Generalitat Valenciana: Puig afirma que 'apartar l'odi' s la 'millor vacuna contra el fanatisme' i reivindica el valor de l'acord en temps de crisi


 

Galeria fotogràfica

Fotografia /Galeria/2021/1/197211_122713/1_M1.jpg
La Plana al Dia | Generalitat Valenciana | General | 28-01-2021
Puig afirma que 'apartar l'odi' s la 'millor vacuna contra el fanatisme' i reivindica el valor de l'acord en temps de crisi

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha assenyalat que "apartar l'odi" s la "millor vacuna contra el fanatisme" i ha defensat que "en moments de crisis" com l'actual "s crucial apellar al que ens uneix i aparcar el que ens separa".

El president ha realitzat aquestes declaracions en l'acte organitzat en el Palau de la Generalitat en memria de les vctimes de l'Holocaust nazi, en el qual ha ressaltat que "arribar a un acord s una idea bsica en aquest temps tan difcil que ens ha tocat viure".

L'homenatge ha comptat amb la participaci de la consellera de Participaci, Transparncia, Cooperaci i Memria Democrtica, Rosa Prez *Garijo, el representant del collectiu roman *Demetrio Gmez, el president de la comunitat israelita de Valncia, Isaac *Sananes, aix com la coordinadora d'Associacions per la Memria Democrtica del Pas *Valenci, Rosa *Brines.

"s un error pensar que sn coses del passat o que noms afecten als altres. No. Cap societat est immunitzada contra la barbrie", ha indicat el president, per a qui alguna cosa va malament "quan en una societat que va liderar el antifascisme s'assalta, en 2021, el smbol de la democrcia", en allusi a les protestes violentes protagonitzades als EUA pels partidaris de Donald Trump desprs de la seua derrota electoral. En aquest punt, ha afegit que "una societat decent mai ha de mirar cap a l'altre costat, perqu cada dia sn assaltats molts capitolis que criem inviolables".

"De poc serveix la memria si nicament aboca a la melancolia", ha alertat el president, que ha assenyalat que s'ha d'extraure de l'Holocaust l'ensenyament de "estar sempre vigilants".

"D'aquell episodi vam aprendre dues llions: primera, que quan s'ataca a un, ens ataquen a tots, perqu ning est a resguard d'un fantic, i segona, que ning est a resguard de convertir-se en un fantic. Aix hem de recordar-ho hui, enmig de tanta postura maximalista", ha assenyalat, i ha afegit: "Desconfiem, per tant, d'aquells que mai estan disposats a moure's de la seua casella, d'aquells que tenen sempre totes les solucions, d'aquelles adrogueries de conviccions".

Puig ha demanat aquest sentit "apartar l'odi", "per decncia, per intelligncia i per a honrar la memria de les vctimes de l'Holocaust ara i sempre".

El president ha iniciat la seua intervenci esmentat a Virtuts Cuevas, vena de Sueca, supervivent de *Ravensbruck, condecorada a Frana per la seua lluita en la resistncia enfront dels nazis, i tamb a Regina *Elechn, l'nica valenciana morta en un camp de concentraci alemany, a l'alcoi Paco Aura, l'ltim supervivent de Mauthausen, mort recentment; a Jos Guinot, d'Onda, el ms jove dels que van perdre la vida, amb noms 20 anys, o a Julin Gascn, de Clig, el ms major, amb 61.

Memria esquinada per l'Holocaust
Tal com ha recordat, van anar fins a 393 els valencians -392 homes i una dona- assassinats en els camps de concentraci, "valencians de 163 pobles i ciutats, de Vallibona a Guardamar, passant per Quatretondeta", unes xifres que reflecteixen que un de cada tres municipis de la Comunitat "t la seua memria esquinada per l'Holocaust.

Per aix, ha continuat, "tal dia com hui, 27 de gener, dia en qu Machado i altres milers d'espanyols van travessar la frontera; tal dia com hui, dia en qu els aliats van comenar a alliberar els camps en mitjana Europa; tal dia com hui hem de recordar que el nostre pas est ple de ferides per tancar".

Puig, que, com ha recordat, tamb va patir la prdua d'un ser estimat a causa de l'extermini nazi -el germ del seu avi va morir en el camp de *Gusen-, ha reivindicat el valor de la memria com a "palanca" que ajude a canviar el present i a millorar el futur.

"L'horror de l'Holocaust el va patir, principalment, el poble jueu, un poble tantes vegades perseguit, tantes vegades recompost, per, a part dels jueus, va tindre moltes altres vctimes. Hui les recordem a totes elles. Desenes de milers de persones van morir per les seues idees, pel seu origen tnic o per la seua condici sexual", ha assenyalat.

El mxim responsable de la Generalitat ha subratllat tamb que la memria "t un valor curatiu: ajuda a reconciliar a les societats amb el seu propi passat" i exigeix a ms "una triple obligaci: justcia, veritat i reparaci", alguna cosa en el que est "absolutament comproms" el Consell amb iniciatives com la llei de Memria Democrtica, amb programes com les ajudes per a l'excavaci de fosses o amb l'espai de la memria a Albatera, un dels camps de concentraci ms grans de la postguerra espanyola.,

Per part seua, la consellera de Participaci, Transparncia, Cooperaci i Memria Democrtica, Rosa Prez *Garijo, ha ressaltat la importncia de la memria com a "instrument imprescindible perqu els botxins no obtingueren la victria final: la d'esborrar-ho tot, com si res haguera passat".

"Una tasca lenta i sempre dolorosa"
"s una tasca lenta, sempre dolorosa i que requereix molta constncia i comproms, perqu sempre hi ha i hi haur qui demane passar pgina" i "deixar de remoure el passat", ha assenyalat Prez *Garijo, que ha destacat la necessitat de vncer les resistncies dels qui s'oposen a recuperar una memria que "ha arribat molt tard" en l'esfera institucional i que ha mantingut obertes les ferides de l'etapa ms negra de la nostra recent histria.
 
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana