De l'Alcora a ARCO: CeramicRes porta la ceràmica contemporània de Castelló a la gran fira internacional
Hi ha projectes que, amb discreció i constància, construeixen alguna cosa extraordinària. CeramicRes és un dels projectes. Aquesta residència de creació ceràmica contemporània, organitzada pel col·lectiu Co-Net_, encapçalat per Agustín Seriuelo y Carlos Sebastiá, i coproduïda per la Diputació de Castelló amb el suport de l'Ajuntament de l'Alcora i del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, porta ja quatre edicions demostrant que des de la província de Castelló es pot generar art de primer nivell amb projecció nacional i internacional.
La prova més recent és la presència d'Andrés Izquierdo en la 45a edició d'ARCOmadrid, celebrada aquest mes de març de 2026 a IFEMA. L'artista madrileny, resident de l'última edició de CeramicRes, ha protagonitzat una de les propostes més valorades de la fira, en l'estand de la galeria Belmonte, que va apostar per un format més expositiu que comercial amb una proposta conjunta d'Izquierdo i Àngela Suárez.
El treball que Izquierdo ha presentat a ARCO va néixer directament del seu pas per l'Alcora. Durant la seua residència va desenvolupar un conjunt escultòric on predominen accions de fusió, duplicació, reutilització i desdoblament de formes i objectes.
En el treball ceràmic, les lúnules -- espais d'intersecció entre dues circumferències -- apareixen de forma recurrent, obertes a lectures que oscil·len entre el cos celeste i el d'una rapaç en suspensió.
Restless, les peces s'activen principalment a través de les ombres que projecten.
En Emanacions (Verd i Roig), les lúnules es fragmenten i s'organitzen en estructures obertes ajustades pel pes i la tensió, incorporant objectes i restes recollits durant caminades per les muntanyes de l'Alcalatén o descarts de processos industriais.
Arqueologia I i II, per la seua part, es construeixen a partir de l'assemblatge de sobrants procedents d'aquestes peces i retomen, a manera d'exvots, els motius de la garra i la vela. És el territori de Castelló fet matèria i forma.
La pràctica d'Izquierdo, que articula el seu treball al voltant de processos transmutacionals i cosmològics, va partir de l'observació del massís del Penyagolosa, atenent a les seues dinàmiques ecològiques i narratives.
El resultat és una obra que conjuga el pes físic i simbòlic del paisatge castellonenc amb la lleugeresa conceptual del procés ceràmic.
Aquest èxit no és casual, sinó la conseqüència lògica d'una residència que, edició rere edició, situa els seus artistes en els circuits més rellevants de l'art contemporani.
Alguns dels artistes que ja han passat per CeramicRes són Mónica Mays, Mar Ramón, Javier Bravo de Rueda, Luisa Pastor o Álvaro Albaladejo, entre d'altres.
El nom de Mónica Mays ressona amb especial força en aquest context. Després del seu pas per la residència castellonenca, la artista madrilenya va acumular reconeixements de primer ordre: va guanyar el XVII Premi illy SustainArt de illycaffè en ARCOmadrid 2024, un premi dotat amb 15.000 euros per a la producció d'una nova obra.
I en 2025 la collita fou encara més gran: la Comunitat de Madrid li va atorgar el Premi ARCO 2025 per les seues peces Exhausted disbelief i Hermes, que passaren a formar part de la col·lecció del Centre d'Art Dos de Mayo (CA2M) de Móstoles.
Mar Ramón, una altra exresident, també va consolidar la seua presència en el circuit artístic nacional.
El projecte cerca fomentar el patrimoni cultural ceràmic i la contribució al creixement de la producció artística i la seua difusió nacional i internacional, tal com assenyalen els seus impulsors.
Difícilment es podria expressar millor amb fets: artistes formades a l'Alcora, a ARCO, amb premis i col·leccions institucionals a les seues esquenes.
CeramicRes no és només una residència artística, sinó una comunitat en transformació, un espai on artistes, institucions i territori es relaten.
Remitido | Fotografies: Remitido
Amb la col.laboració de: