Col.laboracions El moment decisiu (Vicent Blasco)
Les comissions falleres de Borriana tenen davant seu un greu problema al que, llògicament, deuen de buscar una solució. En estos temps en els que la paraula crisi està present a totes hores i forma part de totes les tertúlies, les falles es troben amb una circumstancia que no esperaven i que no fa altra cosa més que agreujar la ,ja de per si, difícil situació dels col·lectius. Amb els pressuposts per al present exercici tancats, les falles es troben amb un retall del 33% en la subvenció per part de l’ajuntament. Amb esta reducció les comissions deixaran d’ingressar prop de 3000 euros amb els que ja havien comptat; si a açò li afegim el deute de 3000 euros més que manté el consistori des de 2006, ens trobem amb una situació realment delicada que molts col·lectius degut a la fràgil economia fallera, basada en les aportacions voluntàries dels fallers i simpatitzants, no poden suportar. L’explosió de la bomba informativa que suposar la noticia de la reducció de la subvenció i la reacció de les falles mitjançant una roda premsa sense precedents en la història fallera de la ciutat, al contrari de el que pretenien les falles no va fer més que llançar a l’opinió pública en contra de les comissions i treure a la llum la manca d’informació que el ciutadà te de tot allò que envolta el mon de la festa. Les falles no han sigut capaces de donar a conèixer la realitat de la festa fallera, l’esforç que suposa per als fallers treure endavant l’any i l’impacte que sobre l’economia local te una festa com les falles. La gent no fallera es queixa, i no sense raó, de que en temps de crisi tots deuen apretar-se el cinturó i quan no hi ha diners, de el primer que hi ha llevar és de la festa doncs hi ha altres necessitats que requereixen més atenció. No seré jo qui negue esta evidència i estic segur que tampoc la resta de fallers de la ciutat.
Les falles han mostrat el seu enuig amb esta decisió dels polítics en primer lloc per la forma en la que s’ha dut a terme, tenint-se que enterar les comissions per mig dels mitjans de comunicació en lloc de, com deuria de ser normal, per boca dels responsables polítics en una reunió amb els col·lectius. A açò hi hauria que afegir que les comissions estaven esperant una resposta per tal de solucionar el deute pendent de l’ajuntament i de repent es troben amb la callada per resposta i damunt la esmentada reducció. Estes dos raons són les que provoquen que les falles unànimement responguen amb la negativa a participar en les Creus de Maig i la Batalla de Flors, una mesura que l’ajuntament veu com un acte de pressió de les comissions al consistori però que no deixa de ser una acció perfectament llegítima i al temps fàcil d’entendre: a menys diners, menys actes. Les falles no poden arriscar-se a endeutar-se tal i com està actualment la situació. El problema, ho deia abans, és greu i les falles han llançat un envit que pel be d’elles deurien de mantindre. Crec que ningun faller vol deixar la ciutat sense Creus i Batalla de Flors però urgeix una solució satisfactòria per a les comissions si estes volen mantindre la unitat creada, doncs es troben davant d’una situació històrica, amb tots els col·lectius de la mà per fer palès la força de les falles i la seua credibilitat davant el poble. Les falles s’han de posar a l’altura del poble, entendre a la gent que no participa de la festa, però la gent també deu de conèixer el que signifiquen les falles per al poble. En tot açò l’ajuntament també te la seua funció: buscar els nexes d’unió i recolzar als col·lectius amb tots els mitjans al seu abast amb responsabilitat. Estem davant un moment que pot ser decisiu per al futur de la festa fallera a Burriana. Entre tots hem de trobar la solució satisfactòria.