Vila-real: El Consorci riu Millars examina la història del reg a la Plana


 

Galeria fotogràfica

Fotografia /Galeria/2018/7/174890_103656/1_M1.jpg
Fotografia /Galeria/2018/7/174890_103656/2_M1.jpg
Fotografia /Galeria/2018/7/174890_103656/3_M1.jpg
Fotografia /Galeria/2018/7/174890_103656/4_M1.jpg
La Plana al Dia | Vila-real | General | 18-07-2018
El Consorci riu Millars examina la història del reg a la Plana

El sisé capítol de la sèrie documental sobre el Paisatge Protegit de la
Desembocadura fa un repàs per les infraestructures hidràuliques del tram
baix.

El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars
gestionat pels Ajuntaments d'Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació
de Castelló i la Generalitat Valenciana presenta el sisé capítol de la
sèrie documental que promociona els valors ecològics, paisatgístics,
històrics i hidrològics del tram baix del curs fluvial més important de la
província de Castelló. Aquesta sisena entrega titulada "El Millars:
l'artèria vital de la Plana", convida l'espectador a recórrer els últims 14
quilòmetres de desembocadura del Millars per a comprovar l'extraordinària
riquesa d'infraestructures hidràuliques lligades al reg que existeixen. El
nou capítol fa un recorregut històric del reg. Recorda l'extraordinària
importància del Millars per a la riquesa dels tres pobles que voregen el
riu: Almassora, Borriana i Vila-real. Assuts, séquies, embassaments,
mesuradors i altres infraestructures hidràuliques van ser inventades pels
éssers humans per a dominar les aigües d'un riu necessari per a la
prosperitat dels seus habitants. Històricament les comunitats de regants de
reg tradicional han sigut les responsables de repartir les aigües del
Millars: Borriana, Almassora, Vila-real, Castelló i Nules-Mascarell. Des de
la construcció de l'embassament d'Arenós es van incorporar altres tres
comunitats anomenades de regs mixtes que són el canal de la cota 100, la
cota 220 i l'embassament de Maria Cristina que reguen en un 80% amb aigua
del Millars i un 20% amb aigua procedent de pous. En l'actualitat el
Millars rega el voltant de 20.000 hectàrees, quasi totes de cítrics. El nou
capítol també tracta l'espinós tema del cabal ecològic del Millars, una
necessitat ecològica per mantenir viu l'essència del riu més important de
les comarques del nord.

*12 capítols per a promocionar el Paisatge Protegit de la Desembocadura del
riu Millars*
La sèrie està formada per 12 capítols de 6 minuts de durada cadascun. Seran
emesos amb una periodicitat mensual a través del Facebook, el canal de
YouTube i de la pàgina web del Consorci riu Millars:www.consorciriumillars
.com. També es podran veure en les pàgines webs i el Facebook dels
Ajuntaments d'Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la
Generalitat Valenciana. Alhora el Consorci també distribueix la sèrie
documental a les televisions locals i comarcals de la Comunitat Valenciana
per a donar la màxima difusió al Paisatge Protegit de la Desembocadura del
riu Millars. Es tracta d'una sèrie documental transmèdia que permet la seua
visualització des de qualsevol plataforma capaç de reproduir vídeos. El
Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars pretén
com a objectiu final donar a conéixer a la societat castellonenca i a la
resta de ciutadans de la Comunitat Valenciana els valors ambientals,
socials i històrics d'un riu tremendament generós anomenat Millars que
aporta riquesa paisatgística, ambiental i agroalimentària a la província de
Castelló. Fins ara s'han emés 6 capítols titulats: "El riu Millars, de
Gúdar a la Plana", "El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu
Millars", "A cagar al riu!", "Volant pel Millars", "Les aus de la
desembocadura del riu Millars" i "El Millars: l'artèria vital de la Plana".
Tots estan disponibles a la pàgina web del Consorci riu Millars, al
Facebook i també al canal de YouTube.

 
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana