Generalitat Valenciana: Ximo Puig demana un 'gran pla europe'o per al' rescat 'de la joventut i aspira que la Comunitat gestioni 1.600 milions en fons de la UE


 

Galeria fotogràfica

Fotografia /Galeria/2020/10/196517_122131/1_M1.jpg
La Plana al Dia | Generalitat Valenciana | General | 26-10-2020
Ximo Puig demana un 'gran pla europe'o per al' rescat 'de la joventut i aspira que la Comunitat gestioni 1.600 milions en fons de la UE

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha proposat a la Comissi Europea l'aprovaci d'un ambicis programa per al "rescat" de la joventut que permeta traslladar al conjunt de la UE el Pla Ariadna i ha comunicat que la Comunitat Valenciana aspira a gestionar el 10% dels fons europeus procedents de *Next *Generation EU per valor de 16.400 milions d'euros que han sigut concretats pel Govern en una primera fase per a la seua gesti per les comunitats autnomes.

Aix ho ha expressat Ximo Puig durant la seua compareixena posterior a la Conferncia de Presidents i Presidentes, que s'ha celebrat per videoconferncia i en la qual s'ha abordat amb la presidenta de la Comissi Europea, Ursula von der Meyer, i el president del Govern, Pedro Snchez, el paper d'Europa i del Fons de Recuperaci per a eixir de la crisi provocada per la pandmia de COVID-19.

El president ha demanat en aquesta reuni a la UE que done "prioritat" a les poltiques de joventut per a ajudar els i les joves a eixir del "laberint" en el qual es troben per pertnyer a una generaci "atrapada entre dues crisis". Ha plantejat en aquest sentit la necessitat d'aprovar un gran pla que incloga mesures especfiques en la lnia del projectat per la Comunitat Valenciana a travs del Pla Ariadna.

A ms, el mxim responsable del Consell, que ha traslladat en la seua intervenci en la conferncia 10 reflexions des d'una "mirada valenciana", ha assenyalat que aquesta crisi ha de ser "un punt d'inflexi en l'arquitectura institucional europea", i, per a aix, es requereix una "major cogobernana europea" i tamb una "major participaci de les regions, tamb en la gesti dels fons europeus".

Habitatge, educaci i modernitzaci digital
Referent a aix, ha considerat una "bona notcia" que el president de l'Executiu central haja avanat aquest dilluns que les comunitats autnomes gestionaran el 50% dels fons del Pla de Recuperaci Europeu, tal com ha proposat la Generalitat Valenciana.

El president ha explicat que Pedro Snchez ha avanat en aquesta reuni que es destinaran, en una primera fase, fons per un import global de 16.400 milions d'euros a projectes relacionats amb la rehabilitaci sostenible d'habitatges, les inversions mediambientals, les actuacions en matria d'educaci i formaci, la nova economia de les cures o la modernitzaci digital.

Puig ha remarcat que els projectes presentats per la Generalitat en la seua Estratgia Valenciana per a la Recuperaci estan "alineats" amb aquests objectius i que el Govern valenci aspira al fet que almenys el 10% d'aquests fons per import de 16.400 milions siguen gestionats per la Generalitat Valenciana.

En concret, ha destacat que el Govern ha definit cinc exemples d'mbits d'execuci de les comunitats autnomes en el pla d'Espanya: rehabilitaci sostenible d'habitatges, amb 4.600 milions; poltiques d'inversi mediambiental, amb 2.500 milions; accions de formaci, especialment FP, amb 7.000 milions; nova economia de les cures, 2.000 milions; i digitalitzaci de les administracions pbliques, 600 milions.

Tal com tamb ha traslladat el responsable del Consell en aquest cim autonmic, que s'ha celebrat de manera telemtica, la recepta ha de ser "ms Europa, ms federal i ms descentralitzada", ats que "hi ha projectes transfronterers i paneuropeus pels quals hem d'apostar -ha dit- amb aliances innovadores amb altres regions", entre els quals ha citat el relacionat amb l'hidrogen.

'Espai Schengen sanitari'
A ms, Puig ha demanat, durant la seua intervenci en la reuni, que es garantisca la mobilitat entre regions europees amb un 'espai Schengen sanitari', objectiu per al qual resulta imprescindible, tal com ha detallat, una unificaci de protocols.

La Uni Europea "s una Uni econmica, per sobretot de les persones", ha emfatitzat el president, per la qual cosa ha demanat que les administracions garantisquen la mobilitat ciutadana a la UE, amb totes les mesures necessries de seguretat sanitria.

D'altra banda, el mxim responsable de la Generalitat tamb ha alludit a la necessitat d'una transici ecolgica i digital "justa". En aquest sentit, i respecte al Pacte Verd Europeu, ha estimat fonamental "fixar un calendari realista i adaptat a la situaci dels sectors industrials", com el de la cermica o l'autombil.

I, a ms, ha subratllat que aquesta transici digital i ecolgica "no pot engendrar una legi de perdedors incapaos d'enganxar-se a les noves ocupacions digitals i a la nova societat".

Contractaci expressa
D'altra banda, Ximo Puig ha subratllat tamb que els nous fons europeus "no poden entropessar amb la burocrcia". Per tant, ha considerat necessari arbitrar un procediment exprs de contractaci" que permeta agilitar al mxim el desenvolupament d'iniciatives vinculades als fons europeus. Es tracta de portar avant aquests projectes "amb totes les garanties i amb tot el control" per tamb "amb tota l'agilitat", ha dit Puig, que ha valorat l'anunci realitzat per Snchez d'un decret llei per a agilitar els procediments administratius.

Ajudes al sector turstic
Puig, que ha incidit tamb en la importncia de caminar cap a l'harmonitzaci fiscal, ha reclamat, d'altra banda, ajudes "contundents" per al sector turstic, que es troba "en una situaci extraordinriament complexa", i ha sollicitat l'impuls a un pla de renovaci d'habitatges que permeta millorar la seua eficincia energtica i al mateix temps promoure l'ocupaci.

El decleg de mesures proposades pel cap del Consell ha incls tamb la necessitat d'apostar pel corredor mediterrani -s'assisteix a la "gran oportunitat d'accelerar-lo definitivament", ha indicat- i d'aconseguir un "*Brexit intelligent i satisfactori", el "menor *Brexit possible", ha manifestat.

El president ha finalitzat la seua intervenci citant a Miguel Hernndez, de qui ha recordat que aquesta setmana se celebren els 110 anys del seu naixement, i ha assenyalat que, si el poeta oriol va escriure en les seues hores ms difcils la seua 'deixeu-me l'esperana', "vivim moments per a l'esperana, i Europa s l'esperana".
 
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana