Generalitat Valenciana: Ximo Puig reivindica el valor de la gent annima en la lluita contra el coronavirus i demana aliances entre generacions, territoris i sectors productius per a un futur d'igualtat


 

Galeria fotogràfica

Fotografia /Galeria/2020/10/196412_122035/1_M1.jpg
Fotografia /Galeria/2020/10/196412_122035/2_M1.jpg
Fotografia /Galeria/2020/10/196412_122035/3_M1.jpg
La Plana al Dia | Generalitat Valenciana | General | 10-10-2020
Ximo Puig reivindica el valor de la gent annima en la lluita contra el coronavirus i demana aliances entre generacions, territoris i sectors productius per a un futur d'igualtat

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha reivindicat el valor de la gent annima que ha escrit la "histria en minscules" de la lluita contra la pandmia de COVID-19 i ha demanat, en el Dia de la Comunitat Valenciana, aliances entre generacions, territoris i sectors productius per a avanar cap a un futur d'igualtat.

Aix ho ha indicat durant la seua intervenci en l'acte institucional del 9 d'Octubre, una cerimnia celebrada en el Sal de Corts del Palau de la Generalitat en la qual ha recordat que "el futur no s'imposa, ni s l'estaci a la qual anem o a la qual ens condueixen", sin "la via que fem entre totes i tots".

"La terra ha quedat fort apobrida i desolada de gents". Amb aquesta expressi del dolor de Pere IV el Cerimonis per la pesta negra que va assolar, en 1348, l'antic Regne de Valncia, ha iniciat el president el seu discurs en aquest Dia de la Comunitat Valenciana que "no s un 9 d'Octubre ms", perqu "pel cam -ha dit- hem perdut la vida de 1.680 valencianes i valencians", les vctimes d'"una terrible pandmia que ens ha sumit en la tristesa, la preocupaci i la incertesa".

No obstant aix, tal com ha recordat el president, la Histria "s mestra de la vida" i "ens ensenya -que cada vegada que els valencians hem caigut, ens hem alat". "Pere el Cerimonis no imaginava, quan es lamentava de la devastadora epidmia, que la capacitat del poble valenci per a superar adversitats ens impulsaria -anys desprs de la pesta- cap al nostre flamant Segle d'Or" i tampoc coneixia -ha indicat Puig-, "que de la desolaci a l'esplendor hi ha un curt viatge si tots contribum amb esfor, uni i confiana".

"De la desolaci absoluta a l'esplendor mxim. Aquest va ser el cam que van recrrer els nostres avantpassats", ha emfatitzat Puig, per a afegir: "Ens hem alat desprs de guerres i d'epidmies; desprs de dictadures i de crisis; desprs de riuades i de 'pantanades'. "I per aix seguim ac, junts, huit segles desprs de l'entrada a Valncia de Jaume I", ha continuat.

Puig ha destacat en aquest punt que, si aquell 9 d'octubre "va ser un dia per a la Histria que s'escriu en majscules", aquesta mateixa Histria "t sempre un defecte", perqu "arracona al protagonista de qualsevol transformaci social: el poble" i exclou la memria dels qui no tenen nom, les gents annimes, oblidades, les veus callades pel pas del temps", aquestes persones que "escriuen amb tinta invisible" el "humil revers del gran relat".

"Ara, els valencians vivim un moment crtic en el qual tots i totes som decisius per a salvar vides, protegir la salut i evitar la destrucci de treballs. No s l'acci dels governs, sin l'actitud de la ciutadania, all que determinar l'evoluci de la pandmia", ha dit el president, que ha demanat un "plus d'esfor", sense "relaxacions" i "sense baixar la gurdia" per a "mantindre el mateix nivell de responsabilitat, prudncia i prevenci per a continuar salvant vides, famlies i treballs".

I ha agregat: "Una vegada ms, no sn les majscules; s la humil lletra minscula; la minscula de qui atn un malalt a l'hospital; la minscula de qui ala la persiana de la botiga; la minscula de qui ensenya a l'aula darrere d'una mscara; la minscula de qui reparteix paquets a domicili; la minscula de qui neta carrers i oficines".

"S'obri el temps de les aliances"

Ximo Puig ha assenyalat que la "resignaci no s una opci". "Haurem de treballar ms. Haurem de treballar millor. Haurem de treballar ms units", ha indicat, el cap del Consell, que s'ha recolzat en aix per a afirmar que "s'obri el temps de les aliances": l'aliana entre generacions; l'aliana entre l'estat del benestar i els sectors productius i l'aliana entre territoris.

Sobre la necessria aliana entre generacions, ha indicat que "la mort de tanta gent gran en les residncies ha de fer-nos reflexionar com a societat" perqu "mereixen ms atenci, respecte social i tracte digne per part de tots", i tamb ha assenyalat que "la situaci precria de tants joves atrapats entre dues crisis ha de moure'ns a actuar amb urgncia i determinaci", amb mesures que requereixen "mxima eficincia en la despesa" per a no "hipotecar" el seu futur.

Sobre la segona aliana, la que es requereix amb els sectors productius, ha defensat que el "nic cam possible" passa per "revigoritzar" l'estat del benestar. "Aquesta s la pedra angular de l'educaci que forma, la sanitat que protegeix, la dependncia que dignifica i les pensions que sostenen", i ha d'anar acompanyada "d'un suport decidit als sectors productius, els que generen prosperitat, sostenen la qualitat dels serveis pblics, i consoliden la base del nostre sistema: el treball". "Treball, treball, treball, aquesta s la prioritat del Consell", ha postillat.

Respecte a la tercera necessria aliana entre territoris, ha assenyalat que la Comunitat Valenciana "s hui sinnim d'unitat, d'estabilitat i de serenitat". "Grcies al treball de tota la societat, hui som reconeguts per l'acord, la gesti i el trellat, sobretot, aix: el sentit com. Aquesta s la mirada que projectem en les terres diverses d'Espanya".

El president ha manifestat en aquest sentit que "en aquesta Espanya necessria de dileg, consens i fraternitat, Europa ha reaccionat a temps i ja s part de l'esperana" i "Espanya ha de reaccionar". "Espanya no s el problema. Quina Espanya? Aquest s el problema. Aquesta s la qesti", ha argumentat Puig, que ha reivindicat la "via valenciana", que propugna "ms cogovernana, major igualtat financera, ms connexi emocional entre les parts i el tot", perqu "cap part representa el tot, per molt ampla que siga una circumvallaci".

Puig s'ha referit tamb en el seu discurs als "valors admirables" de les persones i professions reconegudes en aquest 9 d'Octubre, "que simbolitzen l'esfor de tot un poble en les seues hores ms difcils", i que sn "el millor rostre d'una societat que ha demostrat una enorme responsabilitat davant la pandmia". "Tots els guardonats hui ens han facilitat la vida quan era ms dura".

"Ens necessitem les persones, aquesta lletra minscula -com la dels msics als balcons- amb la qual cada dia cosim el pas dels valencians" i "ara, la tela per a cosir el pas s ms forta i resistent" i permetr "impulsar una Comunitat Valenciana ms verda, ms digital i ms protectora, amb el revulsiu del suport europeu", ha dit.

La vicepresidenta del Consell i consellera d'Igualtat i Poltiques Inclusives, Mnica Oltra, encarregada de conduir el lliurament dels guardons del 9 d'Octubre, ha manifestat que "no s la primera vegada que les valencianes i valencians hem hagut de fer front a desgrcies collectives que ens han posat a prova: des de la DANA que ens va colpejar l'any passat, la riuada de la Valncia del 57, les diverses epidmies de clera del segle XIX o les ms llunyanes i mortferes de pesta que van assolar el Regne de Valncia fa centenars d'anys i de totes elles el poble valenci s'ha refet amb sacrifici i determinaci".

"Ara, de nou, un organisme al lmit de la vida ens est posant la vida al lmit", per "nosaltres, els ssers humans, moltes vegades tan superbs, ens estem enfrontant a la nostra vulnerabilitat, a la nostra fragilitat i ens estem retrobant i alterant les prioritats; estem veient com les activitats essencials per a la vida les tenim davant els ulls i sn molt simples i alhora eternament atviques: criar, cuidar i curar".

"I ens estem redescobrint com a poble perqu estem entenent el sentit profund de no ser res si no s's poble, poble format per ms de cinc milions de valencianes i valencians que, de manera collectiva i individual, estem mostrant responsabilitat, solidaritat i fortalesa", ha afegit la vicepresidenta, que ha reivindicat en aquest 9 d'Octubre el "amor" per amics i amigues, parelles, fills i filles, mares i pares, vies i avis, "amor redescobert al venat, al nostre entorn, a qui ens cuida, als afectes invisibles que s'han revelat essencials" en aquesta pandmia.

Distincions de la Generalitat 2020

Durant l'acte, s'ha fet lliurament de l'Alta Distinci de la Generalitat dels Premis 9 d'Octubre al poble valenci, que, de manera simblica i representant a les diferents franges d'edat, han recollit la xiqueta Tania Ferrer, el jove Vicente Dalmau, i els adults Losar Bret i Rafael Lpez, aquest ltim una persona major.

Aix mateix, s'han atorgat les Distincions de la Generalitat al sector sanitari, que ha recollit la facultativa de Medicina Interna Concepcin Benito; al sector de serveis socials, entregada a Mara ngeles Garca, en nom de la seua germana Encarna, treballadora sociosanitria morta per COVID-19, i el sector agroalimentari, recollida per la venedora de la Tira de Comptar de Mercavalencia Salu Cerezo.

La Distinci de la Generalitat al sector d'empresa i serveis ha sigut recollida per la transportista Mireia Garca i l'atorgada al sector de neteja i recollida de residus l'ha fet la gerent del Consorci de Residus CV Castell Sud-Valncia Nord, Silvia Lpez. Per part seua, s'ha entregat la Distinci al sector de seguretat, protecci i emergncia, recollida per la voluntria de l'Agrupaci de Protecci Civil de Castell Lorena Fores, aix com tamb al Sector d'Educaci, recollida pel president de l'Associaci de Directors i Directores d'Infantil i Primria de la Comunitat Valenciana, Gins Prez, i d'Administraci Pblica, entregada simblicament a l'ex director general de Treball Gustavo Gardey.

La resta de les Distincions s'ha entregat al sector de cincia, investigaci i innovaci, recollida per la investigadora del Grup d'Epidemiologia de la Jaume I Juana Mara Delgado; el sector d'empreses que han reconvertit la seua producci, recollit per Lidia Sempere, de Lmit Sport d'Onil; el sector de mitjans de comunicaci, recollit pel fotoperiodista d'Efe Juan Carlos Crdenas, i el sector d'entitats solidries, recollit per Alberto Guerrero.

"Obrir futurs possibles on habiten les tenebres"

En representaci de les persones premiades, el poeta Marc Granell, que ha rebut en aquest acte el Premi dels Lletres, ha mostrat el seu agrament a la Generalitat per haver guardonat amb les ms altes distincions als qui, en contrast amb el "capficament cainita i sucida de tants poltics" per entregar-se a les seues batalles, han sabut organitzar-se "per a defensar la vida de tots" i representen "l'nica esperana certa i digna d'aquest nom d'aquesta societat civil, d'aquest poble valenci que ens convida, pel seu comportament, a obrir futurs possibles on habiten les tenebres".

L'autor de 'Versos per a Anna' ha destacat tamb que el "vertader honor" de rebre un Premi de les Lletres que creu no merixer resideix a considerar-se representant amb ell a una generaci d'escriptors i escriptores que tamb va saber "unir-se i alar-se" als anys 70 del passat segle per a defensar una llengua i una literatura "moribundes".

Enguany s'ha distingit a ms al vicepresident de la Comissi Europea Frans Timmermans amb el Premi Llus Vives, que li ser entregat quan la situaci sanitria ho permeta.
 
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana