La Plana al Dia

• l'Alcora: El senior femenino de l'Alcora Bàsquet Club, campeón de liga y el sábado se juega el ascenso
• La Vilavella: L'Ajuntament de la Vilavella estabilitza 12 treballadors municipals per garantir el millor servei als veïns
• Torreblanca: L'Ajuntament de Torreblanca es reuneix amb la Conselleria de Medi Ambient per avançar a la dinamització del Prat
• Burriana: L'IES Jaume I organitza el I Congrés Educant a la Sostenibilitat pel 25 d'abril
• Burriana: L'IES Jaume I rep el Premi EAR a la categoria de Centre Educatiu
• l'Alcora: L'Alcora informa els veïns sobre el nou model de gestió de residus municipals
• Vila-real: Carlos Mazón visitarà Vila-real per abordar projectes pendents
• Generalitat Valenciana: Carlos Mazón reivindica per a les properes eleccions 'una Europa que estigui a prop de la Comunitat Valenciana'
• Castelló: Arrenca el VI Saló del Còmic a la plaça Major amb més de 20 casetes
• Vila-real: Benlloch avala concurs de robòtica com a referent en innovació educativa

La irrupció en política d'alguns nous partits està fent que en les últimes setmanes apareguen certs debats en la meua vida que fins a dia d'avui estaven silenciats. De sobte, gent que defense el repartiment de la riquesa i les rendes bàsiques, ara també recolzen liberalitzar certs àmbits com la possessió d'armes. Tot açò al fil de la democràcia radical, del repartiment de poder. Al final, si l'Estat té armes i poder, la població hauria de comptar amb els mateixos mitjans.

Però clar, jo em pregunto si no és millor limitar el poder de l'Estat que proporcionar llibertat radical a la ciutadania en alguns aspectes. Les armes, les drogues, l'enriquiment desmesurat, les limitacions vials... Realment val la pena donar llibertat en aquests aspectes? Qui té una arma pot matar una altra persona, amb les drogues danyes el teu propi cos, l'enriquiment desmesurat porte indiscutiblement explotació, les limitacions vials salven vides. Al final que és més important: la llibertat o la vida?

Penso que el que hauríem de buscar és la radicalitat democràtica per altres aspectes, el poder limitar el poder que tenen sobre nosaltres. Vivim en una democràcia on guanyar unes eleccions done total llibertat i impunitat per a fer el que vulguen durant 4 anys. On els partits polítics poden presentar un programa electoral amb el que netejar-se la merda del cul al dia següent de les eleccions. On el Rei pot decidir abdicar en plena crisi-estafa i es traurà una quantitat irreverent de diners per a la coronació del "principito" mentre la gent passe fam.
Doncs per a mi la discussió està en poder decidir tot això. En poder opinar sobre si el càrrec de cap d'estat ha de ser hereditari o, inclòs, en si l'home ha de tindre prioritat sobre la dona en esta herència. Per a mi la discussió està en poder fotre fora a un govern que només ha fet el programa electoral per a guanyar unes eleccions i que l'incompleix dia a dia. Per a mi la discussió està en poder opinar sobre a que es destinen els diners dels meus impostos ja que jo no vull que vagen a coronacions ostentoses o Castors innecessaris, vull que vagen a hospitals, educació i famílies que ho necessiten.
Això entenc jo com a radicalitat democràtica, el poder decidir i opinar a les urnes sobre el que es farà. Tindre opció a referèndums, eleccions anticipades i votacions per a tot allò que siga transcendental en l'organització social. No necessito llibertat per posseir una escopeta i pegar-li un tir a la primera persona que no faça el que jo crec democràtic. Necessito radicalitat democràtica per a poder opinar, per a poder canviar les coses des del pacifisme més bàsic, des de l'opinió i la força del vot. La necessito per saber que és el que opine la societat i actuar en conseqüència ja que jo no tinc perquè tindre la veritat absoluta i, al final, la democràcia és acceptar l'opinió majoritària a risc que eixa no siga la mateixa que la meua.

• Marta Sorlí (portaveu Compromís Maestrat-Els Ports)