Comunitat Valenciana: Més incendis al País Valencià posen de manifest la falta de prevenció
Encara no s'han refredat totalment les cendres del greu incendi de Tàrbena, quan hem tingut notícies d'un nou incendi a Barxeta, que sortosament sembla que està controlat. Tampoc aquest foc és degut a un llamp. Tampoc, com l'anterior és 'natural'. Els dos, com la immensa majoria d'incendis que patim al País Valencià, són de causa humana, i això vol dir que es podria haver evitat d'haver existit una estratègia, una organització, i uns mitjans, majors i millors que els actuals, dedicats a la veritable prevenció: evitar els focs d'origen humà, per definició evitables. Però sembla que no tenim recursos, perquè la majoria de les inversions dels Plans de Prevenció van a parar a altres actuacions que no eviten els focs. Estem veient la conseqüència d'eixa política inadequada i injustificable.
Al gener d'enguany vàrem patir 31 incendis; al febrer 57; i no podem donar dades més recents perquè encara no s'han publicat les estadístiques oficials i s'imposa la prudència. Tampoc, cap d'aquests 88 incendis han estat per causes naturals, tots per actuacions, instal·lacions o estructures humanes, les quals, en general, ja es coneixen i es tenen identificades, al llarg de dècades d'incendis. Cal considerar que gener i febrer són els mesos en els quals estadísticament hi ha menys incendis (clar que ara, ja estem en ple canvi climàtic, i açò complicarà les coses). Si extrapolem, per exemple, les dades de febrer a tot l'any, resultarien quasi uns 700 incendis, prop del doble de la mitjana anual d'incendis (un poc per damunt dels 400), sense considerar que, a ple estiu, les condicions climatològiques seran més adverses (probablement). Per tant, el panorama no resulta gens afalagador, sinó molt preocupant. L'indicador més clar de l'eficiència en la prevenció dels incendis és el nombre anual d'incendis. En l'extinció les coses han millorat al llarg dels anys (gràcies als grans esforços econòmics, humans i organitzatius invertits, i l'experiència acumulada, a més del treball abnegat dels bombers). No es pot dir el mateix en matèria de prevenció. Continuem tenint mitjanes semblants als anys 70-80, quan comencem les dades fiables.
No hi ha cap excusa per a no dedicar més diners, més esforços i una estratègia molt més decidida a evitar els focs. No hi ha cap motiu per a no reforçar més la veritable prevenció, que ara rep un percentatge miserable de les inversions als plans de prevenció. No hi ha cap excusa per no bastir com més aviat millor una alternativa, coneguda i viable a les cremes agrícoles, per exemple. Però també es requereixen inversions majors en actuar sobre infraestructures elèctriques mal ubicades o sense mesures exigents de seguretat. També cal una major i millor regulació d'altres activitats humanes de risc, siguen en relació amb l'ús de maquinària, obres, activitats d'esbarjo, circulació de vehicles de motor en àrees d'alt risc, etc. Les activitats de vigilància, dissuasió i regulació d'usos, que cal incrementar per a millorar la prevenció, no requereixen grans inversions, no necessiten grans maquinàries, ni cars projectes i, a més, generen més llocs de treball. Però aquestes actuacions necessàries, que no ten cap impacte ambiental i que eviten focs o els detecten de manera molt ràpida.
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana