La Comunitat Valenciana triplica en 20 anys el catàleg d‟arbres monumentals fins a superar els 2.400 exemplars protegits
La Comunitat Valenciana commemora aquesta setmana el 20è aniversari de la llei de Patrimoni Arbori Monumental de la Generalitat, una norma que ha permès triplicar el nombre d'exemplars protegits al territori, passant de 844 arbres catalogats el 2012, moment en què es consolida el Catàleg d'Arbres Monumentals4 i Singl.
La Llei 4/2006 va suposar la creació d'un marc legal específic per protegir arbres monumentals i singulars, considerats autèntics 'monuments vius' pel valor ambiental, històric, cultural i científic.
Cal ressaltar que la Comunitat Valenciana és pionera en aquest àmbit, no només pel model de gestió del catàleg, que té com a element clau la identificació d'exemplars, sinó per les categories i els criteris de protecció, cosa que la converteix en una de les comunitats autònomes amb més arbres monumentals protegits.
El Catàleg es gestiona i coordina des del Centre per a la Recerca i Experimentació Forestal (CIEF) depenent de la Direcció General de Medi Natural i Animal de la Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació.
De la identificació a la gestió activa
Durant els primers anys, entre el 2006 i el 2010, els esforços es van centrar en la recopilació d'informació i en l'elaboració d'inventaris de camp, assentant les bases d'una base de dades que avui constitueix l'eix del sistema.
El 2012 es publica la primera edició del Catàleg d'Arbres Monumentals i Singulars amb 844 exemplars. A més, s'hi incorpora la capa d'arbres protegits al Visor Cartogràfic de l'Institut Cartogràfic de la Generalitat Valenciana, facilitant-ne així la localització, consulta, difusió i consideració en la gestió territorial.
A partir del 2016, el model va fer un salt qualitatiu en incorporar una gestió activa de l'arbrat protegit, amb un increment significatiu d'actuacions sobre els exemplars i una millora en la qualitat i la depuració de les dades alhora.
Actualment, des de la Direcció General de Medi Natural s'ofereix assessorament tècnic als titulars dels exemplars quan sorgeixen dubtes sobre el grau de protecció, mitjançant comprovacions in situ i la promoció d'actuacions dirigides a garantir-ne la conservació, tant a través d'informes tècnics com d'intervencions directes.
Un patrimoni integrat a la planificació del territori
Un dels avenços més rellevants ha estat la integració de l'arbrat monumental a la planificació territorial. Des del 2020, aquests exemplars es tenen en compte de manera sistemàtica en processos d'avaluació ambiental, planejament urbanístic i projectes d'infraestructures.
Així, l'arbre monumental ha passat de ser un element patrimonial a esdevenir una variable estructural del territori, condicionant decisions de planificació i contribuint a una gestió més sostenible de l'entorn.
El desenvolupament del sistema s'ha recolzat en eines clau com ara el visor cartogràfic, que permet localitzar i consultar els exemplars protegits, així com en la millora dels procediments administratius i la traçabilitat de les actuacions. A més, l'aprovació del Decret 154/2018 va permetre estandarditzar criteris de mesurament i valoració, tot reforçant la seguretat jurídica i tècnica.
D'aquesta manera, el sistema permet no només protegir els exemplars existents mitjançant l'actualització contínua del seu inventari, sinó també garantir-ne la conservació a llarg termini mitjançant l'aplicació de mesures específiques adaptades a cada cas.
Des de la Generalitat es treballa amb l'objectiu de continuar reforçant un model que ha demostrat que la protecció efectiva del patrimoni arbori es basa en la identificació, la documentació i el seguiment en el temps, assegurant que aquests arbres singulars segueixin formant part del paisatge i de la memòria col·lectiva de la Comunitat Valenciana.
Redacció | Fotografies: Redacció
Amb la col.laboració de: