Pel dret a decidir de les dones; a ser o no ser mares.
Fou durant el període de la II República, com la majoria dels avanços socials, quan per primera vegada, i de la mà de la ministra Montseny, es va despenalitzar el dret a l?avortament. Malauradament, va durar ben poc, i desprès del colp militar franquista fou abolit.
Un dret que tardaria a ser reconegut, i no fou fins al 1985 amb la coneguda llei de supòsits. Una llei superada en 2010 per una llei de terminis que fou portada al Tribunal Constitucionals per part de Partit Popular. D?aleshores ençà, el PP va prometre que si arribava al govern derogaria l?actual llei, i desenvoluparia una llei més adient a la seua moral.
Desprès del triomf electoral de Rajoy i la pressió dels col·lectius ultracatòlics i d?extremadreta, autoanomenats pro-vida(però contraris a l?ús del preservatiu, de l?adopció entre parelles homosexuals, de l?educació sexual a l?escola?), el Partit Popular ha engegat tota la seua maquinària per desenvolupar una nova llei adient amb el seu programa. (Segurament serà l'única promesa que Rajoy complirà!). El PP afirma que cal recuperar el consens del 85 trencat per la llei del 2010. Com sempre tan enemics de la memòria històrica, el PP va votar en contra de la llei del 85, i fou el pare de l?actual ministre de justícia qui va portar la norma al tribunal constitucional.
L?actual avant-projecte de llei és el més reaccionari i restrictiu des d?aleshores. De fet, havia despertat cert malestar intern, que ahir, com ja vam veure amb la guerra d?Iraq, fou desmentit. El PP, paraigües construït per l?exministre franquista que avarca des del centre-dreta fins a l?extrema-dreta passant per liberals i moderats, és un únic partit, sense matisos, sense discrepància ni debat intern, monolític.
Però, que busca el PP? Lògicament, és un debat polèmic que serveix de cortina de fum per no parlar de la situació socioeconòmica, i que acontenta al sector més reaccionari del partit, que podria acabar en VOX. Però sobretot reafirmar-se en un únic model de família, una societat patriarcal on la dona és menor d?edat sense capacitat de discernir per ella mateixa. La cosmovisió de la dona com un vehicle de perpetuació de l?espècie humana sense cap altra finalitat. La llei del 2010 és una llei de consens, una llei que permet a les dones elegir si volen ser mares o no, ningú els obliga avortar però si permet que les que ho consideren puguen fer-ho, en igualtat de condicions i seguretat mèdica, sense haver-se?n d?anar a Londres o al rebost clandestí d?una perruqueria. El PP encara no ha entès que la dona ho és, sense necessitat de ser mare, i que és adulta per poder triar.
Al capdavall, ben aviat quan el malson del govern de Rajoy haja acabat, recuperarem el dret a decidir per nosaltres mateixa; i en aquest cas, el de les dones a ser o no mares.
Alberto Ibáñez ( Iniciativa Vila-real) | Fotografies:
Amb la col.laboració de: