La història
Quan els costums heretats, que els vostres majors, dins del sí familiar professaven, els fills comencen a veure també seu el que representen tals esdeveniments, i és quan llavors es convertixen en tradicions.
Les devocions als Sants, que per la seua exemplar vida van tindre, es transmeten de pares a fills, d'ací el costum de perpetuar les tradicions.
Sempre se'ns ha ensenyat en fragments bíblics, en obres pictòriques i també escultòriques, que en el sí de la Sagrada Família, el pare de la mateixa és el Patriarca Sant Josep, i este a més exercix la professió de fuster, d'ací que els fusters – els nostres mestres fusters- determinaren que el seu Patró fora el Sant Patriarca.
Quan la primavera marca el començament del bon temps, quan pareix que el fred ja no té lloc en els nostres dies, el fuster pensa també que és necessari desallotjar tot el sobrant de la seua tasca diària, i que en el seu taller va guardar durant l'hivern, per tant aquells trossos de fusta inservibles, llistons i borumballes els trau al carrer i enfront de sa casa –amb tot- planta una falla per a després pegar-li foc, tot crema i es convertix en una gran foguera- una falla que venia a cremar-se en vespres de Sant Josep, per a així festejar tal festivitat; este podria ser el sentit més real del naixement de les nostres falles-monument, - acte que anava unit any rere any a un costum també heretat dels seus majors, i que consistia a assistir a la Santa Missa el dia de Sant Josep. Este acte se solia celebrar en l'altar que el Sant tenia en l'església del Convent de la Mare de Déu de la Mercé –hui parròquia- Altar que va ser destruït durant el conflicte nacional, i que va ser novament restaurat amb el Sant Patriarca en el seu cambril, per la família burrianenca cognomenada Calbet-Tellols.
Tenim notícies que en aquells anys, a l'anar a la Missa del dia de Sant Josep, als fusters, els acompanyaven també els seus familiars, i que a l'arribar a l'Altar les seues filles i dones depositaven rams de flors, es pot entendre que allò, -aquell acte- pel temps es convertiria en la meravellosa Ofrena de Flores que Burriana oferix any rere any a la seua Patrona la Mare de Déu de la Misericòrdia.
Totes les alegries que compartirien les gents del veïnat en el moment de cremar la “falleta” muntada amb estos dos materials de la fusteria, i així festejar el dia del Sant fuster:
“Miren la falleta que cremarà el sinyo Vicentet”
“Qui?- preguntaven-
“Dóna qui et que ser, Piqueres el fuster de l'Escorredor”.-
Com Vicente Piqueres, Salvador Duch, Ismael Roig “el campaner”, “Hilariet el fuster del carrer de l'Aiguamoll”, “Batiste Vidal”, “Batiste Blasco”, Vicente i Salvador Sant Antoni i tants altres que en el nostre poble i per aquells anys, solien preparar aquelles falles amb tanta il·lusió –era una forma personal molt seua de festejar el dia del Sant; unes falles que no tenien “Ninots”, però si al cremar, mostraven figures fantàstiques creant d'esta manera la millor expressió pel foc, que en el seu interior nia la bellesa.-
Totes les figures simbòliques que trobaria el burrianenc Carlos Romero Vernia dins d'aquelles fogueres, per a mamprendre el miracle de la “plantà” de la primera falla –monument en la plaça de la Mercé i d'esta manera junt amb una comissió de gents del barri, començar la història de les nostres falles a Burriana-.
A Burriana hem gaudit sempre de la devoció al Patriarca Sant Josep, i hem tingut persones que van fer possible que eixa devoció ens arribara des de les imatges que tenim del Sant en els altars de les nostres esglésies, així com preats retaules de la més valenciana de les ceràmiques, que guarden eternes els jardins de les nostres cases, igual que llenços pintats a l'oli per mans privilegiades de persones que han viscut en el nostre poble.
Un home tan senzill i entranyable seria el que, amb les seues mans pintara les estampes més artístiques del Patriarca Sant Josep; estem parlant del senyor Vicente Oliver Martí –afectuosament nomenat “Vicentet el Cabanenc” –fill de Burriana,i que amb els seus pares i familiars vivia en una casa situada en les Alqueries de Ferrer, -hem d'aclarir que això de “Cabanenc” li ve a l'haver nascut la seua senyora a Cabanes, -estos llenços haurien d'ocupar més tard, els salons de la seu de la Caixa Rural que té en el carrer de la Carrera el número 17, i en la seua exposició serien motiu del beneplàcit de tots els burrianencs. Va ser en el març de Falles de l'any 1995, quan el “Grup d'Estudis Històrics Fallers” s'encabotà junt amb altres obres d'art mostrar-los ja que són valors històrics i que tenim a Burriana, per això els va exposar en els dies de la setmana fallera d'aquell any.
Estos relats vénen a mostrar que en aquells temps existia ja entre els burrianencs l'esperit valencià-faller de crear i cremar, hui es conserva entre nosaltres eixe esperit, -i no són aquelles falles o falletes primitives que muntaven en el carrer nostres mestre fuster, si no autèntics monuments de fusta i cartó realitzats artísticament, per les mans sàvies dels nostres artístiques i artesans fallers.
Text extret del “Grup d´Estudis Històrics Fallers de Burriana” per al llibre faller 2008 de Borriana.
