escoltem activament.
 
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana