Almenara: AE-Agró: 'La Marjal d'Almenara està en situació crítica de recursos hídrics'


 

Galeria fotogràfica

Fotografia /Galeria/2023/11/218340_137938/1_M1.jpg
Fotografia /Galeria/2023/11/218340_137938/2_M1.jpg
La Plana al Dia | Almenara | General | 29-11-2023
AE-Agró: 'La Marjal d'Almenara està en situació crítica de recursos hídrics'

El passat dimarts, 14 de novembre, Acció Ecologista-Agró es va reunir, en ple cor de la Marjal d'Almenara, amb la Generalitat Valenciana i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per a informar-los de la crítica situació en la qual es troba actualment aquesta zona humida per escassetat de recursos hídrics. Una cita durant la qual, a més, els ecologistes van proposar als representants d'ambdues entitats una sèrie d'actuacions encaminades a millorar la gestió de l'aigua d'aquest aiguamoll Ramsar, davant de les quals es van mostrar favorables.

Aquest any les altes temperatures i la falta de precipitacions han rebaixat el nivell d'aigua de la Marjal d'Almenara. Aquestes limitacions hídriques, en lloc de desencadenar majors restriccions sobre els usos de l'aigua, s'han vist significativament agreujades per un augment en l'explotació dels 250 pous operatius que hi ha a l'entorn d'aquest aiguamoll.

Com a resultat, tot i haver aconseguit mantenir mínimament la marjal en conjunt, existeixen zones que s'han vist molt afectades. Així ho van poder comprovar els responsables de Presidència de la CHX i de la Direcció General de Gestió de Medi Natural de la Conselleria d'Agricultura, en el transcurs de la reunió que vam mantenir fa unes setmanes. Primer a la Finca de Penya, la reserva de fauna salvatge annexa a La Casa Penya, que per primera vegada des que la custodiem s'ha assecat.

I després a la zona de Quartons, on la reducció d'aportacions provinents de l'aqüífer Salt del Cavall ha estat a punt de provocar una massiva mortalitat de peixos. Una catàstrofe que, per sort, vam poder evitar, protagonitzant el rescat urgent i complex d'unes 15.000 xarxes que s'estaven concentrant en els canals més profunds de Quartons i Palafanga, bombejant aigua de la Sequia Vella de la Ratlla i traslladant-les amb el trenet als Estanys d'Almenara i La Calçada, on les condicions d'oxigenació de l'aigua eren més favorables per a la seva supervivència.

No podem permetre que aquesta situació de dèficit d'aigua s'allargue en el temps o es reproduïsca amb més virulència durant els períodes estivals cada vegada més prolongats i càlids. Recordem que la Marjal d'Almenara ha passat de la quasi extinció a l'excel·lència, però això no és un procés irreversible. Amb la qual cosa hem de romandre vigilants i preparats per a abordar problemàtiques que com aquesta comprometen la conservació de la marjal.

És per això que la gravetat de l'assumpte ens ha empès a Acció Ecologista-Agró, com a guardonadors de la marjal, a convidar les administracions competents. No sols amb l'objectiu que coneguen la realitat dels fets i prenguen consciència, sinó també per a proposar-los i acordar actuacions coordinades que ens permeten millorar en el futur la gestió dels recursos hídrics de la Marjal d'Almenara.

Entre les nostres suggerències a la CHX cal destacar, d'una banda, la necessitat d'exercir un major control dels usos que es fan de l'aigua a la zona. Tant el destinat a l'agricultura, que segons afirmava el secretari general de llauradors ha augmentat més del normal -han estat regant igual en els mesos de tardor que en juliol-, com el que s'emplea per a cobrir les necessitats d'una població que es triplica en els mesos d'estiu en els municipis costaners en els quals s'ubica la marjal.

També plantegem al president de la Confederació la possibilitat d'adquirir, com fem des d'AE-Agró, parcel·les estratègiques per on discorren els aqüífers i en les quals puguen fer intervencions més directes sobre la gestió de l'aigua. Així com la recuperació de la concessió d'un motor, pel qual existeix opció de compra amb el propòsit de cultivar de nou arròs a la Finca de Ferrer. Una pràctica que va cessar en 2000 per a pressió que exercia sobre els Estanys dessecant-los i que temem que, en r.


 
Amb la col.laboració de:
la conselleria d'educació, investgació, cultura i esport.
Generalitat Valenciana