Wences Alòs Valls, alcalde de Moncofa i vicepresident del Pacte Territorial per l'Ocupació de la Plana Baixa, acompanyant la presidenta, Tania Baños, i l'alcalde d'Alfondeguilla, Salvador Ventura, han visitat l'actuació de recuperació de patrimoni bèl·lic realitzada a Moncofa amb la direcció tècnica darqueologia a càrrec dArqueocas.
Segons l'alcalde, el Pacte Territorial ha posat en valor els recursos oblidats i els ha convertit en un producte turístic nou i atractiu, recursos que són presents en tots i cadascun dels municipis que conformen el Pacte. La presentació realitzada en el dia de hui correspon a espais amb restes patrimonials bèl·liques de la Guerra Civil situades a Alfondeguilla, la Llosa i Moncofa, i està previst que en les pròximes anualitats es continuen realitzant actuacions en els altres municipis pertanyents al pacte.
Per a l'alcalde de Moncofa, la creació d'este producte turístic beneficiarà a tots els municipis generant ocupació i turisme, i corrobora l'encertada que va ser la decisió d'introduir Castelló Sud dins del Pacte Territorial durant la passada legislatura.
El niu dAmplets
A labril de 1938, les tropes nacionals van iniciar lOfensiva sobre València, davant de la qual lexèrcit republicà va plantejar una batalla defensiva entorn de la construcció duna sèrie de línies o barreres fortificades, sent la més important i principal la denominada Línia XYZ
La defensa republicana es va basar en el plantejament dun sistema defensiu en profunditat a partir de diverses línies entre les que es troben estes fortificacions de la Plana Baixa que formaven part duna segona línia a rereguarda de la primera (que aprofitava el barranc del Torrent, a Nules). Esta segona línia, que travessava els termes de la Vall dUixó, Nules i Moncofa, es va denominar la Línia del Belcaire, i la seua missió era la daguantar si es perdia la primera i que lenemic no arribara a la línia posterior (XYZ).
El niu de metralladores dAmplets, que formava part de la línia del Belcaire té unes dimensions de 6,1 m de longitud per 4,6 m dample. Té una entrada que fa colze per protegir contra els bombardejos i un frontal arrodonit al qual es va emmotllar posteriorment un canal de reg. Posseïa unes parets de fins a 1 m de grossor i tres espitlleres per a lús darmes automàtiques. Per a la construcció, primer es va formar un nucli de formigó amb graves que li conferia el blindatge i després es va revestir (tant a linterior com a lexterior) amb xicotets blocs prefabricats de ciment i grava. En la postguerra, la coberta va ser dinamitada.
Remitido | Fotografies: Remitido
Amb la col.laboració de: